Es el meu ball
marfuga que em mata
tot això que t'ensenyo.
Bon fat m'acompanya
sota les hores,
a l'aguait del rapte,
a l'inici sempre.
Aturat en vol esmaperdut
dels meus ocells
vigilant-me el ramat.
Si un dur bastó m'aplana el cap;
no em desfigura.
Ni el voraviu dels dies del llautó,
ni mala mar m'omple
gola endins d'aigues de port.
No m'ha negat la trena boja de la tarda
no la suor de la guillada,
no el sotapell de por.
Furtiu, ple de motius
però com un talp cluc sota l'era.
Arrelat amb tropisme poètic a ma terra,
ordeixo malvestats, faig trajectes...
I no els trobo perillosos
per aquest incert futur que m'espera.
La casa prop de la via, el turó manacor 1993
