Seguiré l'aigua del braçal fins al barranc
i d'allí al riu i fins al mar, que soc raier.
I el camí cap a la via.
I la carretera de l'estació.
A cada tren que passi el saludaré calent d'enveja.
Al ventre colomins berenaré pa amb vi
sota el balcó de la torre.
I al capaltard, ja des de dalt
penjant les cames pels barrots
i els ulls oberts com dos duros de plata,
saludaré la lluna plena d'entusiasme.
Ja ben de nit m'estiraré, furtiu, a l'era
com un crist nen,
provant d'omplir-me d'univers
o be que em xucli ell, que tant me fa, sí, tant me fa.
La casa prop de la via , el Turó, Manacor 1993
