Encenc un ciri i apago la TV , poso un arxiu d'audio que em va passar en Juanjo , Les veus del Crystall... New Age agradable una mica autocomplaent, cada cop em costa més trobar sons que m'estimulin , han deixat d'interessar-me les antigues cançons que abans em feien viure, ara busco sons, només sons , pinzellades de so-color, sonoritas especials, qualsevol intent de ritme es estèril, ...
Que passa?Estic molt cansat, molt cansat ...
cansament infinit .. per que no s'acaba ja?
Hi deu haver només un graó desde ací a la mort. No n'hi ha per tant. Quin descans Deu meu. Ara entenc millor Marius Torres:
Dolç àngel de la Mort, si has de venir, més val
que vinguis ara.
Ara no temo gens el teu bes glacial,
i hi ha una veu que em crida en la tenebra clara
de més enllà del gual.
Dels sofriments passats tinc l'ànima madura
per ben morir.
Tot allò que he estimat únicament perdura
en el meu cor, com una despulla de l'ahir,
freda, de tan pura.
Del llim d'aquesta terra amarada de plor
el meu anhel es desarrela.
Morir deu ésser bell, com lliscar sense esforç
en una nau sense timó, ni rems, ni vela,
ni llast de records!
I tot el meu futur està sembrat de sal!
Tinc peresa de viure demà encara...
Més que el dolor sofert, el dolor que es prepara,
el dolor que m'espera em fa mal...
I gairebé donaria, per morir ara
--morir per sempre--, una ànima immortal.
Setembre 1936
