dimarts, 25 de març del 2014

DELTA





Quan estic sol a la casa nova i clara
i em pren de tu un frisar d'enyorança
com si  em faltés la menja acostumada.
O potser un tros de l'ànima molt gros.
Tot escapçat, m'agito i em desvetllo.
On és la pau que em lliures a mans plenes?
Quan estic sol, ja no se viure a penes
perquè de tu ja me n'he fet un motllo
un camí, un solc, una forma d'entendre
ço que es proper i que sense tu em perdria.
Torno de tu mes net que mai: tibat.
Sirga d'un pont per a passar la vida.
Quan estic sol, de prompte trobo en falta
la teva mà . Alosa de confiança.
Fita essencial dels meus anys que transcorren,
ja com un riu que n'ha creat un delta,
prop de la mar, prest a la mort de l'aigua...

Miquel Àngel Tena-Rúbies   3 /Juliol/ 2012 






dimecres, 19 de març del 2014

JOSEP PÀMIES .... L'ACTITUD PACIENT I LA BONDAD DEL GUERRER ...


CON DEMOCRACIA DIRECTA NO SERIA INDEPENDENTISTA


4 Votes

http://joseppamies.files.wordpress.com/2014/03/ad0a5-2014-03-0618-27-06.jpg?w=578&h=421
Presentación del libro en Granada al lado de la Dra. Odile Fernandez  y su hijito, concebido despues de curarse de un cancer de ovarios sin posibilidad de supervivencia según los oncólogos.
Después de una gira por Madrid, Segovia, Extremadura, Andalucía  y País Valencià,
con motivo de la presentación de mi libro y de la asociación  “Dulce Revolución de las Plantas Medicinales”, he podido constatar que el problema de relación entre territorios  no está en el pueblo, sino en quien nos dirige políticamente de forma tendenciosa.
La bondad de todas las personas que asistían masivamente a las presentaciones, se reflejaba en sus caras y coincidíamos en que si realmente el pueblo pudiera decidir  mediante consultas populares vinculantes, sobre Monarquía o República, Salud Pública  Holistica o Convencional, Alimentos ecológicos o Transgénicos , Energía solar o nuclear, Paz a pesar de todo o guerra, etc…,  los Gobiernos y Parlamentos títeres serian innecesarios y los enfrentamientos territoriales inexistentes.
Las élites nacionalistas de todos los colores se retroalimentan con enfrentamientos estériles y mientras tanto, como vulgarmente se dice, la casa por barrer.
Las sensaciones durante este viaje han sido extraordinarias. Jóvenes y mayores, súper preparados y conscientes del momento único que estamos viviendo, se comprometían a iniciar el camino de la autosuficiencia a nivel de alimentación y salud, como principio básico de todo hombre que pretenda ser libre.
Va a dar igual que nos dejen o no decidir sobre lo que nos interesa, porque lo vamos a hacer igual y además al final lo conseguiremos . Porque sin democracia directa donde el ciudadano pueda proponer consultas vinculantes sobre los temas que nos preocupan, no queda otro camino que la deshobediencia.
Por eso y de momento es coveniente acogernos a las tácticas de desobediencia  de Gandhi o de Santo Tomas de Aquino.
Desobedecer al Sistema corrupto es una necesidad, porque como decía  Santo Tomas de Aquino, la Ley Natural y Positiva a nadie obliga ni restringe. Y como la mayoría de Leyes impuestas por el actual Sistema, obligan, restringen y someten al ciudadano,  deben ser objeto de incumplimiento.
Una prueva de democracia directa en Catalunya, al margen del sistemahttp://joseppamies.wordpress.com/2014/03/15/2188/

dijous, 13 de març del 2014

TRES AMIGUES


                                                                                              A la Mercè, l'Esperança i la Maria
                                                                                         « Que qui en ditz mal no pot plus larg mentir
                                                                                             e qui en ditz bé no pot plus bel ver dir.»
                                                                                                                   Bernatz de Ventadorn


La primera és caliu. Com les llars ben cintrades,
és humana per llei, i espurnejant per joc;
alegre, hospitalària, bon company com el foc,
dóna sempre escalfor, i crema de vegades.

La segona és perfum. Com un matí d'abril,
sols per l'olor que en fa sabem les flors que amaga;
té la suavitat del bàlsam per la llaga,
el seu contacte és fresc com un llençol de fil.

I la tercera és resplendor; segons va l'aire,
a vegades és clar de lluna i altres llamp;
sap escurçar els camins, i omplir d'ocells el camp,
i quan ve, sentim sempre que ens arriba d'enlaire.
Feliç aquell qui pot, amb tota humilitat,
viure en la triple gràcia de la seva amistat

diumenge, 9 de març del 2014

RENALDO&CLARA , UN ASSUMPTE QUE TINC PENDENT ... D'ESCOLTAR MES I QUE M'INTERESSA MOLT... LAISSE VENIR ...LAISSE VENIR.


http://renaldoiclara.bandcamp.com/

Entrevista a Renaldo & Clara   

 

Per Marta Salicrú

 El grup de Lleida estrenen ‘Els fruits del teu bosc’, el seu primer àlbum. La Clara Viñals, veu i compositora, ens en parla

Renaldo & Clara
Renaldo & Clara© Noemí Elias

"Pretens emportar-te'm cap a un clima més sec com faríem sent ocells", canta Clara Viñals, veu i compositora de Renaldo & Clara, a 'Migradors', una de les cançons de 'Fruits del teu bosc', l'LP de debut del quintet lleidatà -ho són tots menys el bateria- . La Clara va deixar Lleida durant un any, mentre estudiava, però el vent de Ponent l'hi va tornar. "Per desgràcia no hi ha gaire cosa, a Lleida -diu Viñals, amb el mateix fil de veu amb què canta-. Però això té coses bones: ho veus tot amb perspectiva. A mi m'ajuda, estar apartada".

Potser aquest és el secret de Renaldo & Clara: que ser lluny de les modes que se segueixen a Barcelona els ha permès trobar-se en un pop acústic i melancòlic que fins ara només s'havia pogut gaudir a l'EP homònim de 2009 i al senzill 'Lilà' (2012). Per això les seves influències no són transparents:  "Sempre he buscat que les cançons em sonessin una mica a nou; si una em recorda algú altre, no la faig". Però la Clara ha escoltat molt els discos del segell Elefant -on es va publicar Lilà; el nou l'edita BankRobber-, de Sarah Records i cantautors com Mark Kozelek, Bill Callahan i Xavier Baró, a més dels herois del Donosti Sound, Le Mans i La Buena Vida.

No ha estat seguir-los allò que els ha portat a prop de Sant Sebastià a gravar 'Fruits del teu bosc', sinó la recerca d'un estudi prou gran per enregistrar el disc tocant junts. "Les coses grandiloqüents no ens agraden. Prefereixo que el so sigui senzill, que l'elaboració vingui dels arranjaments o de les melodies. Volíem una producció molt senzilla que reflectís el directe". 

Uns concerts que han canviat amb la incorporació definitiva de baix i bateria, enriquint el trio acústic que Viñals formava amb Víctor Ayuso -productor i mesclador del nou àlbum i mà dreta de la Clara en els aspectes tècnics- i Hugo Alarcón. "El bateria fix a la banda ens fa tirar més cap al pop", ho podeu sentir a les lluminoses Els dies s'allarguen i Veueta. "Però mai no he acabat d'entendre que se'ns associés amb el folk", vindica.

Els dimarts em sentiràs: Renaldo & Clara

Renaldo & Clara tanquen la segona edició del cicle Els dimarts em senitràs. Convertits en un secret cada cop més mal guardat, aquest grup lleidatà porta ja uns quants anys deixant-nos pistes en forma d’EPs, concerts emocionants i col·laboracions diverses. I ara encaren per fi el repte del primer elapé, que Bankrobber publica el març sota el títol de 'Fruits del teu bosc'. Un disc ric en emocions i màgia, on brilla la veu xiuxiuejant, càndida però sensata de Clara Viñals. Deutors del folk britànic dels 70, de l’indie més minimalista i també del Donosti Sound, Renaldo & Clara sorprenen amb unes cançons subtils però carregades de detalls.
  1. Sala Beckett Alegre de Dalt, 55 bis, Gràcia, 08024