dissabte, 4 de gener del 2014

AQUEST NANO EM RECORDA A MI

I AL PRIMER DE L'ANY QUE EM DIGUI QUE EM FAIG LA VÍCTIMA . LI FOTO UNA DENUNCIA AL JUTJAT DE GUARDIA.
Primer varen ser els de Cancolapi, que em deien que jo era la manifestació d'un pecat dels meus parents, i que era ja com si estés als llims o al purgatori de per tota la eternitat. Despres foren els Falangistes , i els de l'Opus Dei  de l'Institut, que per que no m'axantava i era un nano alegre i entremeliat, em deien que era un "Carota" i que si haguessin guanyat els Alemanys a mi i als que eren com jo, en haurien gassejat, ja que no serviria mai per a res !!. Després em varen exiliar a un Col·legi de Barcelona que era la versió  edulcorada de "Los Hogares Mundet" on vaig començar a tenir atacs de pànic per la pressió religiosa i la menjada de coco massiva a la que aquells pedòfils, em i  ens sotmetien. I com un riu subterrani; La meva familia que patia de vergonya narcicista, feia tot el possible per petar-me l'autoestima i convertir-me en "La seva Creu" . Així que ja podeu cantar el que vulgueu, perquè Les coses varen anar així per molt que ho vulgueu negar o vulgueu defensar lo vostru HONOR!! Si hagués nascut només 50 anys enrrera no hauria sobreviscut, i m'hauria passat el temps de vida tancat a la torre mes alta del castell!!  Jo ha va escriure la Gran Teresa Pàmies, al Testament a Praga. Els Tenes de Balaguer , eren una familia de Carques, i es va quedar curta, perque amb mi foren i encara son una familia de maltractadors!!

divendres, 3 de gener del 2014

LA TORRE

ACUAREL·LA MANLLEVADA AMB TOT LO MORRO I SENSE PERMÍS  DEL BLOG DE LA     CARMETA ROSSANAS QUE PINTA MOLT TXULO I M'AGRADA MOLT: ALA!!

La torre

El meu avi matern, que va tenir deu fills,
           va fer, per a domar-los, una gran torre a l'horta.
  Mig corral de pagès sense pany a la porta
     i mig parc de senyors amb evònims i grills.

    El jardí en el meu temps ja era vell. Acollia
amb una confiada paciència de ca,
 enyoradís dels oncles que no jugaven ja,
tots els cosins de la segona dinastia.

          La casa era molt dolça. Com un codony madur
      que tingués nius als ràfecs i gats a la teulada.
       Cada hivern es podria, ben tancada i barrada.

Ara que ja sóc gran, i seriós, i dur,
       reveig uns balbadors, un pou, un hivernacle,
dibuixats en un blau decorat de miracle.
                                                                                                                      Màrius Torres

UN QUE SEMPRE HA TOCAT L'ACUSTICA MOLT REBÉ




I ENCARA UNALTRE TEMA LLEGENDARI!! QUE MAI PUC OBLIDAR!!


dijous, 2 de gener del 2014

PRESENTANT OPCIONS . Opció 1ª

OPCIÓ CLÀSSICA D'ACÚSTICA AMERICANA . La mes utilitzada  per Martin, Gibson i altres marques conegudes, que amb petites variants fan servir aquest entramat per donar sonoritat i resistència a la tracció de la tapa.  La fusta que em va sobrar de les llenques de la tapa l'he tallat i encolat per tal de confegit les veretes amb un plus de solidesa que li dona l'encolat . Es un "trucu" que segurament no he inventat jo perque ja està tot inventat al mon, però a mi m'agrada fer-ho així perque un cop pulides i treballades les varetes tenen més resistència que si fossin d'una sola peça. Apa i fins Demà que avui ja plego !!

POS SI!!