divendres, 3 de gener del 2014

LA TORRE

ACUAREL·LA MANLLEVADA AMB TOT LO MORRO I SENSE PERMÍS  DEL BLOG DE LA     CARMETA ROSSANAS QUE PINTA MOLT TXULO I M'AGRADA MOLT: ALA!!

La torre

El meu avi matern, que va tenir deu fills,
           va fer, per a domar-los, una gran torre a l'horta.
  Mig corral de pagès sense pany a la porta
     i mig parc de senyors amb evònims i grills.

    El jardí en el meu temps ja era vell. Acollia
amb una confiada paciència de ca,
 enyoradís dels oncles que no jugaven ja,
tots els cosins de la segona dinastia.

          La casa era molt dolça. Com un codony madur
      que tingués nius als ràfecs i gats a la teulada.
       Cada hivern es podria, ben tancada i barrada.

Ara que ja sóc gran, i seriós, i dur,
       reveig uns balbadors, un pou, un hivernacle,
dibuixats en un blau decorat de miracle.
                                                                                                                      Màrius Torres

UN QUE SEMPRE HA TOCAT L'ACUSTICA MOLT REBÉ




I ENCARA UNALTRE TEMA LLEGENDARI!! QUE MAI PUC OBLIDAR!!


dijous, 2 de gener del 2014

PRESENTANT OPCIONS . Opció 1ª

OPCIÓ CLÀSSICA D'ACÚSTICA AMERICANA . La mes utilitzada  per Martin, Gibson i altres marques conegudes, que amb petites variants fan servir aquest entramat per donar sonoritat i resistència a la tracció de la tapa.  La fusta que em va sobrar de les llenques de la tapa l'he tallat i encolat per tal de confegit les veretes amb un plus de solidesa que li dona l'encolat . Es un "trucu" que segurament no he inventat jo perque ja està tot inventat al mon, però a mi m'agrada fer-ho així perque un cop pulides i treballades les varetes tenen més resistència que si fossin d'una sola peça. Apa i fins Demà que avui ja plego !!

POS SI!!


dimecres, 1 de gener del 2014

EL SISTEMA LATTICE. L'INVENT D'UN AUSTRALIÀ QUE VA REPLANTEJAR LA CONSTRUCCIÓ DE GUITARRES I LA SONORITAT.

Tapa de guitarra acústica americana
No fa pas massa anys que un luthier Australià va revolucionar el sistema d'envarillatge clàssic de la tapa de les guitarres amb una nova manera i concepte del que era i havia de ser la expulsió del so en les guitarres classiques. A partir d'aquest invent, multitud de constructors d'intruments varen adapatar el sistema a la seva menera i en general les guitarres van fer un salt molt important en quant al volum del só que eren capaces de emetre... Malgrat que; Si no es fa be, potser guanyem en volum però no en qualitat ni en harmònics  i llavors no paga la pena. Només per guanyar volum  no pagaria la pena si sacrificàrem la qualitat del so. Per això aquest nou sistema es delicat d'aplicar .
Tenim per exemple una guitarra amb el varillat mes conegut i mes utilitzat, sobre tot en les guitarres flamenques. El va inventar i assajar fins a la perfecció el gran luthier Antonio Torres, un pioner en la construcció de guitarres espanyoles. Les acústiques americanes de cordes metàliques i caixa de ressonància gran, son ben be un altre concepte i l'envarillat sol ser molt distint.  Una  selecció de planells de grans luthier us pot donar idea de les diferències entre cada guitarra que poden arribar a ser molt grans. Cada constructor d'acord amb els seus sistemes i procediments, les fustes que utilitza, les dimensions de l'intrument i moltes altres variables crea el sistema que li dona mes bon resultat.  No serveix de res,  ni garanteix l'éxit, en absolut, copiar un planell del gran constructor barceloní Igancio Fleta, si desprès no utilitzes les fustes de 200 anys que ell feia servir. Si ho fas et podrà sortir una guitarra passable però no et sortirà mai "Una Guitarra Fleta" que tenia encàrrecs fins al 2020 i ja fa anys (1974) que va morir. Mai de la vida una emulació o una rèplica pot ser igual que l'original. Això passa amb els rellotges i amb la música també passa ; Hi ha molts "emuladors" que no passen de ser una copia d'una altra copia...  Si. Si. Avui en dia això passa molt i passa massa!!
VERSIÓ DEL SISTEMA LATTICE QUE RECORDA LES "CELDILLES" D'UN PIANO DE CUA


PLANELL D'UN SISTEMA LATTICE: LA REVOLUCIÓ!!
IGNACIO FLETA FOU UNA DELS MES GRANS LUTHIERS DE LA VELLA ESCOLA: VIVIA EN UN ENTRESOL MOLT GRAN ON TENIA EL TALLER. MOLT A PROP DE L'ENTRADA DE LA BIBLITECA DE CATALUNA I DE L'ESCOLA MASSANA. Pujava sovint aquella escala perqué en un pis de dalt hi vivia en Josep Pons i estavem fent el disc de les Cançons Benignes. Quasibe feia cantonada amb el carer del Carme.

Ignacio Fleta

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ignacio Fleta (Osca, 31 de juliol del 1897 - Barcelona, 11 d'agost del 1977) fou un lutier espanyol. [1]

Biografia

De família d'ebenistes, amb 13 anys es traslladà a Barcelona amb els seus germans Manuel i Bienvenido per aprendre l'ofici de la construcció d'instruments. Estudià la construcció de violins, violoncels i contrabaixos amb mestres com Benito Jaume i Etienne Maire Clarà; després d'un període de formació a França al taller de Philippe le Duc, tornà a Barcelona.
Al 1915, els tres germans Fleta s'establiren amb taller propi i es dedicaren a la construcció de violins i violoncels. Al 1927, l'Ignacio se n'independitzà i, possiblement per aquesta època, començà a estudiar la tècnica de les guitarres gràcies a les peces que li portaven per arreglar. Al 1936 passà pel seu taller, i la copià, una guitarra Torres del 1864, feta de fusta d'auró, que havia estat de Francesc Tàrrega. Als anys 1939-1945 rebé l'encàrrec del grup de música antiga Ars Musicae per fer un bon nombre d'instruments antics, com violes de mà, violes d'arc, fídules i guitarres, amb un resultat notable.
De resultes d'oir Andrés Segovia al 1955 tocant Bach a la guitarra, decidí dedicar-se exclusivament a la fabricació d'aquest instrument. Dos anys més tard, rebé el primer encàrrec de Segovia per una guitarra, i encara n'hi demanà dues més posteriorment, però molts altres músics en foren també clients: John Williams, Alirio Díaz, Turibio Santos, Carlos Bonell, Marcelo Kayath, Jorge Morel, Adam Holzmann, Dagoberto Linhares...
Els seus instruments, fets amb un estil molt personal, estan basats en l'escola italiana, molt ben treballats, amb la volta de la tapa més alta i amb el cargol del cap en forma el·líptica. Les seves guitarres evolucionaren fins a esdevenir un producte absolutament personal que, en les darreres èpoques, confeccionava gairebé exclusivament amb fusta de cedre.
Després del seu traspàs, el seu taller va ser mantingut pels seus fills Gabriel (nascut al 1929) i Francisco (1925).
VIKIPENDIA

planell d'una tapa d'Ignacio Fleta



UN EXPONENT DE LA GRAN VARIETAT DE SISTEMES " CADA MAESTRILLO CON SU LIBRILLO"

Tapa Antonio Torres (LA MES EFICAÇ I UTUILITZADA EN GUITARRES FLAMENQUES ESPAÑOLES)