UN QUE SEMPRE HA TOCAT L'ACUSTICA MOLT REBÉ

I ENCARA UNALTRE TEMA LLEGENDARI!! QUE MAI PUC OBLIDAR!!

PRESENTANT OPCIONS . Opció 1ª

OPCIÓ CLÀSSICA D'ACÚSTICA AMERICANA . La mes utilitzada  per Martin, Gibson i altres marques conegudes, que amb petites variants fan servir aquest entramat per donar sonoritat i resistència a la tracció de la tapa.  La fusta que em va sobrar de les llenques de la tapa l'he tallat i encolat per tal de confegit les veretes amb un plus de solidesa que li dona l'encolat . Es un "trucu" que segurament no he inventat jo perque ja està tot inventat al mon, però a mi m'agrada fer-ho així perque un cop pulides i treballades les varetes tenen més resistència que si fossin d'una sola peça. Apa i fins Demà que avui ja plego !!

POS SI!!

EL SISTEMA LATTICE. L'INVENT D'UN AUSTRALIÀ QUE VA REPLANTEJAR LA CONSTRUCCIÓ DE GUITARRES I LA SONORITAT.

Tapa de guitarra acústica americana

No fa pas massa anys que un luthier Australià va revolucionar el sistema d'envarillatge clàssic de la tapa de les guitarres amb una nova manera i concepte del que era i havia de ser la expulsió del so en les guitarres classiques. A partir d'aquest invent, multitud de constructors d'intruments varen adapatar el sistema a la seva menera i en general les guitarres van fer un salt molt important en quant al volum del só que eren capaces de emetre... Malgrat que; Si no es fa be, potser guanyem en volum però no en qualitat ni en harmònics  i llavors no paga la pena. Només per guanyar volum  no pagaria la pena si sacrificàrem la qualitat del so. Per això aquest nou sistema es delicat d'aplicar .

Tenim per exemple una guitarra amb el varillat mes conegut i mes utilitzat, sobre tot en les guitarres flamenques. El va inventar i assajar fins a la perfecció el gran luthier Antonio Torres, un pioner en la construcció de guitarres espanyoles. Les acústiques americanes de cordes metàliques i caixa de ressonància gran, son ben be un altre concepte i l'envarillat sol ser molt distint.  Una  selecció de planells de grans luthier us pot donar idea de les diferències entre cada guitarra que poden arribar a ser molt grans. Cada constructor d'acord amb els seus sistemes i procediments, les fustes que utilitza, les dimensions de l'intrument i moltes altres variables crea el sistema que li dona mes bon resultat.  No serveix de res,  ni garanteix l'éxit, en absolut, copiar un planell del gran constructor barceloní Igancio Fleta, si desprès no utilitzes les fustes de 200 anys que ell feia servir. Si ho fas et podrà sortir una guitarra passable però no et sortirà mai "Una Guitarra Fleta" que tenia encàrrecs fins al 2020 i ja fa anys (1974) que va morir. Mai de la vida una emulació o una rèplica pot ser igual que l'original. Això passa amb els rellotges i amb la música també passa ; Hi ha molts "emuladors" que no passen de ser una copia d'una altra copia...  Si. Si. Avui en dia això passa molt i passa massa!!

VERSIÓ DEL SISTEMA LATTICE QUE RECORDA LES "CELDILLES" D'UN PIANO DE CUA

PLANELL D'UN SISTEMA LATTICE: LA REVOLUCIÓ!!

IGNACIO FLETA FOU UNA DELS MES GRANS LUTHIERS DE LA VELLA ESCOLA: VIVIA EN UN ENTRESOL MOLT GRAN ON TENIA EL TALLER. MOLT A PROP DE L'ENTRADA DE LA BIBLITECA DE CATALUNA I DE L'ESCOLA MASSANA. Pujava sovint aquella escala perqué en un pis de dalt hi vivia en Josep Pons i estavem fent el disc de les Cançons Benignes. Quasibe feia cantonada amb el carer del Carme.

Ignacio Fleta

Dreceres ràpides: navegació, cerca

Ignacio Fleta (Osca, 31 de juliol del 1897 - Barcelona, 11 d'agost del 1977) fou un lutier espanyol. ^[1]

Biografia

De família d'ebenistes, amb 13 anys es traslladà a Barcelona amb els seus germans Manuel i Bienvenido per aprendre l'ofici de la construcció d'instruments. Estudià la construcció de violins, violoncels i contrabaixos amb mestres com Benito Jaume i Etienne Maire Clarà; després d'un període de formació a França al taller de Philippe le Duc, tornà a Barcelona.
Al 1915, els tres germans Fleta s'establiren amb taller propi i es dedicaren a la construcció de violins i violoncels. Al 1927, l'Ignacio se n'independitzà i, possiblement per aquesta època, començà a estudiar la tècnica de les guitarres gràcies a les peces que li portaven per arreglar. Al 1936 passà pel seu taller, i la copià, una guitarra Torres del 1864, feta de fusta d'auró, que havia estat de Francesc Tàrrega. Als anys 1939-1945 rebé l'encàrrec del grup de música antiga Ars Musicae per fer un bon nombre d'instruments antics, com violes de mà, violes d'arc, fídules i guitarres, amb un resultat notable.
De resultes d'oir Andrés Segovia al 1955 tocant Bach a la guitarra, decidí dedicar-se exclusivament a la fabricació d'aquest instrument. Dos anys més tard, rebé el primer encàrrec de Segovia per una guitarra, i encara n'hi demanà dues més posteriorment, però molts altres músics en foren també clients: John Williams, Alirio Díaz, Turibio Santos, Carlos Bonell, Marcelo Kayath, Jorge Morel, Adam Holzmann, Dagoberto Linhares...
Els seus instruments, fets amb un estil molt personal, estan basats en l'escola italiana, molt ben treballats, amb la volta de la tapa més alta i amb el cargol del cap en forma el·líptica. Les seves guitarres evolucionaren fins a esdevenir un producte absolutament personal que, en les darreres èpoques, confeccionava gairebé exclusivament amb fusta de cedre.
Després del seu traspàs, el seu taller va ser mantingut pels seus fills Gabriel (nascut al 1929) i Francisco (1925).
VIKIPENDIA

planell d'una tapa d'Ignacio Fleta

UN EXPONENT DE LA GRAN VARIETAT DE SISTEMES " CADA MAESTRILLO CON SU LIBRILLO"

Tapa Antonio Torres (LA MES EFICAÇ I UTUILITZADA EN GUITARRES FLAMENQUES ESPAÑOLES)

ANEM PER FEINA . I RETORNEM A LA FUSTA...

Ja feta la plantilla i dibuixat el contorn de la Guitarra uns dos mil·límetres mes ampla que l'encaix, procedeixo a retallar amb precisió i manualment la tapa de pi avet alemany  que vaig triar d'entre les que tinc assecant-se de fa anys. La veta es prou uniforme  i la fusta te 5 mm de gruix , Això em donarà coll per a esculpir-la i rebaixar-la donant-li una mica de curvatura . Es una feina que els Luthier mes industrialitzats fan a màquina amb dos minuts però a mi m'agrada més fer-ho a ma. Es com si establís un vincle secret entre la fusta i jo i la futura sonoritat que tindrà . Establir vincles perdurables amb les coses i les persones no m'es, ni m'ha sigut mai fàcil. De vegades encara em sorprèn que les persones estiguin molt segures de si mateixes com per etiquetar les coses o les  altres persones sense tenir en compte que tot canvia, que tot es impermanent i que el que avui es d'una manera demà pot ser d'una altra. Aquesta fusta que fa poc no era res mes que una llenca, s'anirà convertint en la "cara" d'un instrument que potser algun dia estarà en un escenari i serà tocat per algun músic que convertirà la seva humil procedència en una obra d'art. No puc mai deixar de tenir en compte aquestes reflexions que em faig mentre remeno la fusta i em treballo a mi mateix a mida que la treballo a ella.

Avui "es un bon dia per tornar a començar" em diu el meu estimat Facundo Cabral. I jo com un instrument canvio de so i de estat segons l'humitat de l'ambient o qui "em toqui" tan si em "toquen" be com si ho fan malament. Quan m'equiboco procuro d'escombrar la meva acera de virutes ... i anar-me'n a dormir amb la certesa de que no he fet mal a ningú. Per això L'Equilibri es el meu Deu principal.

La serra de "calar" es un petit instrument de precisió. El retallat es podria fer amb una màquina i molt mes rapit Però jo no faix 15 guitarres cada dia, ni ganes, no tinc gaires màquines, ni ganes. I si tanta falta em fes sempre tinc la fusteria del carrer de sota on sense ni un retret em passen per la fresadora qualque fusta  i no cobren ni un duro. Els fa gràcia això que faig i alguna vegada els hi he ensenyat un instrument acabat i conto que fins hi tot n'estan orgullosos de fer-me un cop de ma. Per a que hauria de comprar una maquinota que no sabria ni on posar-la? Comprar, llençar tot el que s'espatlla, canviar el cotxe cada dos anys ... canviar la Dona cada 7 anys, acceptar la obsolescencia programada dels objectes i de les idees i que més ??

La veta es prou bona en alguna zona en una mica mes ampla que en altra que es força regular i estreta però en conjunt un cop ben polida donarà un bon i agradable  aspecte a la tapa i ha de sonar prou be com per que no sia un "barullu". Cosa que sovint passa en aquest tipus de guitarres si no estan prou ben equilibrades . A!! l'equilibri . Si! aquesta cosa tan difícil d'assolir