MONTA AND TUNISIA BLUES BAND 19 anys després

Tunísia estava formada per Manel Montañés, Eduard Ribera,Òscar Gutiérrez i Josep M.
 Viola. Enregistrada el 1993 amb producció de Hendrick Roever (Los Del Tonos). Inèdita.



Qualsevol diria que no es veia venir TOT el que està passant ara ; Ho veiem venir de fa molt de temps - Altres,molts, es venien Lo cul mentres sols alguns romaniem fidels a la Idea de que UNALTRE MON ERA-ES POSSIBLE!!!!

Ja m'ho semblava a mi que el cor em papalloneja massa....

"El cor té cervell"

Que el cor té cervell és una metàfora, no?

No .S'ha descobert que el cor compta amb un sistema nerviós independent i ben desenvolupat amb més de 40.000 neurones i una complexa i atapeïda xarxa de neurotransmissors, proteïnes i cèl · lules de suport.


És intel · ligent?

Gràcies a aquests circuits tan elaborats, sembla que el cor pot prendre decisions i passar a l'acció independentment del cervell, i que pot aprendre, recordar i fins i tot percebre. Hi ha quatre tipus de connexions que parteixen del cor i van cap al cervell del cap.

Primera ...La comunicació neurològica mitjançant la transmissió d'impulsos nerviosos. El cor envia més informació al cervell de la que rep, és l'únic òrgan del cos amb aquesta propietat, i pot inhibir o activar determinades parts del cervell segons les circumstàncies.


Significa això que el cor pot influir en la nostra manera de pensar?

Pot influir en la nostra percepció de la realitat i per tant en les nostres reaccions.

Segona connexió ...La informació bioquímica mitjançant hormones i neurotransmissors. És el cor el que produeix l'hormona ANF, la qual assegura l'equilibri general del cos: l'homeòstasi. Un dels seus efectes és inhibir la producció de l'hormona de l'estrès i produir i alliberar oxitocina, la que es coneix com a hormona de l'amor.

Tercera ...La comunicació biofísica mitjançant ones de pressió. Sembla que a través del ritme cardíac i les seves variacions el cor envia missatges al cervell i a la resta del cos.

Quarta ...La comunicació energètica: el camp electromagnètic del cor és el més potent de tots els òrgans del cos, 5.000 vegades més intens que el del cervell. I s'ha observat que canvia en funció de l'estat emocional. Quan tenim por, frustració o estrès es torna caòtic.

I s'ordena amb les emocions positives?

Sí .I sabem que el camp magnètic del cor s'estén al voltant del cos entre dos i quatre metres, és a dir, que tots els que ens envolten reben la informació energètica continguda en el nostre cor.

A quines conclusions ens porten aquests descobriments?
El circuit del cervell del cor és el primer en tractar la informació que després passa pel cervell del cap.

No serà aquest nou circuit un pas més en l'evolució humana?

¿...?

Hi ha dues classes de variació de la freqüència cardíaca: una és harmoniosa, d'ones àmplies i regulars, i pren aquesta forma quan la persona té emocions i pensaments positius, elevats i generosos. L'altra és desordenada, amb ones incoherents.

Apareix amb les emocions negatives?

Sí, amb la por, la ira o la desconfiança. Però hi ha més: les ones cerebrals es sincronitzen amb aquestes variacions del ritme cardíac, és a dir, que el cor arrossega al cap. La conclusió és que l'amor del cor no és una emoció, és un estat de consciència intel · ligent.

..., el cervell del cor activa en el cervell del cap centres superiors de percepció completament nous que interpreten la realitat sense recolzar-se en experiències passades. Aquest nou circuit no passa per les velles memòries, el seu coneixement és immediat, instantani, i per això, té una percepció exacta de la realitat.

Sembla ciència ficció.

Està demostrat que quan l'ésser humà utilitza el cervell del cor crea un estat de coherència biològic, tot s'harmonitza i funciona correctament, és una intel · ligència superior que s'activa a través de les emocions positives.

Doncs sembla que ningú l'utilitzi ...

És un potencial no activat, però comença a estar accessible per a un gran nombre de persones
.
I com puc activar aquest circuit?

Cultivant les qualitats del cor: l'obertura cap al proïsme, l' escoltar, la paciència, la cooperació, l'acceptació de les diferències, el coratge ...

Sants les 24 hores?

És la pràctica de pensaments i emocions positives. En essència, alliberar l'esperit de separació i dels tres mecanismes primaris: la por, el desig i l'ànsia de domini, mecanismes que estan ancorats profundament en l'ésser humà perquè ens han servit per sobreviure milions d'anys.

I com ens lliurem d'ells?

Prenent la posició de testimonis, observant els nostres pensaments i emocions sense jutjar-los, i escollint les emocions que ens poden fer sentir bé. Hem d'aprendre a confiar en la intuïció i reconèixer que el veritable origen de les nostres reaccions emocionals no està en el que passa a l'exterior, sinó dins nostre.

Ja.

Cultivi el silenci, contacti amb la natura, visqui períodes de soledat, mediti, contempli, cuidi el seu entorn vibratori, treballi en grup, visqui amb senzillesa. I pregunti al seu cor quan no sàpiga què fer.


Annie Marquier, matemàtica i investigadora de la consciència

(Extret de la contra de la vanguardia)

ELS DIUMENGES... (Llibre de viatges- 70)

Ja  resulta que de fa un temps ençà,
més aviat ens fa mandra d'anar a veure coses
o a menjar a fora ... perquè potser ja ho em vist tot.
I ens sembla que ni ens fa falta que ens facin companyia.
Potser que ens fet grans? i el nostre temps vol poc soroll...
Ocorreix un fet que tampoc es rés de l'atre mon.
Un dia quedes per conèixer una altra gent que només has vist
per la cara bona de la foto. Que és la que tots posem
al nostre currículum de seduccions amb el que juguem a
tocar i parar a la plaça del poble, que ara resulta que es lo mon sencer.
I com més t'hi atanses, més et creix una mà ampla, i l'altra mà també,
com si es fessin ja el resum de que hauran de donar abraçades a granel.
I aquell brunzir d'abelles que et pessigolleja el cor... que ja conèixes.
I que sempre tens al pit quan vas a can'algú a fer encanteris...
I et dius que avui les arts de la seducció que es fan servir al teu ofici...
Avui, perquè es avui, no valen, ni toquen, ni tocaran.
I t'obligues a romandre quiet de llengua i de gest
per tal de no passar la ratlla del mocador de colors que tots duim al coll
per tal de seduir-mos a cor ple , perquè ens agrada compartir-mos
i remenar-mos i fregar-mos com als gats.
I saber-mos l'entrellat de més enllà de la careta.
L'aulor de la cara, la lluïssor dels ulls, la rialla clara,
la vergonya de saber-mos exposats a l'escrutini d'altri,
per mor de la nostra pròpia necessitar de fer-mos saber.
I aquest neguit alegre de cosa nova i de principi...
Com si s'inaugurés una casa  o una plaça amb bancs
i ombra i una font , com han de ser les places ...fins i tot les virtuals.
I en arribar a lloc ja voldries saber-te els noms-Tots- de memòria
per poder tractar de TU a -Tots- amb lo seu nom.
Fins i tot les criatures, que estan atents a l'alegria i cal que hi siguin,
perquè al·lego se'n recorden d'aquell dia que va fer
una llum més forta que els altres dies, que sempre son iguals...
I ens porteu a casa per ensenya-mos la pedra de la que esteu fets
i la vida de diari amb la que aprofiteu el temps que teniu per estimar.
I en veure que els petits ja son amics donem per començada
la missa major i passem per alt les oracions preliminars.
De cop  ja no ens cal  vigilanr-mos tant per si de cas, com fan
tots els animals , també, nosaltres... Peruqé ho som -I ja en fem consagració.
Ja som un grup amb intenció d'anar plegats la resta de la cerimònia.
Es llavors quan comença l'intercanvi sense revolegis
i ens preguntem les dèries i ens coneixem les xacres
i ens trèiem els polls i ens toquem sense por, ja sense por de cap mena.
Perquè em fet tribu, i em començat a estimar-mos les diferències
i a admirar-mos de la nostra pròpia singularitat.
I tot passa tan depressa que no tenim prou temps
per aprendrens de memòria, com voldriem, els trets distintius
de cadascú, que ens fan persones amb nom, i cognom i epitafi.
I mengem el pa junts perquè es Diumenge.
I els Diumenges es va a Missa...

AQUESTA CANÇO ES DEDICADA AL LLUC, A LA JANA, AL JUGADOR DE LA NINTENDO...en POL A LA BEATRIU A L'ARIANNA Palà, ALS FILLETS DE LA LYDIA D'OLIOLA, I ALS GATETS DE COLORS DE CA LA CANTIRETA...QUE SON ELS PROTAGONISTES DEL NOSTRE FUTUR...

A punta de sol se'ls veu traficar
quan munyen la nit les últimes bruixes
s'apleguen al cor d'un sec canyissar
els nens febrosencs que planten maduixes

i enxarxen estels amb amples filats.
Xarrupen la llum que escampa la Plata
penjada d'un cel on astres daurats
són peixos de gel que arruixen escata.

AI turó de cada vila
un ramat d'escolanets
disfressats de focs follets
ballen amb sotana lila.

Apunten al sol rocs de purpurina:
li volen buidar els Monstres benignes
per treure el secret d'aquesta metzina
que ens ruixa els teulats de mots i de signes.

Compte amb I 'Assassí que us volta els sembrats!
Es menja els infants i penja les fades,
escanya els ocells i ofega els guillats.
EI Crim un cop més té cames alades.

AI turó de cada vila
un ramat d'escolanets
disfressats de focs follets
ballen amb sotana lila.

POEMA: JOANN BARCELO 

MUSICA: MIQUEL ÀNGEL TENA

PER CERT AQUESTA ES UNA MOLT BONA GUITARRA PER A TOCAR TRASH METAL TAMBÉ HE? ENCARA QUE NO PORTI AMBUKERS MG. I DUGI UN PONT PATENTAT DE PEAVEY QUE ES COM L'ALTRE QUE NO T'AGRADA. SI LI TREUS LA PALANCA NO ES MOURÀ NI MICA ,NOMÉS CAL DESENRROSCAR-LA... A I NO ES MOLT CARA!!!PERUQE SI VOLS UNA JAKSSON PREPARA LA BUTXACA... A i també et pots fer les MG a part i posar-ne una o dues substituint les originals .A l'igual et surt un cacharro de matar!! matar!!


I AQUESTA ES D'UN LUTHIER BASILERO MESTRE BELLUCCI QUE FA UNES GUITARRES PRECIOSES ... I TE LA PAGINA WEB SOBRE GUITARRES MES INERESSANT DEL MON MUNDIAL.

AVUI TOCA PARLAR D'EN PERE SALAS , UN GRAN MÚSIC ,UN AMIC, UN ARTISTA I UN PEDAGOG...UNA PERSONA HUMANA.

Pere Salas

Nascut a Barcelona (La Sagrera) ,1959

Estudia Música moderna i Jazz a l’ESCOLA DE MÚSICA ZELESTE i posteriorment al Taller de Músics de Barcelona.

Estudia Guitarra amb Toni Xuclà i David Mitchel i armonía amb Frederic Sesé , i Mario Lecaros.

Ha estat cantautor associat a l' A.C.I.C (Associació de Cantants i intèrprets professionals en llengua catalana) i ha estat vinculat amb projectes diversos dins de circuïts de música tradicional amb formacions com "La Companyia Ponentina de cançons de pagesia, Marmara, Suara, u Ondiana-xana participant en diverses edicions del "Tradicionarius” tocant guitarres i ,mandola. Ha acompanyat a Miquel Àngel Tena (Cantautor Lleidatà) , i és membre fundador de formacions com Vai Varina (músiques de La Lusitània, música portuguesa i Fado) o La Orchestrina della Luna ( músiques del Món) tocant guitarra clàssica ,mandola ,cavaquinho i guitarra portuguesa . També és fundador i membre de la Cia de Teatre musical infantil( la POnenTINA de cançons de pagesia)on ha treballat arreu del país com actor ,músic i cantant. Ofereix també un ample ventall d'espectàcles teatralitzats dirigits a escoles Breçol, treballant la sensopercepció musical a traves de la música i el gest . Actualment es dedica també a l'ensenyament en diverses escoles de música com Els Amics de la Unió de Granollers, Praeludium de Sabadell ,Centre Cultural de Canovelles i CLAP de Mataró.

LA PAGINA WEB DE'N PERE SALAS 

Vaig conèixer al Pere Salas per casualitat , un dia que voltava per l'Ateneu Barcelonès, vaig anar a trucar per telèfon i allí, a la cabina de fusta, antiga que hi ha just al davant de la porta de l'ascenssor, em vaig trobar un Nº antic de la revista del Tradicionàrius - el CAT, on ell havia posat un anunci . Quelcom així : com  "Guitarrista, polivalent, s'ofereix per acompanyar tot el que calgui acompanyar..." Jo que n'ava desganat feia temps, de cantar i distret de mi mateix perquè estava abduït en la feinada inacabable de seguir-li la veta al Salvador Escriba ,"l'amo, el Patró, el Boss, de la Salseta del Poble Sec , a qui donava vidilla, idees i nits amb blanc, a cambi d'un sou de merda i un tracte consemblant. Perquè heu de saber que el Jo, durant una gran part de la vida ha estat un gilipollas del 4,5 , justet en la linea del "suspenso" vital, per mor d'entregar la meva energia , idees, i esforços a  altri sense ni la més elemental retribució: es a dir, gratis. i amb negre. Osia que he estat fent de "negre" quasi sempre...
Donquis em va agradar l'anunci i jo que vaig i el truco de pet allí mateix . I ell , que es veu que havia possat l'anunci feia molts mesos enrrera , es va sorprendre que el truqués. I jo li vaig dir : Mira que fa molt temps que no canto , perquè l'estrés se'm menja i m'agradaria assajar una miqueta encara que d'entrada no tinc previst fer cap bolo ... i em va dir buenu, pos si vols ens trobem i anem preparant el teu repertori i desprès ja ho veure'm ...o potser vaig ser jo qui va dir això o alguna cosa semblant ...Total que ens varem trobar a Argentona que era lo seu Poble perquè s'havia casat amb l'Anna Palàcios, una ballarina, ballarina de veritat.. que es una dona preciosa i molt bona artista i persona.. i ademes es Pubilla d'Argentona Que no és cualsevol cosa... ser d'una vila que te més de quaranta fonts ...
I jo deseguida m'hi vaig trobar molt a gust assajant amb el Pere ; Tot i que n'ava rovellat de compàs com sempre i de veu i al principi no me'n sortia gairebé , com em passa quan perdo la vocació i desprès m'he de posar al dia , que em costa un colló perquè això que faig jo , aquestes cançons que no semblen gran cosa de l'atre mon , costen un ou de cantar perquè em surten aixines i no hi ha volta de full .O treus lo fetge per la boca o no sona una merdeta , i clar tot plegat vol molt d'esforç i de picar pedra, abans ni et plantegis de sortir al teatrí a fer Alló que et saps de memòria però se t'ha oblidat...
Varem estar potser ben be dos anys assajant regularment i replantejat repertoris amb lo Pere, ell , que es un home disciplinat i seriós , va entregar lo millor que tenia a dins seu , i va fer una feina molt gran també, d'armonitzacions i arranjaments , amb les guitarres , la mandola , la guitarra Portuguesa,,, percussions i veus , va fer una nova construcció del meu edifici de tres plantes :la primera les meves pròpies cançons  sobre els poetes que estimo i em fan cantar, la segona la meva dèria de remenar la memòria del país cercant els orígens del que i perquè cantem i com ho fem, amb les cançons tradicionals que mes que trobar- perquè ja tot està trobat i només cal desenterrar-ho - he interpretat a la meva manera ; Les Cançons de Ronda , i les de Pandero ...les cançons que van del Vals cap a la Jota entrant per les garrigues cap a vall i pujant per la franja de Ponent de la ma de gent entussiasta i gratuïta , com jo, que em van aportar materials inèdits que potser jo solet no hauria trobat mai com lo Xavier Massot, qui no es el Monjo de Montserrat , gran savi en aquestes questions sinò un home de Ponent ,qui mai rebrà potser el reconeixement que Lleida li deu, per la seva feinada de recerca. Y també en unaltre ordre i percepció, l'immens treball de la Dolors Sistac, viuda de l'Enrric Farreny, qui va gravar les últimes cançons que quedaven en la memòria de les majorales de la Verge del Roser... Un tresor que potser no interessa a ningú, però a mi si- i  que també fou mare del Joan Enric farreny, el Primer Cantautor Lleidatà a tenir en compte, molt abans que jo. I abans que ningú segurament. ("Miquel, perquè has marxat...- Quanta estona t'he esperat..")
En Pere Salas és un artista integral, és un home que ha profunditzat molt en totes les seves capacitats expressives, tant com a instrumentista, com a actor i director escènic, com a investigador de mètodes d'expresió i com a pedagog de la musica i les arts escèniques. En Pere es la punta d'un gran Iceberg Artístic... i com que és un home sense ínfules, que valora allò que té i s'ha treballat , en la justa mida del que val. Ni mes ni menys . No té cap necessitat d'anar de fantasma com n'hi ha molts .- Que no li arriben a la sola de la sabata i es fan pagar com si fossin genis . La seva connivència emocional i vital amb l'Anna, per a mi hi té molt a veure . "Cherchez la femme", Francesa afirmació de  saviesa popular que en aquest cas es aplicable. Darrera d'un home singular hi acostuma a haver una dona singular..i l'Anna Palàcios és una ballarina compromesa fins al moll de l'os dels peus amb el seu art , tant fisiscament exigent i tant desagraït, en aquest país nostre que va menat per ignorants i per venuts.
De tota la Feinada que vàrem fer amb lo Pere: Les Benignes i en Màrius Torres, algunes cançons esparses de la època , Totes les cançons d'en Riera- "Illa Riera"- que varem presentar a Manacor , i també tot el treball de la Reflotació de la Cia. Ponentina aquesta vegada amb un ambiciós plantejament que va donar fruit just fins arribar a la Fira de Manresa ,on varem fer una actuació memorable. Tot i que jo en aquells temps entrava i sortia de l'Hospital cada dos per tres . El Neuròleg em va literalment comminar a plegar "de Tot" durant al menys 8 mesos. i jo encara anava mirant de mantenir dret tot aquell treball .
Recordo que tornàvem de Manresa i ell m'animava dient que Ara!! ja estava tot apunt i estava madur , que havíem fet una actuació molt bona i que ens havíem de posar les piles i continuar . Ell no em veia però, jo tenia els ulls molls perquè li estava dient que ho tenia que deixar tot. I fou una gran Putada . Perquè amb el Pere jo em potenciava molt , la seva disciplina vital suplia amb escriex la meva dispersió i em permetia treure la veu d'una manera , nova i alliberada, potser era la primera vegada que havia trobat una music que s'adaptava a mi com un guà de seda.
Jo sé que el Pere va patir molt amb tot allò , sé que hi havia possat el coll i que quan era l'hora de recollir, de veremar l'alegria , jo em vaig tenir que replegar. Segurament si no ho hagés fet avui no estaria escrivint això. Però també sé que no podia donar-li explicacions precises, perque Jo no volia deixar-ho, m'obligava la meva situació neurològica .- però desconeixia l'abast de la realitat, i no donava una explicació clara, perquè no la tenia, i perquè encara vaig tardar dos anys en acceptar que segurament mai més podria portar aquell ritme. Com així s'ha demostrat en aquestos últims 11 anys. Encara es va esforçar més, muntant la PO nen Tina de teatre musical infantil i  el conte de la Tirotella, del meu heroi del Montsec d'Ares en "Miquel de la mel" implicant a tot l'staff del seu redós, l'Anna . l`'Olga, l'Oscar Mas... perquè en Pere hi creia en els invents de la meva fantasia, creia en les cançons, en els materials; Però segurament un dia d'aquells va deixar de creure en mi perquè ,  era més que evident que el seu esforç se li escapava de les mans com un liquid volàtil. Jo encara esperava que aquell descans forçat sota amenaça, reparés les meves neurones lo suficient com per a tornar-hi ; Però només era un somni, La Polio i la Síndrome Postpòlio, no son la meva excusa, son la meva realitat diària i tot el demés es fum , i de vegades males llengües, Ja me'n fot. Se que soc un cotxe d'alta gama amb el motor grimpat. I sé que en Pere Salas també ho sap. Perqué ell també ho és . Ell es un Tot-terreny de lujo... Per axò vam anar junts.
Somnio que un dia em curo i tornem a cantar plegats... somnio moltes coses, mentres constato dia rera dia que la meva vida s'escola també com un líquid volàtil...