dijous, 23 de juny del 2011
diumenge, 19 de juny del 2011
VICTOR TORRES ENS DEIXA ...Mai podré oblidar la lliçó de vida que ens ha donat.
¿No sents, cor meu, la soledat de les estrelles
dins l'ordenació que ha constel.lat el cel?
En la nit de la terra, de fosca més rebel,
les ànimes estan ordenades com elles
amb el silenci, entorn, d'una altra intensitat;
i tota vida és camí de soledat.
És així, vida meva humil com una espurna,
que en ànimes germanes de constel.lació
fulgeix lluny, en la fosca, el teu mateix dolor.
Però, tal com enlaire, en la volta nocturna,
cap astre no pot mai brillar enfervorit,
tornar menys tenebrosa ni menys freda la nit,
cada ànima és aquí perdudament llunyana
com una estrella tremolant de soledat
en la nit sense espai, transparència ni edat
que engoleix la lluor de tota vida humana.
Màrius Torres,
dilluns, 6 de juny del 2011
MANEL MONTAÑÉS ...
Un dels qui van venir a vore com cantava a Verdú es aquest home de les terres de L'Ebre , empeltat a Balaguer de xicotet i que; Ara viu als desserts del Segrià...d'ençà ja fa mil anys que comparteix amb mi una certa manera de veure lo mon.Tot i que ell es un bluesman i jo un xiruques, hi ha un fil d'intimitat que ens converteix en còmplices... Capaç de fer cançons bellíssimes com aquesta o com "Les filles del General" que l'altre dia varem fer-li , expressament, amb l'arranjament original que ell va crear ....quan fa... cincents anys varem grabar la cançó a l'Estudi del Santi Picó... amb lo Manu, allà a la vora de Canódrom.
Val a dir que El diumenge, va sonar molt i molt millor.... quina llàstima. Total tot era un cable que feia "massa"
divendres, 27 de maig del 2011
JOSEP ESPUNYES , QUI VOL MES ACTUALITAT?
AUCA DEL PORC I JO
Existir voltat d'espectres
em mou a trencar respectes.
Es passeja damunt sang
per guardar el calçat del fang.
Mentrestant el porc s'engreixa
cec i sord a tota queixa.
I mentida lleva en bloc
tot emprant porcell esnob.
Pel País molta façana
de la “Banca” Catalana.
Pel manobre es tota banca
vell taüt amb nova tanca.
Mentrestant el porc s'engreixa
cec i sord a tota queixa.
I diner crida diner
sempre ben lluny de l'obrer.
El conreu de la cultura
no és pas prat pas de pastura.
Però sempre hi ha qui juga
amb la llet que el meix remuga.
Mentrestant el porc s'engreixa
cec i sord a tota queixa.
I malgrat preus a l'abast
l'intel·lecte roman cast.
Doble corda gira el torn
pa cremat al sol del forn.
Amb el futbol, braus i teatre
s'alleugera el pernabatre.
Mentrestant el porc s'engreixa
cec i sord a tota queixa.
I ningú per por de rebre
s'atreveix a alçar la llebre.
Prou! ( Se'm fa pesat treballar aquesta auca. )
Prou de mascarades i de disfresses!
Pels rostolls dels meu País, las de passar el rascle,
fermo segura certitud: poc home i molt de mascle.
I putes intel·lectuals. I una ètica que s'ascla...
Mentrestant el porc s'engreixa
cec i sord a tota queixa
Josep Espunyes
De “Temps de Manobre i L'Evangeli segons Sant Lluc”
Música : Josep Espunyes i Miquel Àngel Tena
dijous, 26 de maig del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)