VILLON A L'ORIGINAL

 Booo! molt bo !!  Demà en parlarem. Ara toca parar.

ARA ES DEMÀ :

doncs, amb el meu amic Daniel Delmonte i Puig, que fins fa uns quatre anys vivia a Pineàpolis, a un centenar llarg de Kms. de Montevideo, al davant de l'Atlantic sud . I que s'ha passat la vida fent poesia amb les ones del mar i construint vaixells i com que és un poeta silent com jo, ens hem fet bons amics, per que m'ha construït una gran Barca a l'inrevés  per ubicar el meu estudi de gravació on enregistrar d'una vegada les meves obres completes, poder fer testament i descansar definitivament. Dons amb ell, el Daniel,  varem anar a L'Original a buscar un jersei que m'havia oblidat feia una setmana, quan varem ser-hi tots  per acatar Màrius Torres, a la fi!! d'una manera clamorosa. El Jersei es veu que va desaparèixer, el mateix dia,  per art de màgia o per mor d'alguna venjança antiga,- ja que n'àvem de Villon i de villans- resulta que qui ha robat el jersei, no sap que es un regal d'un que es va morir i que aquestes coses no es fan... per si de cas.... a. L'hora passada de començar, ens vam trobar al meu cosí, lo Romà , que busca sempre alguna cosa que ha perdut també, ....potser. Un cop acabat  de començar "L'acte" : una tremenda cremà de palla emocional sobre F. Villón,- Molt boníssim el que ha fet la feina. Lo Sito Subirats : un Fantàstic, Descarat i Apassionat recitador de per llà baix de Ebre o dels Ports, que em va adeliciar la nit de veres.

Es va voler oblidar, també descaradament, de que qui va posar en solfa  a Villon en aquest país també fou L'Ovidi Montllor, en el disc "Bon vent i barca nova" (1979).

Jo vaig llegir-lo a partir de l'Ovidi, de xerrar amb ell, del Villà Villón, a la Taberneta del Coll del Portell...uns anys abans encara...-http://www.cancioneros.com/aa/365/B/canciones-de-ovidi-montllor. Es clar que potser fou una adaptació poc Ortodoxa -a mi no m'ho sembla tant- Ja va deixar clar en Sito que les versions d'en Formosa les va descartar. Potser jo m'he perdut alguna cosa en les meves llargues absències,( vaig a la meva casa verda de la regió dels grans llacs, en terres Poloneses, on hi passo hivernals estades...) però em va estranyar que en Casassas que fou qui va dir magníficament la Balada de les Llengües Calumnioses, tampoc en feis esment. Encar que potser la traducció  no fos del gust dels actuals Gramàtics-També era un altre temps i una altra circumstància - No us oblideu d'això canalla, que sinó us la fotran per ací.... Per la part també del cul.- Com sempre. Es curiós que ningú recités el Poema dels Gramàtics en l'acte sobre Màrius Torres... Je Je. Se'm nota que no m'agraden el poetes de carrera, oi?. Es que quasi cap me fa trempar. Home!! lo Casassas, equilibrat, en aquest punt entre el misteri i el geni,  com sempre amb una dicció magnífica i un savoir faire que ja li ve de fer molts bolos,-  l'únic que sabia com s'apuja el micròfon per no quedar geperut a mitja recitació com feien tots - Recomano al regidor d'escenari de l'Original, que canvii el peu de micro i potser el micro també, per que quan es parla només -es passable- però quan es recita apassionada ment, o com a nit el poetes s'escridassen i perden lo senderi : com lo Sito, l'Enric i alguns altres, distorsiona que te cagas. Us recomano aquest, que va de conya http://www.musicstore.com/es_ES/ESP/Recording/Micr-fonos-y-accesorios/Sontronics-STC-80-Buehnenmikrofon-Dynamisch/art-REC0006455-000 i us farà brillar millor els espectaculars talents que us visiten i tampoc val res de l'altre mon. Millor que el Shure  SM-58 de sempre, si, molt millor. I encara si hi poseu un compresoret com aquest que es una meravella, no us petarien mai els altaveus quan s'abraonen amb lo micro i el so fora més equilibrat i més dolç....http://www.thomann.de/es/fmr_audio_rnc_1773.htm o també aquest que és mes barat i porta una vàlbula normaleta que es pot cambiar per una de millor per dos duros i llavors sona  beníssim. //www.musicstore.com/es_ES/ESP/Art-Tube-MP-Project-Series-USB-1-Ch-Tube-Mic/LineAmp/DI/USB/art-REC0004541-000?recId=9ca3fb36-ad4d-4e55-8472-a52706e4772e.  De veritat ,Ferran ,de luxe et sonaria lo local , i de pas podries gravar-ho tot en un portàtil amb usb. Si vols ja vindria jo a equilibrar-to amb un sonòmetre per aprofitar be tota la potència de l'equip.

......Pos i un cop acabat, varem xerrar amb la gent i amb lo Ferran i la Nuri que se'ls hi veu que estan contents amb aquesta nova obertura del catau de poetes que han aconseguit crear. I  me vaig trobar a la Maria , molt simpàtica i dolça, com a Vallgorgina,  que em va  presentar sa germana que viu a França i també em  va dir que no en parlés tant de la meva malaltia als bolos, al igual que l'Oscar Mas, que també em va dir que no calia. .Que ja no feia cap falta que em justifiqués de res. Potser es que en això del SPP als Pòlios ens ignoren, Maria i jo vaig decidir fer públic aquest agravi , per això en parlo a l'escenari . Potser no ho faig be i el que hauria de fer son conferències a les biblioteques. O posar una tarima en una racó de la plaça del poble i arengar a la gent a l'engròs. Ja m'ho pensaré.

I FI . Fou una vetllada memorable, el personatge s'ho valia, i el traductor gaudia d'una claca entregada i entusiasta, em recordà molt els recitals de la cançó dels principis del 70 . Quan cantàvem sense permís a qualsevol parròquia P.e la de Torà, on la Guàrdia Civil , va venir a parar la nostra missa negra antifranquista perquè lo mestre del poble mos va denunciar i ens van fotre los carnets i varem dormir a la rectoria damunt de les taules de Ping pong. No havia tornat a veure una cosa aixínes d'ençà llavors. Estic definitivament demodé, malgré tout: Tout me appe,- yes !  yea!!. Tout me Appe. malgré que:  La nuit je mens...

http://www.youtube.com/watch?v=eLhz8WELr00

ELL també va recitar Villon....

AVUI FARE UN CONCERT DE COSES NOVES , MONES DE SEDA I VELLICOSITATS DE L'ANY DE LA PERA

Al "PLA DELS ENCANTS"  CALELLA, Un llogarret de soparets casolans, on de fa temps s'hi fa música en directe de tota mena , jazz, tangos , cançó d'autor ,poesia... i com que hi vaig anar a sopar i m'hi vaig trobar molt be i molt a gust sopant i sentint al geni de la guitarra en Romaguera i unaltre dia un xicot que feia tangos que tot just baixava de l'avió procedent de "BUENOS AIRES" I tenia una planta de tanguero Argentí d'alló més depurada i autèntica que impresionava força ... donquis em vaig engrescar a fer un concertet allí, jo també perqué la meva amiga i mànager provisional la Carme Durich no va parar fins que em va convencer .

Total que us faré un remenat de cançons d'ara i d'abans que espero que us agradi. Si per si de cas fes figa no us alarmeu .Sol passar que de vegades, ni em recordo dels acords de les cançons, ni de nla lletra ni res i me quedo en blanc com un dijous... per aixòs varem triar aquest dia de la setmana per a no desentonar massa si passaba. i tal i bla bla bla.... i que me fa molta il·lusió de tornar a cantar en públic per que fa molts anys i bla bla bla..... i que moltes gracies Novesflors que ja he rebut lo teu correu ... i bla i que si a la Carme Rossanas li fa el pes me faria molt content que vingués i també lo Miquel Pujadó que ens podriem marcar alguna coseta junts si vol venir i per si de cas em desmaio ell podria continuar per que se sap tot lo meu repertori millor que jo  i bla bla bla fins a PI.

FES-ME UN SOL MENOR AMB UNA MIQUETA DE BLAU I UN POQUET DE GROC QUE AIXÍ ENS SORTIRÀ UN SOL D' UN SO VERD SUAU ....

Música de colores

Aparece una guía de referencia con colores para arreglos, composiciones y mezclas musicales.


Alexander Publishing, una editorial de formación musical profesional y de herramientas de producción, ha publicado el Spectrotone Chart ™, creado por Lange Arthur, el ex jefe del Departamento de Música de MGM, cuatro veces nominado al Oscar. En palabras de Lange, el Spectrotone Chart ™ es "una exposición gráfico-cromática de combinaciones equilibradas de colores y de tonos que se practica en la orquestación moderna."


En el pasado, compositores y autores de literatura orquestal como François-Auguste Gevaert y Rimsky-Korsakov, entre otros, dividieron los rangos de cada instrumento en registros bajos, medios, altos y muy altos, y decidieron usar adjetivos para cada rango. Siglos más tarde, Arthur Lange, con décadas de experiencia en la dirección de sesiones de grabación de jazz y conjuntos orquestales en estudio y directo, llevó este enfoque a otro nivel al asignar un color al tono de cada instrumento dentro de cada rango y proporcionar adjetivos para describir el timbre en cada color de tono. El resultado es un método que funciona de forma lineal en todo el rango de un instrumento, y también de forma vertical para mostrar las capas, la octava, la armonía de luz y las posibilidades de varias voces, tanto dentro de una sección como en la combinación de varias secciones.


Los colores y adjetivos usados por Arthur Lange para describir los tonos son:


Blanco = Radiante (Brilliant)
Amarillo = Brillante (Bright)
Verde = Agradable (Pleasant)
Azul = Rico (Rich)
Naranja = Dorado (Golden)
Rojo = Resplandeciente (Glowing)
Marrón = Cálido (Warm)
Morado = Dulce (Mellow)
Gris = Apagado (Dull)
Negro = Indefinido (Indefinite)


Con esta codificación de colores del Spectrotone Chart, las combinaciones musicales pueden ser rápidamente resueltas por instrumento, por rango y por notas específicas. Las combinaciones se presentan en cuatro categorías: Perfect, Close, Complimentary y Remote.
El Spectrotone Chart está organizado en las 88 teclas del piano (con cada tecla numerada). Debido a su aplicación para mezcla y ecualización, Alexander Publishing ha añadido debajo de cada tecla su frecuencia en Hz. Al igual que muchos gráficos de ecualización, por encima del teclado del piano están los colores de tono en cada rango de instrumento.

 

http://www.ispmusica.com/

28/09/2010

Gracies Novesflors 

AVUI NO M'EN PUC ESTAR DE POSAR -VOS AQUEST ELLAÇ DIRECTE A LA PÀGINA DEL JOSEP PÀMIES UN HOME VALENT QUE LLUITA PER UNA VIDA MES AUTÈNTICA I LLIURE.

NUEVA ESPERANZA VERDE PARA EL CÁNCER joseppamies | Septiembre 26, 2010 at 10:17 am | Categorías: Diabetes, Med. natural, STEVIA, Salud, critica social | URL: http://wp.me/paozp-j7

En el artículo anterior de mi Blog que podéis ver en este enlace

http://joseppamies.wordpress.com/2010/08/30/plantas-que-ayudan-a-curarnos-el-cancer/

Hablaba de las propiedades para combatir el cáncer  experimentadas con plantas de la familia de las  Kalanchoes y pedía a quien conociera el uso terapéutico  de la Graviola o Guanábana (Annona muricata), tuviera la gentileza de compartirlo .

Hace unos días he tenido conocimiento de los muchos estudios que avalan la gran eficacia  de los componentes del árbol Graviola y de la planta de origen chino Artemisia Annua sobre cáncer y otras enfermedades graves  y sin efectos secundarios como la quimio y radioterapia .

Los árboles que nos han brotado de las semillas de unas frutas de Graviola, incluso en un clima continental como el de Catalunya , han germinado perfectamente y van creciendo sin problemas. Y otra sorpresa a estado comprobar por el mismo canal de información, que la planta Artemisia Annua  que cultivamos en la Dulce Revolución de las Plantas Medicinales, para combatir Malaria y lo que se viene llamando SIDA, también está demostrado científicamente que puede curar la Leucemia y a un coste ridículo si tenemos en cuenta  el atraco a mano armada que significan los tratamientos con quimio y radioterapia. Y además sin casi efectos secundarios !!!!!

En estos dos enlaces pueden encontrar mas información sobre estas dos plantas:

http://www.cancerplants.com/medicinal_plants/annona_muricata.html

http://www.cancerplants.com/herb_news/artemisia_annua.html .

Otra planta que nos ha llegado para su estudio , puede que sea otra alternativa natural extraordinaria para enfermedades tumorales. Se trata de Synadenium Grantii Hook , también conocida como Planta de la Vida investigada por el profesor Gilberto Grandez Flores, de Perú .

A través de un contacto común en Espanya este profesor nos ha hecho llegar desinteresadamente esta planta para que experimentemos con ella y divulguemos su conocimiento.

Es una canallada  que los Gobiernos de muchos  países estén sometidos a los intereses criminales de la Industria farmacéutica y se retrasen estos conocimientos de una forma tan vergonzosa, con los resultados evidentes de progresión del cáncer  y la muerte de muchas personas “desahuciadas” que a lo mejor hubieran podido salvar su vida con tratamientos naturales.

Añade un comentario a este post

VICTOR TORRES I PERENYA. 94 ANYS DE SAVIESA

                 UNA TARDA AMB VÍCTOR TORRES I PEREÑA     

L' Emili Palà, un home a qui admiro pel seu tarannà amable i bondadós, així com pel seu compromís. Llarg en el temps, net i honest en les formes, amb Catalunya .

-De la mateixa manera que  un cante cançons i un altre te un ofici més o menys pintoresc - tots els que lluitem i maldem per una Catalunya. Lliure, desvetllada i feliç, ens trobem units per sentiments que no cal explicar. La complicitat és tàcita, immediata i clara.

L'Emili doncs, ens va convidar a passar una tarda amb en Víctor Torres i Pereña, Un dels grans homes de Política que ha tingut i encara té aquesta Catalunya- Nació a legal- que ens ha tocat de viure..

Un dels motius d'anar-lo a veure, també era , par a mi,  parlar amb ell  dels permisos de la futura reedició i dels drets d'autor -que pertoquen als hereus - del disc “Tot el fred que s'acosta” un treball monogràfic sobre els poemes del seu germà , Màrius Torres, i que fou editat per primera vegada l'any 1987.

De fet d'això en vam parlar ben poc, per que al Víctor Torres, un home de 94 anys amb un discurs d'una lucidesa extraordinària i una saviesa vital  llarga i serena, tan pròpia, com adquirida, aquestos assumptes menors l'interessen ben poc.

La conversa va anar saltant dels records, als poemes del Màrius. El Xavier, fill de l'Emili va portar els poemes i en Víctor els recitava de memòria , de vegades ho fèiem a dos veus, per que jo no podia reprimir , el desig de dir-los de memòria també. Van anar passant els poemes lligats als records,. Els records de la por i el caos de la pre-guerra, de la marxada del Víctor al front, de l'exili familiar cap a França, i de la soledat del Màrius al sanatori de Puig d'Olena, A les serralades de Sant Quirze de Safaja. Varem recordar les tres amigues, La Mercè Figueres qui avui, ja és- Mahalta- per sempre, L'Esperança i la Maria Planas, qui feu que l'estança d'en Màrius al Sanatori , fos més fàcil i més desengoixada. Va passar la tarda com un “vol d'oreneta sobre la vall” .

                                                                     Na  Raimonda l'esposa d'en Víctor Torres

I llavors va arribar l'esposa d'en Víctor, na Raimonda, i es va il·luminar encara més aquell racó del jardí on estàvem arrecerats d'una mica de marinada que ens posava la pell de gallina... o eren les paraules del Víctor, i la presencia nova de Raimonda. Una catalana de França que traspuava placidesa, intel·ligència i tendresa i que parlava un dolç català del Nord que feia ben palès els anys de l'exili , perqué en Víctor li deia coses  també amb el mateix accent... Els poemes d'en Màrius, alguns d'ells desconeguts, com un que ara m'és impossible de recordar, però que descrivia d'una manera curta, perfecta i precisa ;el patiment d'en Màrius pel seu germà, en Víctor, allí present entre nosaltres, recitant-lo, quan era al front. Aquells moments foren d'una intensitat poètica i emotiva que mai oblidaré.

Un dels fets més emocionants i que va remarcar més en Víctor Torres, fou, el de que ell, ara se sent com si redescobrís al seu germà, semblava que si ens vulgues dir que ara ; als seus 94 anys i ja retirat de la brega política, en la tranquilitat del seu descans d'home d'acció... entengués, de nou,  amb més profunditat encara, la enorme dimensió espiritual d'aquest poeta , que ja és universalment reconegut com un a de les fites essencials de la poesia espiritual del segle XX i que a poc a poc va entrant a les tauletes de nit del Catalans i  dels lectors d'altres llengües a les que va sent traduït, i va quedant-se als cors dels lectors, deixant-hi allò que en queda després de les paraules i ja per sempre més.-L'ànima, de bondat i de bellesa , d'esperança i  de coratge , tocada...

El meu fill, en Pau, que també va voler venir, va començar a fer fotografies. Fins llavors havia estat escoltant , amb una expectació creixent i uns ulls com a plats, tot ço que es va anar dient i crec que fou aquella mica d'esgarrifança la que el motivà a deixar constància del moment. Ara us en poso alguna de les fotografies que ens vam  fer . Per que tots varem començar a treure els mòbils i les càmeres i a tirar fotos com si fóssim reporters d'alguna agència. En Víctor i la seva esposa van suportar, indulgents, i  divertits aquella sobtada vocació de papparatzzi que ens va agafar.

                                         Uns miren a la càmera i els altres segueixen la conversa

Quedi clar també que per a mi fou un honor  i un privilegi inesperat poder estar una tarda amb un home que encara conserva íntegres, els valors de la honestedat, la paraula donada  i la veritat, el respecte i la prudència.- En cap moment vaig sentir un mot dissonant o de crítica per a ningú, si alguna cosa l'havia decebut, ho manifestava amb un: “... aquell senyor es va equivocar...” mai un retret personal , mai una barroeria, ni un cop baix.

En Víctor Torres pertany a una raça de polítics que actualment escasseja massa. Potser caldria que alguns dels manaires d'ara,  anèssin a beure del seu sillò, el visitessin, previ avís , com  és educada costum a França i  fèssin  d'aprendre les mínimes formes, i la profunditat de pensament, que calen per anar pel mon amb el cap alt i no fent lo Txixarel·lo com fan molts. 94 anys donen per tenir tanta experiència com saviesa i  cal aprofitar  i preservar  aquesta saviesa , com cal preservar una arbre gran de la muntanya.
Vàrem marxar contents i emocionats. Amb una mica de nús al coll de deixar-los sols I ara només us ho explico.