Cantar Poesia o entretenir a la canalla

Sempre m'he preguntat perqué , estant en un pais on abunden els poetes, la gent en general es tant
desconeixedora i poc respectuosa amb la poesia. Hi ha tantes preguntes sense resposta en aquest pais nostre , en aquesta nació nostra "il·legal", o "alegal", que ja cansa. Cansa que un noi colocat fins a les celles de ves a sabre qué , es passi tot un concert de poesia xerrant amb veu alta , a primera fila i ningú mogui un dit. Cansa que com en el temps del franquisme vinguin a rebentar un acte cultural, a posta i amb tot el morro, al menys llavors sabiem a que venien, ara resulta que es un crio que no sap el que fa. Fins i tot era simpàtic el nano, la portava del 15 però era simpàtic.
No em penedeixo gens d'haver-lo tractat d'idiota, perqué estava fent l'idiota. Llàstima perqué era un tipus simpàtic. M'adono que seguir fent "el que feiem" es més necessari que mai . Hem passat d'anar contra una dictadura feixista a lluitar contra l'estultícia.

ESPAÑA : LA NACION INDEPENDIENTE

Despres de veure i de viure la manifestació d'avui. Un company de colla ha llançat una idea prou bona per solucionar l'assumpte d'una vegada. Fomentar intensament i amb tots els instruments possibles: un dessig legítim i plenament fonamentat en el dret que tenen les nacions a decidir, de que el poble Español s'independitzi d'una puta vegada de nosaltres. Que es destetin definitivament , es tregin la clasca del cul , marxin de casa nostra, es posin a treballar i ens deixin viure tranquils. Per que cansa molt tenir a les criatures a casa fotent el manta i barallantse pel mando de la tele durant trenta i pico d'anys. Carles ets un Geni .

JA JA JA!!!JEJEJE!! JIJIJI!! JOOO!DER CON EL PODER ITAL!!!!!

La ventatge de ser un creador com la copa del pi de formentor" COM EL JORDI I SUS SEQUAZES" es que et pots fotre del mort i el vetllador quan et donen per ses cul .
Bravo !!!!!plas plas plas!!!! bravo!!!plas Plas! ad infinitum!!!!!!! i Plas !! i el nº PI

LI HE FURTAT EL PEDROLO A LA CARME ROSSANAS....

EN JAUME EM VA FER UN REGAL...

En Jaume va pujar fins a La Plana, després de l'ccident, just quan començava a notar clarament els efectes de la fuetada neuronal que representa estampar un cos contra un mur a 90 per hora amb la feble protecció de la xapa d'un Panda. Encara n'ava amb croses, tot just m'havien tret els gixos i el vessament de medula osea en sang, encara em feia bordejar la psicòssi. Ningú va pujar a veure'm en aquells mesos. Només en Jaume i va fer-ho amb un regal , un regal dels que m'han fet més il·lusió de tots els que la vida m'ha fet: em va fer un encàrrec : possar música a la seva adaptació teatral dels "Ulls de gat mesquer" de Joan Barceló. Em va dur el guió i els minutatges...aquell regal del Jaume fou la meva barca per a tornar "l'altra riva", a ser qui era. Allí mateix vaig començar a fer melodies...i fou decissiu per la meva recuperació. Almenys portes endins. Cara als meus, seguia estant com un llum d'oli.
Al Jaume el vaig perdre una nit que havia empalmat un management amb la Salseta i un bolo meu a Mollerusa. Fou culpa meva, en entrar al poble, en un estat d'esgotament total, vaig comprar unes llaunes de cervesa; La reacció fou fulminant, i en uns minuts estava en un estat de desorientació total...L'SPP ja estava actuant per mi . I fou com si els dos ens morissim a l'hora i l'un per l'altre.