dimecres, 7 de juliol del 2010
dimarts, 6 de juliol del 2010
EN JAUME EM VA FER UN REGAL...
En Jaume va pujar fins a La Plana, després de l'ccident, just quan començava a notar clarament els efectes de la fuetada neuronal que representa estampar un cos contra un mur a 90 per hora amb la feble protecció de la xapa d'un Panda. Encara n'ava amb croses, tot just m'havien tret els gixos i el vessament de medula osea en sang, encara em feia bordejar la psicòssi. Ningú va pujar a veure'm en aquells mesos. Només en Jaume i va fer-ho amb un regal , un regal dels que m'han fet més il·lusió de tots els que la vida m'ha fet: em va fer un encàrrec : possar música a la seva adaptació teatral dels "Ulls de gat mesquer" de Joan Barceló. Em va dur el guió i els minutatges...aquell regal del Jaume fou la meva barca per a tornar "l'altra riva", a ser qui era. Allí mateix vaig començar a fer melodies...i fou decissiu per la meva recuperació. Almenys portes endins. Cara als meus, seguia estant com un llum d'oli.
Al Jaume el vaig perdre una nit que havia empalmat un management amb la Salseta i un bolo meu a Mollerusa. Fou culpa meva, en entrar al poble, en un estat d'esgotament total, vaig comprar unes llaunes de cervesa; La reacció fou fulminant, i en uns minuts estava en un estat de desorientació total...L'SPP ja estava actuant per mi . I fou com si els dos ens morissim a l'hora i l'un per l'altre.
Al Jaume el vaig perdre una nit que havia empalmat un management amb la Salseta i un bolo meu a Mollerusa. Fou culpa meva, en entrar al poble, en un estat d'esgotament total, vaig comprar unes llaunes de cervesa; La reacció fou fulminant, i en uns minuts estava en un estat de desorientació total...L'SPP ja estava actuant per mi . I fou com si els dos ens morissim a l'hora i l'un per l'altre.
dijous, 1 de juliol del 2010
dimecres, 30 de juny del 2010
EDATS
L'Edat mental dels redactors, o l'edat mental del public lector,....
L'edat mental de l'ambient politic i social deu ésser de subnormalitat, infatilisme, estupidesa- Ja es impossible de medir. Cada vegada que obro un diari em sento insultat en la meva cultura general , en la meva experiència com a ser humà i en la meva intel·ligència i sentit de la realitat. He decidit fotre fora dela meva vida tanta estupidesa i viure al marge. Es a dir des-d'ara ja podeu dir que soc un marginat, perque lo mon tal com lo veuen els diaris i les noticies, per a mi no existeix, es una imensa bassa d'estupidesa , una collonada , Només una massainfantilitzada podria acceptar tanta tonteria. Estem a punt per a una altra gran Guerra- em pregunto d'on sortirà aquest cop el "dolent".
L'edat mental de l'ambient politic i social deu ésser de subnormalitat, infatilisme, estupidesa- Ja es impossible de medir. Cada vegada que obro un diari em sento insultat en la meva cultura general , en la meva experiència com a ser humà i en la meva intel·ligència i sentit de la realitat. He decidit fotre fora dela meva vida tanta estupidesa i viure al marge. Es a dir des-d'ara ja podeu dir que soc un marginat, perque lo mon tal com lo veuen els diaris i les noticies, per a mi no existeix, es una imensa bassa d'estupidesa , una collonada , Només una massainfantilitzada podria acceptar tanta tonteria. Estem a punt per a una altra gran Guerra- em pregunto d'on sortirà aquest cop el "dolent".
dilluns, 28 de juny del 2010
POEMA ENCONTRADO EN UN LIBRO...
Tu pregunta
para que has venido
irrumpiendo en mi vida como si nada
no tiene la respuesta
que tu esperabas
No es un hechizo
el sentir en cada instante
que el haberte encontrado es una realidad anterior al momento presente
-Quizás un encuentro premeditado
perteneciente a un sueño de mi sueño-
No puede haber sido un hechizo
porqué no soy consciente todavia
de haber realmente querido
tomar los elementos
como un juego del destino
Pero aquí estoy
tan reciente todo
y ya buscando respuestas como esta
... espero dejarte libre
para que sigas conmigo....
Antonella Scano Lai 25/7/95
para que has venido
irrumpiendo en mi vida como si nada
no tiene la respuesta
que tu esperabas
No es un hechizo
el sentir en cada instante
que el haberte encontrado es una realidad anterior al momento presente
-Quizás un encuentro premeditado
perteneciente a un sueño de mi sueño-
No puede haber sido un hechizo
porqué no soy consciente todavia
de haber realmente querido
tomar los elementos
como un juego del destino
Pero aquí estoy
tan reciente todo
y ya buscando respuestas como esta
... espero dejarte libre
para que sigas conmigo....
Antonella Scano Lai 25/7/95
Subscriure's a:
Missatges (Atom)