MONTSEGUR, MONTSEGUR...
Feia tants anys que volia tornar-hi... estar-hi a prop...

-En la meva secreta, íntima, recerca del motius primigenis del cant que em força a ser qui soc, malgrat tot, i contra tot , i fins contra mi mateix.
Hi ha una antiga certesa, un record de foc i melangia i un anhel de bondad.
Son temps unaltre cop de cantar en clus. Xirinachs es mort, els bons homes ja no poden més y ara no cal cremarlos, només cal tractarlos d'orats i després fer discursos...

Però

Eren cançons totes noves al vent.
Quatre-cents dolls de veus joves rajant
sense grillons, refent la llibertat.
Un nou país germinava en els cants
- no era pas intangible, era allà,
al nostre entorn: dominàvem els mots,
prenien cos els poemes d'Espriu
i Pere Quart, saltant per un moment
el desesper per tothom compartit.
Els punys del mal ens han fet mes desperts
per al triomf costós de la cançó,
I AL CAPDAVALL N'HEM SABUT QUE LLUITEN PER QUE MAI MES NO PUGUI SER OFEGADA,
PERQUÈ MAI MÉS NO ENS PRENGUIN LES PARAULES.

Francesc Vallverdú (Somni, Insomni. L'Escorpí 1971)

Mentrestant, a Montsegur, plou damunt del camp dels cremats i Catarlunya continua essent un pais esclau. D' amoR...

El Test

Vaig fer unaltre test... el tercer en sis anys. Encar que aquest va ser de llarg el més maratonià, prop de sis hores de matraca mental, vaig acabar esgotat ... deuen buscar algun cuc al meu cervell... em va dir aquest psicòleg amabilissim que també es diu Xavier Garcia, que en les arees de llenguatge anava molt be, però que en calcular i altres coses d'aquestes estava fatal... La memoria del treball... fatal !!
Hi ha un seguit de problemes en la meva manera de processar, els hemisferis no es comuniquen be , alguna cosa passa y no saben que és, Ara m'adono també que això sempre ha anat igual... vet- ací els problemes amb els musics. A partir d'ara només hi seré jo, de music, seré un "no-music",-PauRibanià, un nou "Pallasso", carent de ritme, de compàs i d'harmonia... sobrat de paraules, ple de melodia....Que vull mes! podré seguir fent melodies inconexes.. enganxades a poemes que diuen coses que no enten ningú. Es igual ! A partir d'ara sé que soc absolutament lliure per a fer el que em passi pels ous. Fins que la demència em rapti definitivament cap als dominis de la confusió. (m'haria de donar pressa si vull fer d'aquest bloc ,una mena de diari cap al no res...Amb permis del metge es clar... Crec en un Deu bondadós, així que no tinc cap mena de por...Tornaré a cantar encara que em quedi en blanc a l'escenari, duré la musica pregrabada, si cal, em faré un DJ de mi mateix , o m'inventaré una nova tècnica per comunicar idees, sentiments , foteses, collonades, Això ...Collonades! tota la vida basada en cantar collonades, potser que m'ho pasi be una estona no?. Mira que en tinc ganes, he? per ara m'haure de fotre.

M'ha dit en Juli , que ara l'hi estan fent el llit , que ara es foteran les medalles els de sempre amb l'assumpte del SPP... era d'esperar. Els fills de puta estant tots volant i aviat taparan el sol del tot...