Sant Pau Riba

Xalar es poc de veure com xalava el repodrit. I jo que ja no aguanto ni allò que en diuen una bona peli, em vaig empassar tota la sessió doble d'en Riba, per cert, me'n recordo de la pellisa de pell de corder, la duia en una matinal als Jesuïtes de Sarrià, amb els de Música Dispersa... I al Quintana li deien Castafiore!!! Ja! no saben rés aquesta canalla!!
He tingut enveja... o reconec, enveja de veure com aquest bon home acaba fent quadrar el cercle i acaba tenint el temps de part seva... I jo que em miro la festa per la puta finestra i que penso talment parell amb ell de la vida i de la mort, ara tinc el cap verd d'enveja i vermell i no se si agafar la guitarra i estampar-la contra la paret o escapar-me de casa!! que se jo!!
-Gràcies home Riba per fer-me venir ganes de cantar alguna jotilla de les Garrigues.

Projecte

Quan ja seré molt vell
i em cargoli el reuma
i una lentitud pessigui amb tremor
les meves venes i els meus ossos
em caiguin les dents i les bosses dels ulls
i no senti els brams dels homes
calaré foc a la manta i a la cadira de rodes
aniran per la finestra els bàlsams i els xarops
sense espardenyes fugiré rient per la pluja
i els meus ulls veuran la posta
al cim nevat del mar i les muntanyes.

Miquel de Palol
Quan?

Els llibres de l'Óssa menor
Barcelona, 1979

Estic esperant noticies... deTu

MOTHER

Mother, you had me, but I never had you
I wanted you, you didn't want me
So I, I just got to tell you
Goodbye, goodbye
Father, you left me, but I never left you
I needed you, you didn't need me
So I, I just got to tell you
Goodbye, goodbye

Children, don't do what I have done
I couldn't walk and I tried to run
So I, I just got to tell you
Goodbye, goodbye

Mama don't go
Daddy come home

John Winston Lennon

...Si tu saps somiar!

Una blog pública...o una moleskine

Em pregunto si aquesta dèria per mostrar, aquesta immediatesa que ens presta i precipita La red, no ens deixa massa sovint en una evidència temporal, del tot impúdica, si som sincers, i si no ho som; llavors que fem?. -Que és tot aquesta merderola , sino una mena de "mercadillu" de vanitats pedants i altres foteses?-No se, no se... Quan em pica el clatell es que no ho veig clar ... D'entrada aquest dies he tancat la barraca per que han passat coses al meu redós que, si he pogut compartir amb la moleskine (A! la Gènia Clara!), no, amb aquesta cosa pública que és la meva blog. Ve't-en -ací la diferència.
Per que hauria de sotmetrem a mi mateix a una mena de Gran Hermano emocional en directe i a diari, per tal de satisfer la meva pròpia necessitat d'exposar-me? Quin es el límit que jo mateix seria capaç d'auto-imposar-me .? I si he d'estar auto-limitant-me i fent un diari a part com més o menys ja anava fent . Quin sentit té fer dues feines? Altrament Tu, qui en teoria llegeixes aquestes collonades, alego m'escrius un privat i tota la comèdia es desfà com un volado de cal Graells...
Es evident que el concepte i la tecnologia del Bolg, supera en eficàcia al Grup de Yahoo, que per a mi ja fa temps que es obsolet.-Esperava pacient que millorés però no-. La qual cosa em fa pensar en traslladar els Hortets, al format Blog, -o definitivament al web. On crec que podrien adquirir una presència molt més directa. Potser si plantejo la blog més com una plataforma creativa que com una bitàcora personal, si que agafaria un sentit de més utilitat. No n'he visitat moltes de blogs. Així que soc un neòfit que parlo per la meva pròpia experiència. I ja m'està be.
Ja sóc un home quasi definitivament lent i això val perseverar quasi tota una vida. Com l'Àngel va deixar escrit cal ser demoratius en perseguir un orgasme.

AQUEST NADAL POSAREM DE MODA L'ANTON SALA

XII

Tot gira i canta i crema entorn de l’U.
Anton Sala-Cornadó

“Com les oques del Mas de la Pau a les eres del Cel”
heus ací un vers que em pentina la tarda de pluja amb finesa
de foc a la llar molt a prop de la porta del cor de l’Anton
punt cardinal astre iniciàtic del mot del Joan Barceló
que em rebia a l’eixida de casa del mestre a Menàrguens
abans que fos i ja ho era un colom amb la pota anellada
en viatge d’anada i tornada de l’Illa Riera niant
a la casa del port Miamar sota l’ala de l’Àngel Miquel
i duia notícies al Jordi que escriu a la fornal de Guissona
xerricàvem cargols a l’hort del Josep al país de l’àneu
i a La Mata de nits sortíem veïns del Carles Maria
i sopàvem al call comarcans de mangala i barret
fent guaret al darrere del solc del fruitós Xavier
i al perer de la mola del Verb lo Vilaro ens hi acull
com neurones llencem els axons cercant-nos enmig de la gent
destriant la bondat una mica porucs del camí tan distint
que hem obert un per un cap als altres com ponts
per damunt de la guerra del món clandestins
de tenir la mirada fulgent per amor perillós i valent
has escrit palimpsestos curulls de senyals Mestre Anton
que estalonen la petja oblidada damunt la congesta
eterna del temps...

Extret de "Tornar de tu"
QUADERN DE MAHALTA 2004