XII
Tot gira i canta i crema entorn de l’U.
Anton Sala-Cornadó
“Com les oques del Mas de la Pau a les eres del Cel”
heus ací un vers que em pentina la tarda de pluja amb finesa
de foc a la llar molt a prop de la porta del cor de l’Anton
punt cardinal astre iniciàtic del mot del Joan Barceló
que em rebia a l’eixida de casa del mestre a Menàrguens
abans que fos i ja ho era un colom amb la pota anellada
en viatge d’anada i tornada de l’Illa Riera niant
a la casa del port Miamar sota l’ala de l’Àngel Miquel
i duia notícies al Jordi que escriu a la fornal de Guissona
xerricàvem cargols a l’hort del Josep al país de l’àneu
i a La Mata de nits sortíem veïns del Carles Maria
i sopàvem al call comarcans de mangala i barret
fent guaret al darrere del solc del fruitós Xavier
i al perer de la mola del Verb lo Vilaro ens hi acull
com neurones llencem els axons cercant-nos enmig de la gent
destriant la bondat una mica porucs del camí tan distint
que hem obert un per un cap als altres com ponts
per damunt de la guerra del món clandestins
de tenir la mirada fulgent per amor perillós i valent
has escrit palimpsestos curulls de senyals Mestre Anton
que estalonen la petja oblidada damunt la congesta
eterna del temps...
Extret de "Tornar de tu"
QUADERN DE MAHALTA 2004
