VELER NOCTURN
Santa nit.Plàcida nit.El sol etern ens il·lumina.
Busco les fulles de música - murtra florida? -amagades
als plecs de les veles del crit de la nit i ombrejades de sol.
Melodies eternes i noves s'enfilen als cims de la por,
de la joia i la feina. Vivim d'esperança i servei, cada dia
i cada any, com les oques del Mas de la Pau, a les eres del Cel.
Tanmateix, cada instant, ben igual, és perfecte pel so diferent
i relluca amb un ritme imprecís i subtil que no es deixa atrapar.
No he trobat les trompetes i sonen els grills i les flautes nocturnes.
Perdut al velam no conec la cangrea ni els flocs, el velatxo,
la gàbia baixa, ni l'ull dels nusos de dalt, les banderes i els corbs.
Arraulit a la cofa major miro el mar com la ma acollidora
que ens torna a la terra. I a l'alba que neix merleteja un colom.
***
La Màgia del Mestre va captivar Joann Barcelò i el va impregnar d'essències que altres descobririen més tard com tant originalíssimes. En aquest poema que porto a la cartera plegadet desde fa uns anys hi vaig trobar el secret de l'univers ... Cada cop que el repaso - ara ja no em cal pas ... el dic com un mantra - s'obre la porta de la dimensió nostrada del mon. Només per un instant albiro que a l'altra banda la bondad hi campa a tort i a dret. El Mestre sap els camins per on anar-hi. Les paraules màgiques... Seguiu-lo, llegui-lo, trobareu el país de la bondat...
