Si ens atenem a les conclusions de Bodian sobre la polioencefalitis, resulta que als anys 5o ja se sabia que la Poliomielitis era una bomba de rellotgeria (Rooselvelt va morir consumit pel que ara en diem Post-Polio) ...Per que, doncs, s'amaga a la opinió pública i es construeix una versió falsa de la Poliomielitis, (llençant a competir! a milions de malalts) sabent que evolucionaran cap a una dolorosa invalidesa, després d'una no menys dolorosa i titànica recuperació?. I encara més: per que ara, -fa quatre dies- sorgeix el terme "Síndrome post-polio" que situa la aparició d'una nova debilitat i col·leccio de símptomes a partir dels 30-35 anys d'haver adquirit la malaltia?(-falsedat barroera i burral, que només es pot sostenir per que els metges, en general, son joves... i de la pólio no en saben-sentit-vist-estudiat qüasi res des de fa 40 anys.-) Per que, pregunto, ara hem de lluitar contra uns metges escèptics i una administració silent, per que se'ns reconegui una nova malaltia si no se'ns va reconèixer amb tota la seva dimensió i veracitat la primitiva i originària ? "La Poliomielitis". Doncs buscant respostes als enigmes un troba coses que fan feredat i que s'estima més obviar per tal de poder dormir tranquil.
No fos que fos tractat d'orat que ja passa, ja... o que si no, una nit, en deixar el cotxe al pàrquing i enfilar cap a casa amb la cadira de rodes li passés com al pobre jardiner fidel i ... GGrrrzzff--Zas!!
Per cert, gràcies M.Dolors per ajudar-me a tancar les ovelles a pleta, les tenia totes esgarriades, voltant per la muntanya...
M'estic cremant els dits amb aquest incunable de l'Anton Sala-Cornadó. Em val la pena fer de llibreter de vell virtual.Tinc la sensació de ser un pioner... Amb la gran quantitat de llibres enviats a les trituradores, i la superproducció de deixalles culturals, aquests exemplars de llibres autoeditats per autors que amb el pas dels anys han esdevingut veus personalíssimes, i probadament incorruptibles. Son, al meu modest entendre, autèntics tresors.(AI! si pugues trobar el manuscrit perdut del Llet i Vi que en Palol va extraviar una nit de trons i vinatxo en un Bar llardós del Carrer de Regomí, ...Això fora la meva fortuna!!--somni...somnis, record..records.. em faig vell es clar, ja em cargola el reuma i m'acaben de posar una cadira de rodes al cul...una lentitud em pessiga amb tremor les venes i els ossos...Com ho sabies tu tot això Miquel?- i per qué vaig posar música precisament a aquests versos jo,? Ara mateix vaig a buscar el llibre de les mutacions...he de fugir cap al cim nevat de les muntanyes...M'he d'afanyar si vull publicar "El crit..." abans de fi d'any. Serà el meu regalet de Nadal als meus clients desfidelitzats... Je!
L'Abdeslam es el meu amic des de fa un mes i nou dies. El vaig conèixer als amplis i lluminosos passadisos de la Guttmann mentre esperàvem a cegues una reunió amb uns quants desafortunats que patim dolor neuropàtic...