Nadal, un crit...

M'estic cremant els dits amb aquest incunable de l'Anton Sala-Cornadó. Em val la pena fer de llibreter de vell virtual.Tinc la sensació de ser un pioner... Amb la gran quantitat de llibres enviats a les trituradores, i la superproducció de deixalles culturals, aquests exemplars de llibres autoeditats per autors que amb el pas dels anys han esdevingut veus personalíssimes, i probadament incorruptibles. Son, al meu modest entendre, autèntics tresors.(AI! si pugues trobar el manuscrit perdut del Llet i Vi que en Palol va extraviar una nit de trons i vinatxo en un Bar llardós del Carrer de Regomí, ...Això fora la meva fortuna!!--somni...somnis, record..records.. em faig vell es clar, ja em cargola el reuma i m'acaben de posar una cadira de rodes al cul...una lentitud em pessiga amb tremor les venes i els ossos...Com ho sabies tu tot això Miquel?- i per qué vaig posar música precisament a aquests versos jo,? Ara mateix vaig a buscar el llibre de les mutacions...he de fugir cap al cim nevat de les muntanyes...M'he d'afanyar si vull publicar "El crit..." abans de fi d'any. Serà el meu regalet de Nadal als meus clients desfidelitzats... Je!

...............................................

Sembla que no, però he d'anar amb compte, els projectes han de tenir la mida justa de les meves possibilitats físiques, si no vull que em passi com amb el somni d'edició multimèdia de les "Cançons de la nit benigna" de Jordi Pàmias. Moltes hores, massa dolor i fatiga i al final tot parat durant mesos i mesos. He d'estudiar com em plantejo les "Cançons.." per acabar-ho sense deixar-hi la pell. Això - el quit de la qüestió : fer les coses sense deixar-hi la pell. Estic disgustat avui. L'informe de la Guttman presuposa que: no soc sincer quan parlo del meu dolor? -No sé que pensar. Però aquest metge hem produeix una inseguretat i una sensació de dejà vú que m'esborrona. No tinc esma d'anar a cantar nadales a la Guttmann, no em trobo be, no em recupero del cansament que hi vaig agafar, ni del dolor muscular. Em fan mal les mans. Merda!. He baixat un altre graó i un graó vol dir que no hi ha tornada, no em recuperaré. Ja en tinc prou experiència com per saber-ho. He estat un il·lús, es pressuposa que ells saben el que es fan, però no. Ni idea. Fan experiments. Proben de pillar-te en fals... estan a la defensiva?-Jo que sé... . Que es deu pensar aquest nino per a fer un informe tan absolutament capciós?. Jo l'hi vaig demanar una carta de cortesia per al meu neuròleg, i per demà.-Que vol dir ja. A que ve que ara, a vint dies vista, m'envii a domicili un informe amb segones, terceres i alguna directa? BBBBRRRRR!! -N'estic fart dels metges!

Srs. Maratons TV3. :
Estic veient el seu super programa i els torno a escriure per demanar humilment disculpes per encabronar-me tant amb Vostés.
Entenc molt be que son moltes les malalties que causen dolor crònic i que no es poden atendre totes.
Però es curiós que la Polio sempre, i dic sempre per que es "sempre" s'ignora simplement. Fa 40 anys que s'ignora la Polio amb tota la intenció de fer-ho. Uns quants anys més!. Apa nois que ja falta menys !. Només uns quants anys més i ja no en quedara cap d'aquestos pesats que pululen pels hospitals queixant-se de que estan cansats i de que els fa mal tot. El cas es que som una espècie a desaparèixer a curt plaç, almenys al primer mon, --Per què s'hauria d'invertir temps i diners en una malaltia que desapareixerà pràcticament en uns 15-20 anys?.--Ens morirem tots ... El cas és clar. Mentre s'invertexen enormes sumes investigant en el (Paris -Dakar)-negoci a la vista inversors!- dels medicaments pel dolor, el neuropàtic, la fibromiàlgia i la Fatiga Crònica (malaties d'origen incert) que, per cert, estan reconegudes y acceptades. Els que tenim el SPP (malatia d'origen prou conegut i tan antiga per lu menus com les piràmides!) encara em d'anar justificant-mos per estar presents a la Marató de TV-3. i encara se'ns nega el pa i la sal de l'existència. Per cert Marina Geli va prometre- ep!-abans de les eleccions- que l'any 2007 hi hauria un protocol del SPP pels metges de primària.
En que quedem doncs? Srs. Maratons? Qui els ha manat que ens facin fora als coixos de la festa?
A ...I una pregunta tonta... Per que alguns metges es posen de tan mal humor quan un pacient amb Pòlio els diu que esta cansat i te dolor?
O vaig entendre tot malament!? o l'actitud de TV3 és coherent. Com sempre fan el que manen.

Atentament
Miquel Àngel Tena

RESPOSTA DELS MARATONS !!!

Asunto:	RE: SINDROME POSTPOLIO I MARATÓ TV3
Fecha:	Fri, 22 Dec 2006 16:13:43 +0100
De:	"Garcia Batllori, Begonya"
Para:	"Miquel Àngel Tena"

Benvolgut Miquel Àngel,

Ens posem en contacte amb vostè un cop s'ha celebrada La Marató de TV3, demanant-li les nostres disculpes pel retard d'aquesta resposta.

Voldríem dir-li que, efectivament, la seva afectació podria haver quedat reflectida al llarg del programa, a l'igual que tantíssimes altres que, com la seva, cursen amb dolor. Però les limitacions del programa i la gran quantitat de malalties relacionades amb el dolor crònic van fer plantejar el seu contingut tal i com va ser emés.

Volem que sàpiga que, de totes maneres, el que és més important és el fet que els investigadors que vulguin participar en la convocatòria pública per a la presentació de projectes de recerca biomèdica sobre totes aquelles malalties que cursen amb dolor crònic, ho podran fer. Tota la informació referent a aquesta convocatòria apareixerà a partir de la segona quinzena del mes de gener de 2007 en el nostre web: www.fundaciomaratotv3.cat i a tota la premsa escrita generalista.

Rebi una salutació ben cordial

Begonya Garcia i Batllori

Cap de Comunicació

www.fundaciomaratotv3.cat

SENSE COMENTARIS!!

La Cadira d'Abdeslam

L'Abdeslam es el meu amic des de fa un mes i nou dies. El vaig conèixer als amplis i lluminosos passadisos de la Guttmann mentre esperàvem a cegues una reunió amb uns quants desafortunats que patim dolor neuropàtic...
Es va anar apropant lentament amb la cadira fins a les vidrieres i es va quedar mirant la gespa que envolta l'eliport amb una dolça tristesa. No em va veure que el mirava, ni és conscient, em penso, de l'efecte que pot causar aquesta actitud seva, com d'entrega, o acceptació. Mostra una malenconia que va més enllà de la pura pena i esdevé protectora. -L'Abdeslam no pot ser mai "una paloma enferma", es massa subtil, com la bellesa, com la pluja càlida de la meva infància. Encara he de descobrir quina és la peripècia d'aquest bon home que, aquesta tarda, m'ha explicat com i per que va caure d'un arbre fa sis anys i es va trencar el coll. Avui ens hem vist a Mataró i hem xerrat i ens en hem fotut una mica amb els metges i tal...L'Abdeslam te un somni: canviar la seva fantàstica cadira a motor per una que li permeti posar-se dret. Es un somni tècnicament possible, medicament recomanable?, econòmicament viable? una cadira amb elevador val un dineral. Es el somni d'Abdeslam. I una miqueta el meu.