dilluns, 13 de gener del 2014

REHENES EL DESORDRE PREMEDITAT DELS CREATIUS: ABISMOS DESORDENADOS

Me penso que fou cap allà al 94 que vaig deixar de tenir noticies del grup  Rehenes, eren mals temps per a la lírica i la post Olímpica crissi,  afectava a tot i a tothom, recordo que fou llavors que vaig treure "Terra" amb "La Rural", grup ocasional, que m'hauria pogut estalviar ,com un paraigues quan no plou i treure el disc com a solista .- Sugerència d'en Carles Cases, que com a Productor artístic de seguida va veure qui n'era el motor cantabile ideològic i económic del Disc. No se perquè varen plegar Rehenes, però m'ho imagino... "Inanició"...  ni tampoc Primavera negra : que "el mateix" . Se que en Baró va anar a Madrid i que allí va fundar una nova "empresa..." de Rehenes en sabia la bicefàlia. Per una banda en Guillen Pedra.  Creatiu de idees brillants i potents, que composa els temes i que es un motor anímic de tres parells de nassos i per l'altra la sapiència i el talent musical del Mestre Xavier Monge , que jo ja havia tastat en uns quants bolos que varem fer junts . Llàstima que jo passava per una època de desengany profund que va culminar en un bolo a les festes de la Merce a la Plaça del Pi : en unes condicions vergonyoses que m'acabaren de confirmar que "Ara per Ara" llavors, tots els meus intents de surar professionalment serien aniquilats per el que jo ja en deia "La mano negra". Sia: el despreci mes absolut a la feina que fèiem. No m'afectava només a mi i als cantautors en general, també als creatius del rock i als de tots els àmbits de la cultura ... es tractava de mantenir al país en Stand By. En una inòpia absoluta ... en aquell temps dominava el sector de la Cultura de l'Ajuntament de Barcelona ... Un Sociata amb ínfules d'arribar a ministre ... i que valguem Deu!! que hi ha arribat !! i  amb canvi de camisa inclosa... Ara es el ministre de la descultura.. deu de ser un especialista en el tema ... Situada la situació;  En la que una mica tots ens varem tenir que mal guanyar les garrofes fent el que sabíem fer..i altres coses. Diré que la miraculosa resurrecció de Rehenes em va il·lusionar un munt . Quan al Face vaig sentir dir que en Guillen Pedra preparava un nou disc amb el seu grup vaig pensar que la remoguda que es va iniciar amb el denostat "Tripartit" i que ara CIU s'esforça en ensordinar  un altre cop... encara tenia una mica de coll com per a salvar iniciatives artístiques que amb el temps agafen cada cop més, la seva veritable dimensió i la seva importància com a motors del fet cultural. Ja no es temps de discutir "LA NECESSITAT DE L'ART" ... a hores d'ara ja sabem que la fé mou muntanyes i remou consciències i que ser músic en aquest país es ser un pringat. Un pringat a molta honra. Com en Baró, com el Fill del Mestre, Com Lo Pardal Roker, com Mister Jones, com la Gené o l'Heura Gaia, Com J-L Feel o el Monta que a migrat a London de "pur fàstic" i altres que me'n deixo... Mestre Abrego Txopeitia a part - perquè ell es un cas a part i punto. Perquè l'he vist tocar masses vegades per dir que es un pringat i si de cas es un  músic de luxe!! i es del Nord... ; I com Guillen Pedra que en aquests Abismos desordenados torna a demostrar que aquells intents primers no foren pas cap criaturada... I que de Balaguer estant, es pot arribar a Tokyo, passant per  Shangay, o per Guandong - Hong -Kong que es on actualment radica el centre productiu i cultural del mon. Avui no cal per a res una discogràfica que s'emporti els beneficis i mati de gana als musics. Fotent-los-hi fins hi tot el 50% dels drets d'autors que potser no cobraran mai. L'autoedició esta demostrant que el 300% que aplicaven el Corte Inglès , l'FNAC , Discos Castelló  en gloriosa fallida, Gong... i altres grans cadenes...als preus dels discos, era només un bluf que matava la gallina dels Ous d'Or. I que la gallina no eren les gran botigues de discos;  Eren els artistes que els inventaven el producte i les alimentaven.


Com ja deia en Brian Eno: això dels discos ha durat el que ha durat ( 50-60 anys??) i no tenia cap sentit  que durés per sempre, era la "Grassa de Balena", que en el seu temps es feia servir per a il·luminar les cases, desprès van venir el petroli i el gas  i desprès la electricitat... i aviat ja no hi haurà ni cables per a transportar-la... avui fer un disc: es fer un projecte. Realitzar-lo i penjar-lo al Núvol. Molt mes que matar-se a colocar-lo a botigues on ningú va a comprar. O Només quatre megalòmans. A mès quin sentit te vendre "Masters" que es poden duplicar "ad infinitum" sense cap pèrdua? En de que va aparèixer el format CD; el Negoci del disc va signar la seva sentència de mort. Avui penjar un disc - ja en podem dir "un projecte musical"- com aquest ._( que al meu entendre no té desperdici, perquè esta confegit amb la il·lusió del retorn i el talent acumulat d'un home que es un entusiasta del que fa, i un altre que es un geni del teclat..i de l'harmonia i d'uns músics: Bep Vidal, , Edu Castillo i Miquel Suárez que estan a l'altura dels que tiren del carro i ho demostren a bastament.)_ Es una aventura que pot acabar petant a Tokyo, com ja he dit, perquè sona a bona musica que regalima. i avui qualque cosa dona la volta al mon amb unes hores. M'he escoltat el disc un munt de vegades, l'he portat al cotxe i l'he posat en les mes diverses circumstàncies anímiques per tal de trobar-li la falla... i a cada vegada m'ha agradat mes, i més me l'he fet meu. Tant que ja forma part dels discos que mai llençaré a l'estanteria polsosa del "sinofos"; Es potent!!, es emocionalment intens! està molt  inspirat!  i els textes casen a la perfecció i diuen coses ...podria ser que no diguessin res, com acostuma a passar ... però no. Diuen coses que es fan sentir. En aquest aspecte Guillen Pedra també es un autor molt complet, que no necessita ripiar faciló per a confegir uns textes amb força i profunditat ...  I en conjunt -tot el paquet de cançons- està musicalment  molt ben construït.! No es un rock primitiu, repetitiu i habilidós, es un rock revertit  a  bona música i amb moltes i  excel·lents aportacions. No renuncia als  orígens, una aclucada d'ull a Caned Heat,  al principi i amb l'orge de  "Cuando sonries" queda de puta mare!! o el so vintage i primegeni del "Ultimo tren". O el - temazu - i l'arranjament èpic  de "Jugetes rotos", que per a mi: es digne de que sigui escoltat sense sombrero!! La triaria com la millor?  No; Fora injust amb les altres de ben segur!! Però tot va mes enllà i remata millor encara la feina, que els recursos anecdòtics.  A mida que ho escoltes mes vegades. Si jo hagués estat a la producció, que no hi hauria estat mai, de ben segur hauria canviat algunes coses o l'hauria enviat a Masteritzar a Milà.
Més que res perquè una feina de luxe, es mereix un remat de Luxe. I ja no venia de la pasta  que costa fer-ho. Tot i que ningú t'assegura que acabi essent lo millor. Així que aixòs son figues d'un altre paner, i elucubracions que no tenen res a veure amb la música, ans amb el maquillatge, ja li vaig dir a L'Antonio el que pensava ... i que ara  ja's aigua beneïda.  De ben segur que en aquestos territoris de Rock,  el Mestre Txopeitia em fot unes quantes, moltes, de voltes.  No soc un Rocker i tothom ho sap, cosa que no vol dir que no trempi amb una bona peça de rock.  No seré pas jo qui li vagi a esmenar la pàgina, el disc es de totes totes una gran producció, des de el só, i els arranjaments, on brilla especialment en Xavi Monge, les aportacions de lo Txope a la guitarra. I el motor: que va com una seda. Fins al disseny, on el nen Súria, guitarrista de talent mes que sabut i demostrat,  també ha confegit una portada i unes fotos, en un muntatge que va molt per feina i la fa bona i suggerent! Estem parlant d'un disc que esta fent Història en aquest mateix moment. I que no s'hauria pas d'acabar aquí. EP!! Antonio Guillen Pedra . Xavi Monge, i el motor rítmic que els segueix ; En volem més !. En volem un altre...Una altra entrega !!
 -La vostra música fa falta. Si, ens fa falta.

REHENES UN GRUP QUE JUNTAMENT AMB PRIMAVERA NEGRA (que ja no es probable que renaixi) ES LO MILLOR QUE HA DONAT PONENT EN EL TERRITORI DEL ROCK...   SEGURAMENT EL FAR WEST DE CATALUNYA, ES ACTUALMENT, EL RESERVORI MES ORIGINAL DE LA MÚSICA QUE ES FA AL PAÍS ... I QUE ES FARÀ... PERQUÈ DONO PER SENTAT QUE AIXÒ ENCARA NO S'ACABAT!!