A la Mercè, l'Esperança i la Maria
« Que qui en ditz mal no pot plus larg mentir
e qui en ditz bé no pot plus bel ver dir.»
Bernatz de Ventadorn
La primera és caliu. Com les llars ben cintrades,
és humana per llei, i espurnejant per joc;
alegre, hospitalària, bon company com el foc,
dóna sempre escalfor, i crema de vegades.
La segona és perfum. Com un matí d'abril,
sols per l'olor que en fa sabem les flors que amaga;
té la suavitat del bàlsam per la llaga,
el seu contacte és fresc com un llençol de fil.
I la tercera és resplendor; segons va l'aire,
a vegades és clar de lluna i altres llamp;
sap escurçar els camins, i omplir d'ocells el camp,
i quan ve, sentim sempre que ens arriba d'enlaire.
Feliç aquell qui pot, amb tota humilitat,
viure en la triple gràcia de la seva amistat
"Amistar" també és estimar, és clar que si. Però diferent...
ResponEliminaEn el fons del fons...no vols dir que en Màrius, com cadascú de nosaltres, sabia bé a qui atribuir el verb en cada cas?
Potser m' empatollo, eh...
Bon dia !
No no t'empatolles pas .Hi han relacions mes o menys superficials i circumstancials que tenim comunment en el mon del treball, el lleure ... fins hi tot als blogs , que poden ser això relacions , coneixences , si vols encara fins i tot d'afinitats, pero que no son "amistats" molta gent confon aquestes relacions amb l'amistat. I serà que no ... l'amistat es un vincle mes fort i profund que considero que entra en mes o menys grau en el territori de l'amor...
EliminaJo estic amb en Màrius. I també d'acord amb el teu títol. Potser jo li trauria el "Tota" potser no tota, tota amistat, però sí moltes.
ResponEliminaUna vegada ja fa molt anys vaig escriure un poema de tres amors, aquestes tres amigues me l'han recordat... jo en deia amors, en realitat barrejava els dos conceptes amor i amistat. precisament perquè sempre he cregut que es barregen una mica o un molt. Vaig a veure si el trobo... torno...
Moltes amistats no ho son carmeta , nomes son coneixences amb les que fins hi tot pots anar de Creuer, o compartyir sentiments i assumptes privats però en realitat el vincle que s'estableix en una amistat veritable . al meu entendre està molt relacionat amb l'amor. diguem que n'es una modalitat " civilitzada" "Domesticada" "convencionat" del sentiment amorós...O potser desbarro...
EliminaMaig 97
ResponEliminaHi ha un amor que m'empresona
amb reixes de sol i vent
i té un carceller gentil
a qui estimo a totes hores
i busquem la immensitat
amb infinita tendresa.
Tinc un amor que somia
somnis blaus, de cotó fluix,
un amor sense paraules,
fet, només, d'algun somriure,
de mirades torbadores
i d'infinita tendresa.
Tinc un amor que rumia
net i clar, com d'un amic
que m'ocupa el pensament
i embolcalla amb les paraules
necessitat i desig
i una infinita tendresa.
M'agrada aquest poema carmeta ... Només una bona persona pot expresar-se així... els "Altres" passen de dir-se o dir coses com aquestes...
EliminaPer a mi és ben bé així. L'amistat més gran és molt superior a l'amor físic, com la de L'amic retrobat.
ResponEliminaClar ! l'amor físic n'es una porció , un aspecte només, L'amor en realitat es un sentiment i en principi una emoció molt mes ampla que només el sexe i a pesar del sexe. Tens raó...Passa que molt sovint tenim por de dir-li a un amic que l'estimem perquè sembla que estimar vagi lligat forçosament a "compromís social"... i no es això tampoc ...
EliminaJa ho saps que t'estim!!
ResponElimina