sorrals de la memòria
A les estàtues
del parc de les tristeses
dels ulls hi plora molsa.
Jardins d'octubre
precoç la boira avança
cap a les venes
de la meva esperança
TU jugues a amagar-te.
Sempre venies
amb aquella rialla
que em desarmava
Els teus ulls com espases
al meu cor endinsaves
Pica pedrera
de l'anima suspesa
A la cabana
levitava en el dubte
La volta me'n donaves.
.jpg)
Si hagués d'ordenar les 4 tankes per ordre de ressonàncies coincidiria com les has presentades. La primera em porta a l'últim cementiri que he visitat amb estàtues molt belles. La molsa hi naixia capritxosament, a pinzellades en les tombes ran de terra. La manera com l'has construïda no em fa pena ni plor. És una meravella!!! Abraçadeta.
ResponElimina