"EL PIS DE LA BADIA"
He estat pujant a peu al pis de la badia
com
un infant intens frisós d'anar a fira
i,
en veure'm ja pel quart, he trobat que semblava
com
si m'hagués quedat l'edat endarrerida
rodolant
cap avall mentre jo prosseguia
grimpant
el darrer tram amb l'ajut d'unes ales
que
essent part del meu cos ja feia temps no usava.
He
arribat al sisè lleuger com la pelussa
que
escampen els ocells a trenc de primavera
i
aborrallona el vent pels racons de la tarda.
Però
tot just obrir, he vist per la barana
que
circumda el balcó tot un rengler de xifres
simulant
no ser més que un estol d'oronelles.
M'he
trobat molt feixuc, gravat per la tristesa
de
sentir-me ferit per la fredor d'uns signes
que
se'm claven al cor talment un escarràs.
I,
en guaitar pel balcó, he estat a temps de veure
per
un instant molt breu però prou per delmar-me
l'espectre
de la mort tombant la cantonada.
Miquel Àngel Riera "El Pis de la Badia"
Columna
1993 2ª edició
