"EM DEIS QUE SOM MOLT LENT"
Em
deis que som molt lent i que me qued estàtic
com
si el meu pensament romangués com un àncora
tirada
en el no-res d'unes aigües molt fondes.
Me
deis, quan així ho feis, que se'm veu molt enfora
i
no sabeu si cal o no fer que retorni.
Doncs
vull que sapigueu que estic fent inventari
de
les aigües tranquil·les on existiu vosaltres,
i,
en trobar tan reblits els prestatges de l'ànima,
m'entra
un astorament molt dolç que em deixa immòbil
només
que passi el dit pel fris ple de cadències
que
en mi configurau: semblantment ho fa l'home
que
toca d'amagat l'obra d'art que el fascina
per
si hi hagués quedat retengut algun pàlpit
d'aquell
autor que estima fins i tot carnalment.
Ell
va lent, com jo hi vaig, per que l'amor demana
esser
demoratius en perseguir un orgasme
d'aquells
que justifiquen haver provat de viure.
Miquel Àngel Riera "El
Pis de la Badia"
Columna
1992 1ª Edició