dijous, 27 de gener del 2011

ANTONIO COLLADO 1973- 1998 . UN LLIBRE PER LLEGIR MIRANT


                 ARTE EDICIONES

 


Sota la inicativa de Maria José Mas , una de les grans i apasionades crítiques d'art que tenim al nostre pais, i amb la seva esplèndida Biografia i Anàlisis d'obra amb la que presenta al Pintor , aquest Llibre editat per ARTE Ediciones l'any 1998 con muy buen gusto y calidad. Expone una muestra de la extensa e intensa producción pictórica de Antonio Collado , un pintor que pinta , no se come la olla con empanadas pseudo psicóticas para justificar “que Pinta” . Un dia lejano me dijo resuelto... Necesito demostrar-me a mi mismo que de verdad soy un pintor … . Doy fe de que lo hizo , se impuso un horario de ocho horas diarias de trabajo en el estudio i muchas veces la luz de las ventanitas redondas del Estudio de la Plaça Mercadal de Balaguer delataben que en Collado seguia pintant de nit perque estava absolutament capturat per la seva obra. L'Antonio Collado es un home d'una voluntad artística  insólita y molt poderosa . La seva obra va creixer en volum i qualitat a mida que va anar creixent com a persona. La seva evolució es fa palesa en aquesta Edició. Si podeu aconsseguir el llibre, us trobareu amb una obra que descriu una linea ascendent sense decaure mai, que augmenta de potència com una música , que aprofondeix com un poema, i que impresiona. Si vas a l'estudi d'en Collado, ara ja a Barcelona, en surts corprés , impresionat ,perqué aquests quadres que en el llibre son reproduccions fotografiques d'una gran qualitat , - Fetes per Josep Mª Astudillo,, Toni Balcells, i el mateixAntonio Collado, al viu i en directe impresionen els sentits -tots- . Jo que ja hi hauria d'estar acostumat, quan hi vaig , que no hi vaig gaire ultimament, sempre en surto trasbalsat. Massa potència creativa per a els meus sentits...En Collado em fa sentir petitet com un aprenent. Perqué jo soc lent i em menjo la olla tot el dia amb els meus dubtes, però ell Pinta 8 hores al dia, encara que ja han passat trenta anys, de quan érem joves i voliem ser artistes , 
a Balaguer.  
Enveja , pura enveja...