CALDRAN ANYS DE TENACITAT, per aconsseguir trencar la crosta de la indiferència i de la incultura instutucional i arribar a portar al Poeta Màrius Torres a l'altura que es mereix i s'ha merescut sempre.- em vaig dir a mi mateix fa 25 anys.- Qui sigui el Trobador que ho faci es menys important que el fet de fer-se. Ha estat la perseverant labor de creació, una sort de decantació de pulsions al llarg dels anys, del Segarrenc Xavier Ribalta qui ho ha dut a terme i ho ha fet amb la major dignitat que es podia fer. Sense trair la pròpia música inherent a la Poesia de Torres, sense ni la més mínima concessió al "pastelet" faciló i oportunista. Amb exigència i amb orgull. Perquè també cal sentir orgull de pertinença i de saber endinsar-se a l'entranya de la boira sense cap basarda, per a poder gosar bastir una obra de la magnitud que ha proposat en XAVIER RIBALTA .No es pot entregar un treball de musicació d'un poeta com Màrius Torres fet amb una guitarra blanca i un calaixó .Com tampoc es pot fer amb Miquel Àngel Riera , o amb Margarit, o Blai Bonet. Comadira, Viladot o Pàmias. No podem destruir el nostre propi nivell cultural, rebaixant-lo a costos de quatre perres. Caldrà que L'Equip del flamant guanyador de les eleccions que en aquests moments pren possessió, estigui a l'altura. Molt més a l'altura del que estava quan va CIU perdre la Generalitat. Ha pujat el nivell i no hauria de tornar a baixar...- ._Val a dir que la incorporació de Ferran Mascarell,com a Conseller de Cultura, fa albirar almenys un gir intel·ligent en la mediocre politica cultural que CIU va dur a terme durant massa anys. Com a Cantautor i com a deixeble de la poesia de MÀRIUS TORRES; He de felicitar emotivament i sincera a Xavier Ribalta per la seva titànica empresa i pels altíssims, exccelents i molt inspirats resultats artístics assolits en la seva obra de translació musical, d'una poesia que, per ella mateixa, ja és música pura de l`anima. Nosaltres; Jo i els hereus dels trobaires de l'any mil, -No pas aquesta púrria de lloros de l'Imperi que no saben d'on venen ni el que es fan- et faig i et feim, acatament com a mestre. En Leo Ferré, d'allà la seva illa del cel rúfol on viu ara, deu somriure de veure com li rasques, ja, les seves esponeroses celles pelades de mal aimé...Ha valgut la pena Xavier Ribalta, haver estat també al teu país, un mal aimé, si calia per a arribar a aquesta fita...
