S'estima més que el tractis
com si mai l'haguessis conegut.
Amb la meteixa deferència
amb que tractes qui no coneixes de res ...
Per que. Es. Que no el coneixes.
Els teus judicis improbables el fan sentir
com un nen amb pantalons curts.
La teva imprudència invalida
els seus intents de crear,
al menys un vincle sà entre vosaltres.
Ja que l'altre està definitivament perdut.
No li enviis emisaris, ni propaguis
criteris estúpids i simplistes
sobre ell. Si profanes el temple,
migrarà cap a altres latituds.
No el veuràs més. Perqué
ara ja sap fins quin punt has heredat
el poder inhibitori de la vella Lletania.
Aquella intuïció maligna
que fingeix ignorar
el poder destructor de les paraules.
L'oncle el va trobar
sentat en un banc del passeig.
-Ni li tocaben els peus a terra-
No parlava, ni responia les seves
preguntes, quan ella va tancar la porta.
Li va clavar dues bufetades; amb la primera
em va tombar i la segona em va posar dret.
El va enviar a dormir.
Va estar dues setmanes sense parlar.
Alló era tant freqüent,
que els parents sempre li preguntaven
" Que vols ser de casa nostra?"
" Que vols que et faci una truïteta?"
I ell deia  si.... Que si!.
Tot el poble sabia el que passaba.
Ara li ho diuen, de vegades, veladament
les les seves antigues, falses amistats...
quan el saluden...
S'estima més que el tractis
amb la mateixa deferència
amb que tractes un desconegut.
Per que Ell mai he estat aquell que no es Ell.
I per que no t'ha donat el dret
de fer-lo passar per altri.
Ni la memória és prou potent
per esbrinar l'origen de la negació.
Calla.