Pas obstinat
(Poema de Dolors Miquel. Musica: Daniel Sesé)
Que bé que em sé el lloc on cap soroll s'imposa
nant cap a LLeida.
La blancor extrema al sol on tot color tremola
i el mur abraça el vent i el vent es cus la gola.
Aquest lloc sense lloc on l'adéu s'encastella
i el pas es torna estret i la memòria vella.
Quantes vegades jo hi passo per la vora,
com hi passen els vents i els sols a tota hora.
En aquell mur ponent on tota vena és roca
i el cor és un cadell que eixut obre la boca.
Allí on les cruïlles i els semàfors s'obstinen,
al portaló barrat on els records caminen.
Per aquest pas tancat d'hivern ningú no gosa
només el crisantem o l'orgullosa rosa,
nant cap a Lleida.
