dijous, 21 de desembre del 2006

"Ara ja em cansa aquest pou mort, no hi suro..."

I Tanmateix ha estat força profitosa per a mi l'experiència. No seria just si no valorés la sacsejada de la Guttmann, com una injecció positiva de moral i de força. No em puc permetre que un error, un entrebanc, o un malentés, malmetin tant d'esforç. Tant el meu, com el del equip. Així que avui he decidit tornar als deures i als quefers relacionats amb el meu benestar i fer cas omís al mico que encara xerra que xerra sol i argumenta.
Caldrà una bona dosi d'acceptació per tal d'incorporar la nova subtilitat del concepte en torn al SPP i no convertir-lo en una nova creuada- ho no!! Que els deus em protegexin! de la meva tendència a buscar brega... "Quam bene vivas refert, non quam diu." Dit i fet - Començaré la novela definitiva, i abans em regalaré un portàtil . No soporto més el xivarri d'aquest Mamut.
També em vull fer la Bernat Metge encar que sigui la última cosa que faci a la vida...
Seria un bon llegat per deixar als meus fills. "Otium sine litteris mors est et hominis vivi sepultura"...