AQUESTA CANÇO ES DEDICADA AL LLUC, A LA JANA, AL JUGADOR DE LA NINTENDO... A LA BEATRIU A L'ARIANNA , ALS FILLETS DE LA LYDIA D'OLIOLA, I ALS GATETS DE COLORS DE CA LA CANTIRETA...QUE SON ELS PROTAGONISTES DEL NOSTRE FUTUR...

A punta de sol se'ls veu traficar
quan munyen la nit les últimes bruixes
s'apleguen al cor d'un sec canyissar
els nens febrosencs que planten maduixes

i enxarxen estels amb amples filats.
Xarrupen la llum que escampa la Plata
penjada d'un cel on astres daurats
són peixos de gel que arruixen escata.

AI turó de cada vila
un ramat d'escolanets
disfressats de focs follets
ballen amb sotana lila.

Apunten al sol rocs de purpurina:
li volen buidar els Monstres benignes
per treure el secret d'aquesta metzina
que ens ruixa els teulats de mots i de signes.

Compte amb I 'Assassí que us volta els sembrats!
Es menja els infants i penja les fades,
escanya els ocells i ofega els guillats.
EI Crim un cop més té cames alades.

AI turó de cada vila
un ramat d'escolanets
disfressats de focs follets
ballen amb sotana lila.

POEMA: JOANN BARCELO 

MUSICA: MIQUEL ÀNGEL TENA

PER CERT AQUESTA ES UNA MOLT BONA GUITARRA PER A TOCAR TRASH METAL TAMBÉ HE? ENCARA QUE NO PORTI AMBUKERS MG. I DUGI UN PONT PATENTAT DE PEAVEY QUE ES COM L'ALTRE QUE NO T'AGRADA. SI LI TREUS LA PALANCA NO ES MOURÀ NI MICA ,NOMÉS CAL DESENRROSCAR-LA... A I NO ES MOLT CARA!!!PERUQE SI VOLS UNA JAKSSON PREPARA LA BUTXACA... A i també et pots fer les MG a part i posar-ne una o dues substituint les originals .A l'igual et surt un cacharro de matar!! matar!!


I AQUESTA ES D'UN LUTHIER BASILERO QUE FA UNES GUITARRES PRECIOSES ...

AVUI TOCA PARLAR D'EN PERE SALAS , UN GRAN MÚSIC ,UN AMIC, UN ARTISTA I UN PEDAGOG...UNA PERSONA HUMANA.

Pere Salas

Nascut a Barcelona (La Sagrera) ,1959

Estudia Música moderna i Jazz a l’ESCOLA DE MÚSICA ZELESTE i posteriorment al Taller de Músics de Barcelona.

Estudia Guitarra amb Toni Xuclà i David Mitchel i armonía amb Frederic Sesé , i Mario Lecaros.

Ha estat cantautor associat a l' A.C.I.C (Associació de Cantants i intèrprets professionals en llengua catalana) i ha estat vinculat amb projectes diversos dins de circuïts de música tradicional amb formacions com "La Companyia Ponentina de cançons de pagesia, Marmara, Suara, u Ondiana-xana participant en diverses edicions del "Tradicionarius” tocant guitarres i ,mandola. Ha acompanyat a Miquel Àngel Tena (Cantautor Lleidatà) , i és membre fundador de formacions com Vai Varina (músiques de La Lusitània, música portuguesa i Fado) o La Orchestrina della Luna ( músiques del Món) tocant guitarra clàssica ,mandola ,cavaquinho i guitarra portuguesa . També és fundador i membre de la Cia de Teatre musical infantil( la POnenTINA de cançons de pagesia)on ha treballat arreu del país com actor ,músic i cantant. Ofereix també un ample ventall d'espectàcles teatralitzats dirigits a escoles Breçol, treballant la sensopercepció musical a traves de la música i el gest . Actualment es dedica també a l'ensenyament en diverses escoles de música com Els Amics de la Unió de Granollers, Praeludium de Sabadell ,Centre Cultural de Canovelles i CLAP de Mataró.

LA PAGINA WEB DE'N PERE SALAS 

Vaig conèixer al Pere Salas per casualitat , un dia que voltava per l'Ateneu Barcelonès, vaig anar a trucar per telèfon i allí, a la cabina de fusta, antiga que hi ha just al davant de la porta de l'ascenssor, em vaig trobar un Nº antic de la revista del Tradicionàrius - el CAT, on ell havia posat un anunci . Quelcom així : com  "Guitarrista, polivalent, s'ofereix per acompanyar tot el que calgui acompanyar..." Jo que n'ava desganat feia temps, de cantar i distret de mi mateix perquè estava abduït en la feinada inacabable de seguir-li la veta al Salvador Escriba ,"l'amo, el Patró, el Boss, de la Salseta del Poble Sec , a qui donava vidilla, idees i nits amb blanc, a cambi d'un sou de merda i un tracte consemblant. Perquè heu de saber que el Jo, durant una gran part de la vida ha estat un gilipollas del 4,5 , justet en la linea del "suspenso" vital, per mor d'entregar la meva energia , idees, i esforços a  altri sense ni la més elemental retribució: es a dir, gratis. i amb negre. Osia que he estat fent de "negre" quasi sempre...
Donquis em va agradar l'anunci i jo que vaig i el truco de pet allí mateix . I ell , que es veu que havia possat l'anunci feia molts mesos enrrera , es va sorprendre que el truqués. I jo li vaig dir : Mira que fa molt temps que no canto , perquè l'estrés se'm menja i m'agradaria assajar una miqueta encara que d'entrada no tinc previst fer cap bolo ... i em va dir buenu, pos si vols ens trobem i anem preparant el teu repertori i desprès ja ho veure'm ...o potser vaig ser jo qui va dir això o alguna cosa semblant ...Total que ens varem trobar a Argentona que era lo seu Poble perquè s'havia casat amb l'Anna Palàcios, una ballarina, ballarina de veritat.. que es una dona preciosa i molt bona artista i persona.. i ademes es Pubilla d'Argentona Que no és cualsevol cosa... ser d'una vila que te més de quaranta fonts ...
I jo deseguida m'hi vaig trobar molt a gust assajant amb el Pere ; Tot i que n'ava rovellat de compàs com sempre i de veu i al principi no me'n sortia gairebé , com em passa quan perdo la vocació i desprès m'he de posar al dia , que em costa un colló perquè això que faig jo , aquestes cançons que no semblen gran cosa de l'atre mon , costen un ou de cantar perquè em surten aixines i no hi ha volta de full .O treus lo fetge per la boca o no sona una merdeta , i clar tot plegat vol molt d'esforç i de picar pedra, abans ni et plantegis de sortir al teatrí a fer Alló que et saps de memòria però se t'ha oblidat...
Varem estar potser ben be dos anys assajant regularment i replantejat repertoris amb lo Pere, ell , que es un home disciplinat i seriós , va entregar lo millor que tenia a dins seu , i va fer una feina molt gran també, d'armonitzacions i arranjaments , amb les guitarres , la mandola , la guitarra Portuguesa,,, percussions i veus , va fer una nova construcció del meu edifici de tres plantes :la primera les meves pròpies cançons  sobre els poetes que estimo i em fan cantar, la segona la meva dèria de remenar la memòria del país cercant els orígens del que i perquè cantem i com ho fem, amb les cançons tradicionals que mes que trobar- perquè ja tot està trobat i només cal desenterrar-ho - he interpretat a la meva manera ; Les Cançons de Ronda , i les de Pandero ...les cançons que van del Vals cap a la Jota entrant per les garrigues cap a vall i pujant per la franja de Ponent de la ma de gent entussiasta i gratuïta , com jo, que em van aportar materials inèdits que potser jo solet no hauria trobat mai com lo Xavier Massot, qui no es el Monjo de Montserrat , gran savi en aquestes questions sinò un home de Ponent ,qui mai rebrà potser el reconeixement que Lleida li deu, per la seva feinada de recerca. Y també en unaltre ordre i percepció, l'immens treball de la Dolors Sistac, viuda de l'Enrric Farreny, qui va gravar les últimes cançons que quedaven en la memòria de les majorales de la Verge del Roser... Un tresor que potser no interessa a ningú, però a mi si- i  que també fou mare del Joan Enric farreny, el Primer Cantautor Lleidatà a tenir en compte, molt abans que jo. I abans que ningú segurament. ("Miquel, perquè has marxat...- Quanta estona t'he esperat..")
En Pere Salas és un artista integral, és un home que ha profunditzat molt en totes les seves capacitats expressives, tant com a instrumentista, com a actor i director escènic, com a investigador de mètodes d'expresió i com a pedagog de la musica i les arts escèniques. En Pere es la punta d'un gran Iceberg Artístic... i com que és un home sense ínfules, que valora allò que té i s'ha treballat , en la justa mida del que val. Ni mes ni menys . No té cap necessitat d'anar de fantasma com n'hi ha molts .- Que no li arriben a la sola de la sabata i es fan pagar com si fossin genis . La seva connivència emocional i vital amb l'Anna, per a mi hi té molt a veure . "Cherchez la femme", Francesa afirmació de  saviesa popular que en aquest cas es aplicable. Darrera d'un home singular hi acostuma a haver una dona singular..i l'Anna Palàcios és una ballarina compromesa fins al moll de l'os dels peus amb el seu art , tant fisiscament exigent i tant desagraït, en aquest país nostre que va menat per ignorants i per venuts.
De tota la Feinada que vàrem fer amb lo Pere: Les Benignes i en Màrius Torres, algunes cançons esparses de la època , Totes les cançons d'en Riera- "Illa Riera"- que varem presentar a Manacor , i també tot el treball de la Reflotació de la Cia. Ponentina aquesta vegada amb un ambiciós plantejament que va donar fruit just fins arribar a la Fira de Manresa ,on varem fer una actuació memorable. Tot i que jo en aquells temps entrava i sortia de l'Hospital cada dos per tres . El Neuròleg em va literalment comminar a plegar "de Tot" durant al menys 8 mesos. i jo encara anava mirant de mantenir dret tot aquell treball .
Recordo que tornàvem de Manresa i ell m'animava dient que Ara!! ja estava tot apunt i estava madur , que havíem fet una actuació molt bona i que ens havíem de posar les piles i continuar . Ell no em veia però, jo tenia els ulls molls perquè li estava dient que ho tenia que deixar tot. I fou una gran Putada . Perquè amb el Pere jo em potenciava molt , la seva disciplina vital suplia amb escriex la meva dispersió i em permetia treure la veu d'una manera , nova i alliberada, potser era la primera vegada que havia trobat una music que s'adaptava a mi com un guà de seda.
Jo sé que el Pere va patir molt amb tot allò , sé que hi havia possat el coll i que quan era l'hora de recollir, de veremar l'alegria , jo em vaig tenir que replegar. Segurament si no ho hagés fet avui no estaria escrivint això. Però també sé que no podia donar-li explicacions precises, perque Jo no volia deixar-ho, m'obligava la meva situació neurològica .- però desconeixia l'abast de la realitat, i no donava una explicació clara, perquè no la tenia, i perquè encara vaig tardar dos anys en acceptar que segurament mai més podria portar aquell ritme. Com així s'ha demostrat en aquestos últims 11 anys. Encara es va esforçar més, muntant la PO nen Tina de teatre musical infantil i  el conte de la Tirotella, del meu heroi del Montsec d'Ares en "Miquel de la mel" implicant a tot l'staff del seu redós, l'Anna . l`'Olga, l'Oscar Mas... perquè en Pere hi creia en els invents de la meva fantasia, creia en les cançons, en els materials; Però segurament un dia d'aquells va deixar de creure en mi perquè ,  era més que evident que el seu esforç se li escapava de les mans com un liquid volàtil. Jo encara esperava que aquell descans forçat sota amenaça, reparés les meves neurones lo suficient com per a tornar-hi ; Però només era un somni, La Polio i la Síndrome Postpòlio, no son la meva excusa, son la meva realitat diària i tot el demés es fum , i de vegades males llengües, Ja me'n fot. Se que soc un cotxe d'alta gama amb el motor grimpat. I sé que en Pere Salas també ho sap. Perqué ell també ho és . Ell es un Tot-terreny de lujo... Per axò vam anar junts.
Somnio que un dia em curo i tornem a cantar plegats... somnio moltes coses, mentres constato dia rera dia que la meva vida s'escola també com un líquid volàtil...

ES QUE ELS DE TÀRREGA SEMPRE HAN CAPITALEJAT MÉS QUE ELS DE BALAGUER . QUE NOMÉS HAN SAPIGUT INVENTAR-SE AQUELLA ANIMALADA DEL TRANSSEGRE ....

GÀBIES DE VIDRE I POLS
de Montserrat Aloy

Nascuda a Tàrrega l'any 1967, Montserrat Aloy i Roca es llicencià en Filologia Anglesa a la Universitat de Lleida el 1990. Des de llavors ha exercit la docència, principalment a l'IES de Guissona (la Segarra), alhora que ha dedicat molt del seu temps lliure a la literatura. En aquest sentit, ha col·laborat sovint en revistes i publicacions locals com Nova Tàrrega o Culturàlia, i ha conreat gèneres com el relat curt, el teatre i els articles d'opinió. La Col·lecció Natan, sempre receptiva a les propostes dels autors locals, edità el primer llibre de poesia de Na Montserrat, el qual es divideix en quatre grups de poemes: Gàbies de vidre i pols, És l'enveja qui em traeix, L'oli dels inferns i Tragèdies inversemblants. Amb pròleg de Tònia Roca i il·lustracions de Glòria Coma, dues bones amigues de l'autora, el volum és una mostra interessant de la jove poesia que es fa a Tàrrega, ciutat que també serveix a Aloy de matèria primera per a  donar forma a les seves peces. L'autora també diu  inspirar-se en el paisatge de  l'Urgell i d'altres comarques com La Noguera, la Selva i la Conca de Barberà.

Amor amb calçots.(Llibre de viatges, 69)

Ja no massa sovint , 

perquè ens feim vells i rancuniosos 

i se'ns escapa l'alegria, ja per la pròstata avall

com un auguri de malures i por de morir-se demà. Per a dir-ho clar . 

Passa que ens conviden a can'algú que va formar part del nostre patrimoni vital. 

I no et fa massa gracia, per allò que ja he dit, però hi vas 

i pel camí busques lo gel per apaivagar la calentura del cor 

que a mesura que t'atanses s'enfebreix amb tants records 

que ja no vols ni recordar, però recordes - mal te pesi. 

I en arribar a lloc, et trobes de pet amb les cares d'antany,

ja totes amb la seva pròpia singladura gofrada.

Però les cares, al capdavall les mateixes que estimaves.

I ja no ho feies per que la vida és un mal vent que t'esvoletega amunt i avall

i perds els mapes del  panorama cada dos per tres. 

Fins que ja tan se te'n fot quin sigui,

qüestió que hi hagi algú per rematar-te la existència

- et dius quan vas a joca i trobes lo llit calent- 

Pos Totes aquestes coses van passar ahir.

Quan hi vaig anar a menjar cebes i botifarres amb uns vint 

que feia anys que ja no els veia. 

I en resultar que les cares n'aven contant-te la peripècia 

de cada un amb detalls i evidències de que la vida ens passa pel damunt tothom

com un pedrot,  xafant-ho tot. I que aprenem a Hòsties a tornar-mos més humils 

i menys “Paveros”. I que tots i cadascú porta la seva pròpia ració de Dolor dibuixada als ulls 

i rodalies. Llavores t'adones que mai vas estar sol, hi que tots hi érem, 

que encara hi som. I es quan et fotries a plorar com un xicoi 

i els donaries a ca d'un, vint abraçades 

només per haver sobreviscut a la matança que es lo mon. 

Perquè sinó? De què aniràs a menjar carbonilla ? 

De que ens hauríem de trobar, vides tan dispars. Ja? 

A aquestes altures de la Historia; On el vertigen 

i la resoluda veritat de tot; Només vol poc soroll?  

Per amistat? massa poc.

Per amor. El diagnòstic : amor amb calçots.

AVUI VAIG DE . MI - PERQUÈ DE MI: NO EN SABEU NI LA BIOGRAFIA D'URGÈNCIES...

COM QUE ES VEU QUE EL QUE JO PUGUI DIR INTERESSA MOLT A LES EMPRESES DE MARQUETING , ALTRAMNENT DIT ,-VIOLADORS DE LA LLEI DE PROTECCIÓ DE DADES, -ESPIES DE CORREUS PRIVATS,- I DE CONVERSES PRIVADES,- DONCS ARA EM VULl FER : RIC I FAMÓS, MOLT RIC I MOLT FAMOS!!!! POSATS A SER UN "HOME PÚBLIC" VAL MÉS SER-HO A "LO GRANDE" I COMENÇAR A GUANYAR PELES DE VERITAT I A SER UN "PUTO MERCADO" NO?????? !!!!!! VOLEN  SABER QUE PENSO I COM PENSO???? TRANQUILS : A PARTIR D'ARA US HO FARÉ SABER AMB PELS I SENYALS...

REVISTA CULTURAL BARRI 10

JA PODEU TORNAR A ENTRAR I A SORTIR COM VULGUEU

Averiguda la procedència dels atacs invasius i descarats al Blog i feta la denuncia corresponent.Ara ja tan se val posar-hi barreres, si tornen a possar el nas quedaran ben retratats.

EL PRIMER SOU HA ESTAT: UNA CARTA D'AMOR, I UN BON GRAPAT DE RABANETS ;JA ERA HORA QUE REBÉS UNA RETRIBUCIÓ PELS MEUS ESFORÇOS I EL MEU EXTRAORDINARI TALENT PER ESCRIURE AMB FALTES D'ORTOGRAFIA I LLETRES DISLÈXIQUES APA A VEURE SI HO SUPEREU!!!

Gràcies , moltissimes gràcies Carme!!! demà mateix els posaré fresquets a l'amanida , son Biològics oi? segur que estan regats amb aigua de braçal que ve de la font,  i sense pesticides ni hormones . El rabanet es molt bo per la salud , es un gran depuratiu i va molt be per evitar les cistitis, i les infeccions renals, encara que no tant com l'aranyó que es molt bo i específic per tot el sistema urinari. Les verdures d'aquesta família son molt variades i n'hi ha de moltes coloraines des-del morat violeta al vermell més pujat passant pel rosa i fins i tot n'hi ha de blancs amb motes violades o vermelles , alguns son una miqueta picants i forts però sempre donen molta alegria a les amanides que sempre haurien d'estar ben farcides de colors els color del menjar son Fotons concentrats i alhora de la veritat els humans i tot el que viu sobre el planeta necessita fotons per a viure .El dia que no tinguem fotons s'acabarà lo mon. Llum !!! com diu lo meu amic Gerard Quintana: Llum!!i llum!!!!. Molta llum !!! fotons per un tub es el que ens fa falta, colors !!! de llum!!! a dojo !!!
Moltes gràcies Carme , la caçadora de Moments , la que sempre està al pèu del canó i sempre té el blog ple de colors!!!

QUIN ANY ERA? NO HI POSA PERÒ PER LA CARONA DEL MONTA PER ALLÀ AL 1972

"El canari"

El meu petit canari
tenia un cant barroc.
Com un electuari
era dolç i era groc.

I vaig pintar un bon dia,
perquè fes més bonic,
la gabia on el tenia
d'un blau de cel antic.

D'aleshores no canta
i vegeta, patètic
i verd, com una planta
- blau i groc, verd sintètic-
el meu pobre canari.

Màrius Torres
Música :Manel Montañés Pau Gabarrella

PER AQUÍ VAN LOS TIROS ARRIBAR A CONTROLAR LES CONVERSES DE LA GENT??? NO. EDUARD, NO; ESTIC PARANOIC , NO , ESTIC MOSCA PERQUE AQUESTOS PAIOS ES CONECTAVEN CADA DIA AL MEU BLOG I ROMANIEN ALLÍ, SENSE EL MEU PERMIS I NO M'EN FIO NI UNA MERDA!!!

Tras desembarcar en las redes sociales, las empresas y, por tanto, las marcas, deben velar por su imagen en la red, intentar conocer en todo momento qué se dice de ellos y, en caso de crisis, poder actuar de una manera rápida o, aún mejor, anticiparse de manera proactiva ante cualquier situación. Teniendo en cuenta que la monitorización de la presencia en las redes sociales de las empresas es un negocio en alza, Cisco ha decidido entrar en el negocio y ha lanzado una herramienta con tal fin, SocialMiner.
SocialMiner de Cisco permite a las empresas encontrar lo que se dice de ellas y actuar de manera proactiva a los comentarios que se generen en las redes sociales como Facebook o Twitter, en blogs o en foros. De esta manera, los departamentos de comunicación de las empresas estarán alerta de lo que se dice en las redes, máxime cuando van a poder relacionar, por ejemplo, un tweet de alguien con su perfil en Linkedin o Facebook, afinando así mucho más el mensaje o la respuesta a lanzar.
Si tenemos en cuenta que 50 millones de tweets circulan por Twitter al cabo del día y que los consumidores antes de decantarse por un producto, suele consultar las opiniones y críticas que se publican en las redes sociales y en blogs (el 78% de los consumidores se fía de las recomendaciones de otras personas, según un estudio de la consultora Nielsen), se hace esencial, para las empresas, marcas e, incluso, los gobiernos e instituciones, monitorizar en todo momento lo que se dice.

En palabras del director de Desarrollo de Negocio para Colaboración de Cisco España:

Dado el imparable crecimiento de las conversaciones que tienen lugar en estas plataformas sociales, resulta esencial que las empresas conozcan las opiniones de sus clientes para responder a sus peticiones y, si fuera necesario, mejorar su servicio de atención al cliente. Ambos aspectos contribuirán a proteger y optimizar su imagen de marca.

Cisco ya probó esta herramienta durante la pasada primavera, aunque de manera interna, para realizar un seguimiento de las opiniones y comentarios de los usuarios de la videocámara Flip.
Conocer a tus usuarios, saber cómo se expresan o qué comentan es una fuente de nuevas ideas, con las que poder conocer las necesidades reales de los usuarios cara a nuevas campañas o al lanzamiento de nuevos productos. Por tanto, la aparición de este tipo de aplicaciones será cada vez más habitual, ya sea de grandes empresas como es este caso, como de empresas mucho más pequeñas. Supongo que encontraremos un microuniverso de herramientas parecido al que existe, por ejemplo, alrededor de Twitter.
Por cierto, el producto se distribuye mediante licencia (según el número de usuarios y el número de servidores a instalar) y entre sus características encontramos que, según el fabricante, es capaz de manejar hasta 10.000 contactos por hora.

http://bitelia.com/2010/11/socialminer-de-cisco-monitorizando-las-redes-sociales

COLLONS QUI ELS VA PARIR AIXÒ ES LA FI DE LA LLIBERTAT D'INTERNET SI HO SEGUIM PERMETENT !!!

CISCO DEMANDADO POR ESPIAR EN CHINA

26 de agosto 2011 -   Miembros del movimiento espiritual Falun Gong han presentado una demanda contra Cisco Systems Inc.acusa de suministrar el gobierno chino con el equipo informático de redes utilizadas para espiar y perseguir a los disidentes.

En una demanda presentada la semana pasada, un grupo de practicantes de Falun Gong alega que Cisco siempre equipos de redes y asistencia técnica para construir y operar un elaborado sistema de control de Internet utilizado por el gobierno chino para el seguimiento del comportamiento online de sus ciudadanos y bloquear el contenido que se no les gusta.


  La demanda acusa a Cisco de forma agresiva de marketing y la personalización de sus productos para el sistema, conocido como el Proyecto Escudo de Oro, en el entendimiento de que la tecnología podría ser utilizada para espiar a los grupos disidentes, como el Falun Gong.Mediante el uso de equipos Cisco, dice la demanda, los funcionarios del gobierno fueron capaces de monitorear las actividades de los disidentes, incluyendo reuniones en línea de las congregaciones de Falun Gong.La demanda dice que algunos disidentes fueron detenidos, torturados e incluso asesinados como resultado;.Otras desaparecieron

En un comunicado, Cisco rechazó las acusaciones.

Cisco no opera redes en China o en otro lugar, ni Cisco personalizar nuestros productos en cualquier forma que faciliten la censura o la represión, dijo la compañía.Cisco fabrica equipos para los estándares globales que faciliten el libre intercambio de información, y nos venden el mismo equipo en China que se venden en otros países en todo el mundo en el cumplimiento estricto de las normas gobierno de los EE.UU..


  La demanda fue presentada el jueves en EE.UU.Tribunal de Distrito de San José, California, donde Cisco tiene su sede.El bufete de abogados de Schwarcz, Rimberg, Boyd y Rader y la Fundación de Derechos Humanos de la Ley, un grupo sin fines de lucro en Washington, presentó el caso bajo una ley de EE.UU.que permite a los extranjeros a demandar en una corte federal sobre violaciónes de derecho internacional.

De hecho, Cisco tiene el derecho de vender sus productos a clientes del mundo.Creemos que, algún propósito político usará alta tecnología habilidad para hacer algo.Esto no es de alta tecnología habilidad defectuoso...Además, si los miembros de Falun Gong realmente temen que China utilice equipos de Cisco para hacer una acción de espionaje..¿Por qué no compran firewall Cisco? La seguridad de Cisco firewall debe proteger su información..¿No?

más información usted puede visitar routerswitch.blog/2011/08/24/cisco-sued-for-helping-china-spy-for-dissident/

CISCO ESPIA PARA EL FBI?

Cisco espia            
http://aty.hipatia.net/elgg/news/weblog/1136.html

Miércoles 14 mayo 2003.

Cisco es uno de los principales fabricantes de hardware para redes, sus
productos están muy extendidos en Internet.


Cada vez que envies un correo electrónico, o veas una página web, es
posible que la información este pasando por un router cisco.


La empresa fabricante de "hardware" para redes, Cisco Systems, acaba de
anunciar que pondrá en sus productos una puerta trasera para permitir la
interceptación de datos por parte de las fuerzas de ley. Esto facilitará
el espionaje bajo orden judicial desde los proveedores de Internet, cada
día más común, ayudando a que sea individualizado, indetectable y que
múltiples agencias puedan realizar escuchas simultáneas sin saberlo unos
de otros. Cisco sigue así las directrices de la ley norteamericana
CALEA, que obliga a los 'carriers' de telecomunicaciones a tener sus
equipos preparados para estas intervenciones.


En una entrevista realizada por "News.com" a Fred Baker, asesor de Cisco
y presidente de la Internet Engineering Task Force, éste asegura que han
sido sus propios clientes -proveedores de servicios Internet en
diferentes países- quienes lo han pedido, para facilitar las
interceptaciones a que les obligan los agentes de la ley: "No va a ser
un estándar en nuestros productos, porque entonces todos los ISPs
estarían obligados a usarlo, sinó que tendrán la opción de comprarlos
con capacidades de interceptación o no".


Baker no aclara cómo se puede garantizar que una puerta trasera se use
siempre de forma legal ni si introducirán mecanismos para auditar la
interceptación, aunque asegura que protegerán la privacidad "tanto como
sea posible". En cuanto al dilema moral que supone incorporar esta
novedad, el asesor de Cisco responde: "El lugar para argumentar sobre
esto es el congreso o los juzgados, no la habitación de máquinas de un
proveedor cuando tiene que poner en marcha una orden judicial. Como
compañía, Cisco debe ayudar a sus clientes a cumplir con la ley".


Aunque la Internet Engineering Task Force (IETF) había rechazado
públicamente permitir la interceptación policial en sus creaciones,
Baker aclara que el organismo se refería sólo a los protocolos de
Internet. Además, apostilla "News.com", "si ellos no lo hacen, otros lo
harán". Es el caso de la empresa MetaSwitch, que recientemente publicaba
una nota de prensa anunciando que su conmutador para voz sobre IP,
VP3500, ya cumple las demandas de interceptación contempladas por la ley.


Stewart Baker, un contertulio de la lista "Politech", lo resumía así:
"Ésto es sólo la punta del iceberg. Es normal que, si quieres montar una
empresa legal y con éxito, sigas lo que dice CALEA. Y, si eres un
fabricante de "hardware", es tentador ofrecer una nueva generación de
equipos que el FBI pueda pedir a los clientes que compren. El rechazo de
la IETF a facilitar la interceptación fue coreada como una victoria de
las libertades civiles, pero ha tenido un efecto irónico: que las
soluciones de interceptación sean propietarias y diseñadas bajo consulta
con el FBI".


Entrevista a Fred Baker
http://news.com.com/2010-1071-997528.html?tag=fd_nc_1

Posted by Hipatia

Browse:

• ↑ Next: Andalucia
• ↓ Previous: JSLE - Jornadas de Software Libre en Exactas

You must be logged in to post a comment.

EM VEIG OBLIGAT

A RESTRINGIR EL PAS AL MENYS TEMPORALMENT PERQUÈ UNA EMPRESA INFORMÀTICA D'ALTA TECNOLOGIA ESTA CONECTADA AL MEU BLOG I NO HI HA MANERA QUE HO DEIXIN DE FER , AQUEST BLOC ESTÀ DESTINAT A POETES , ESCRIPTORS I MUSICS I A GENT PARTICULAR QUE ELS AGRADA AQUET SECTOR DE L'ACTIVITAT HUMANA . 

NO ESTÀ DESTINAT A LA PUBLICITAT DE TERCERS, NI A SER CONTROLAT O INSPECCIONAT PER UNA MULTINACIONAL INFORMÀTICA QUE PENJA LA SEVA PUBLICITAT DE TAPADORA EN LES MEVES ESTADÍSTIQUES. LA LEY SINDE SERÀ UNA MERDA, PERÒ JA REGEIG DESDE AHIR, I REGEIX PER A TOTHOM, NO SOLAMENT PER LA CANALLA QUE ES BAIXA MUSICA O PELICULES, TAMBÉ REGEIX PELS APROFITATS QUE UTILITZEN ELS BLOGS PER A FINS DESCONEGUTS, FER NEGOCIS DELS QUE NO EN SABEM RES I PER A CONTROLAR-HO TOT . Y SI ES TRACTA D'UN PARTICULAR QUE TREBALLA A O PER A CISCO.COM TAMBÉ ENS TROBAREM AL JUTJAT! PERQUE AVUI POSASRÉ UNA DENUNCIA , QUE ES ELS QUE ELS MOSSOS D'ESQUADRA M'HAN DIT QUE HE DE FER PRIMER DE TOT..

PODEU ESCRIURE AL MEU CORREU PER QUE US DONNI PAS UN PER UN , SI ES QUE EM DEIXO ALGÚ A L'HORA DE POSAR LA LLISTA DE GENT COM VOSALTRES QUE SI PODREU ENTRAR .TROBAREU-LO A LA DRETA EN LA MEVA RECLAMACIÓ GENÈRICA DE PAGAMENT . A!!! I ENCARA NO HE REBUT CAP VERDURA , NI ESCARXOFA , NI TOMATIGUES , NI CAP RABANET, NI RES DE RES;  GARRÀPES QUE SOU UNS GARRÀPES !!!

SE'M HA MORT LO LUCIO , LO LUCIO DALLA S'HA MORT AMB 68 ANYS , AI !!!AI!!!

Perquè els fills de puta estan tots volant i es moren els ocells ?

Silenci. Canta l'ocell:

L'anno che verrà - Lucio Dalla

Letras traducidas por Sara

L'anno che verrà - Lucio Dalla
[Loredana Berté, Riccardo Fogli, Fiorello]

Caro amico ti scrivo così mi distraggo un po'

e siccome sei molto lontano più forte ti scriverò.

Da quando sei partito c'è una grossa novità,

l'anno vecchio è finito ormai

ma qualcosa ancora qui non va.

Si esce poco la sera compreso quando è festa

e c'è chi ha messo dei sacchi di sabbia

vicino alla finestra.

E si sta senza parlare per intere settimane,

e a quelli che hanno niente da dire

del tempo ne rimane.

Ma la televisione ha detto che il nuovo anno

porterà una trasformazione

e tutti quanti stiamo già aspettando

sarà tre volte Natale e festa tutto il giorno,

ogni Cristo scenderà dalla croce

anche gli uccelli faranno ritorno.

Ci sarà da mangiare e luce tutto l'anno,

anche i muti potranno parlare

mentre i sordi già lo fanno.

E si farà l'amore ognuno come gli va,

anche i preti potranno sposarsi

ma soltanto a una certa età,

e senza grandi disturbi qualcuno sparirà,

saranno forse i troppo furbi

e i cretini di ogni età.

Vedi caro amico cosa ti scrivo e ti dico

e come sono contento

di essere qui in questo momento,

vedi, vedi, vedi, vedi,

vedi caro amico cosa si deve inventare

per poterci ridere sopra,

per continuare a sperare.

E se quest'anno poi passasse in un istante,

vedi amico mio, come diventa importante

che in questo istante ci sia anch'io.

L'anno che sta arrivando tra un anno passerà

io mi sto preparando, è questa la novità.

El año que vendrá - Lucio Dalla
[Loredana Berté, Riccardo Fogli, Fiorello]

Querido amigo, te escribo así me distraigo un poco

y como estás muy lejos, más fuerte te escribiré.

Desde que te fuiste, hay una gran novedad

el año viejo ya se acabó

pero algo aquí todavía no va bien.

Se sale poco por la noche incluso cuando es fiesta,

y hay quien ha puesto sacos de arena

cerca de la ventana.

Y se está sin hablar por semanas enteras,

y a los que no tienen nada que decir

les sobra mucho tiempo.

Pero la televisión ha dicho que el nuevo año

traerá una transformación

y todos ya estamos esperando.

Será tres veces Navidad y fiesta todo el día,

cada Cristo bajará de la cruz

también los pájaros volverán.

Habrá comida y luz todo el año,

también los mudos podrán hablar

mientras los sordos ya lo hacen.

Y se hará el amor, cada uno como le parezca

también los curas podrán casarse

pero sólo a una cierta edad,

y sin grandes problemas algunos desaparecerán

quizás los demasiado listos

y los imbéciles de todas las edades.

Mira, querido amigo lo que te escribo y te digo

y como estoy contento

de estar aquí en este momento,

ves, ves, ves, ves,

ves, querido amigo lo que hay que inventarse

para poder reírnos de ello

para seguir esperando.

Y si este año pasase en un instante

mira amigo mío, como se vuelve importante

que en este instante esté yo también.

El año que está a punto de llegar, dentro de un año pasará, yo me estoy preparando, ésta es la novedad.

 http://www.italetras.com/2011/01/lannocheverraluciodallaletraduccionespa.html

NON HO ALTRA COSA CHE PENSARE A TE

Uns anys abans de que això passes , quan en JOAN MANUEL SERRAT I TERESA ( Que Visca!! la mare que el va parir, que n'era Aragonesa igual que el meu Padrí ). Va editar aquesta cançó... Jo Esperava dessolat tota la setmana a que la meva dona vingués de  fer-me lo llit al Prat de Llobregat... M'havia cassat amb ella per anar a viure a una Torre de l'Horta de Gerb a tres Km. de Balaguer tirant per lo riu amunt anant cap a Camarasa. El meu pare tot just havia mort hi voltava una tristesa irreparable per l'ambient;  I vaim fer un Pacte Verbal amb la meva mare de que em faria els papers desprès de la boda. Clar la mestra havia de demanar un trasllat cap a Lleida perquè quan un es casa amb algú es per anar a viure junts. JUNTETS!!. Però vet ací que de que algú se'n va cuidar molt be de que allò no pugues ser. De tornada del viatge de noces a Venècia com està manat em va dir que havia agafat plaça al Prat, que així li anava molt bé perquè seguiria vivint a casa dels seus pares a la Plaça Cerdà  i ho tenia molt còmode ... Jo vaig quedar Xocat .K.O. tècnicament. Tocado i fundido!! M'havia colat un Gol de vintiun botons!! Osia que m'havia casat amb ella, però tot seguia igual ... No ho podia entendre ... em vaig quedar a "La casa prop de la via". Sol, Solet: i mirant al trebol, escoltant aquesta cançó com un idiota. Endementres, cada tres o quatre mesos o sis o 8 ,  agafava una trompa descomunal, perquè no sabia que tenia a dins que em petava els ploms. Ademes el SPP feia via i cada dia que bevia era molt pitjor, perqué l'SPP  causa una intolerancia progresiva a l'alchol. Son incompatibles del tot. -¿No us vau adonar que allò no era normal, ignorants interessats de merda?.  Vaig esperar i desesperar, vaig anar a buscar-la, vaig anar i vaig venir, vaig fer tot lo que un home que estima a una dona ha de fer per estar amb ella, però ja res va funcionar mai com havia d'haber estat ; Aquella traïció, irresponsabilitat, por, manipulació, desconfiança... diguis-li com vulguis va destruir el meu matrimoni. Que encara va durar 17 anys més, i encara varem fer quatre polvos i dos crios.- Més n'era un puto desert emocional i vital. Y Jo: erre que erre, intentant de salvar lo que ja d'entrada era insalvable. Si acabo descobrint la raó profunda, la causa última. La paraula que va decantar d'aquell desgavell  en el que em va sumir el canvi de plantejaments, sobtat i sorpresiu, de la meva ex esposa, només de casar-se , mes afinadament, ja abans de casar-se.

Perquè la plaça la va agafar abans de casar-se amb mi i sense dir-me res. Si arribo a descobrir qui va manipular la qüestió per a que ella fes una tonteria semblant.  No s'acabarà "lo tacó" Perquè ara m'he fet gran i ho veig tot en perspectiva ... I qui manipula la vida d'un altre i el tira per terra i se'n aprofita per gelosia , ambició o simplement per crueltat genètica , es un animal criminal de tapadillu, però criminal . Y deixa ja de remenar- me l'ordinador fill de Puta que se't veu lo plumero com d'aqui allà. Que no veus que no t'he denunciat ja fa anys, per moobing perquè soc un Sant . Capullo!! i que tot el que trobaràs son vies mortes per a confondre't i portar-te a l'hort? ets ben tontet del cul tu he?

Tanmateix durant l'espera desesperada vaig composar moltíssimes cançons i vaig editar les Benignes, i desprès, mentres estava fent la mínima promoció que es va fer, i un munt de bolos de presentació per tot el país. Va un dia ma mare i em diu "Ara que ja t'has fet passar el capritxo ara posat a treballar d'una vegada, ????¿¿¿¿¿ !!!! I moltes coses més que no dic perquè son cosa de família i no n'heu de fer rés... però jo llavors ja vaig veure que em volia fer fora de "la meva casa" i que per a ells el que jo feia "no era treballar" Nooo!!! , que va!!! jo no he treballat mai!!!!! noooo!! JO i QUE HO SÀPIGUI TOTHOM!!!!  soc un gandul de hòstia beneita que es un antisocial , s'emborratxa i perd lo senderi, i te una relació malaltissa amb la música. Per això se l'ha de castigar, robar-li "la patent" i deshabilitar-lo de facto.... Tanque-lo!! tanque-lo!! Quina vergonya ... Fixa't el tiu:  Es coix i s'exibeix!!! quina vergonya!!!!----

Jo com que crec que hi ha un Deu bondadós i que la vida és un boomerang , espero... mai em canso d'esperar. Perquè tard o d'hora, la vida passa factura i si no la passa en aquesta la passarà en un altra, per això em tracten de boig...en lloc de Budista

Avui pintaré l'habitació ..ALA!!!

EMPRESA QUE REGIRA BLOGS!!! AMB FINS INCONEGUTS ....

http://www.cisco.com /http://www.cisco.com/ Fonts de trànsit Més ▸ http://www.cisco.com/survey/exit.html?http://9a2d6 JO ELS FOTRE UNA DENUNCIA !!!! PERQUE ESTIC FINS ALS COLLONS DE QUE EM REGIRIN L'ORDINADOR VALE MAMONS!!!!!!!!!

COSES QUE VAM FER QUAN EREM JOVES

Corria el 83? corria el 84? Ara no ho recordo be ja m'ho mirare després.
CLAU DE GRALLA : el primer LP integral de musica de gralla que es va editar a Catalunya , amb el precedent d'un intent del Jaume Arnella, amb un EP(un single de quatre temes) que es va perdre pels magatzems xamuscats d'Edigsa,- ho van cremar tot els fills de la gran  Puta!! (la major estafa musical de la Historia de la Musica Europea). Més encara que lo del Millet, que ja és dir, una estafa de proporcions obscenes que va entregar Tot el catàleg de la cançó i de la Musica catalana editat per "Edigsa" , "Els quatre vents" i "Concèntric" a un paio madrilenyu que l'importava una puta merda lo que tenia entre mans. Ho van fer expressament per a carregarse la Cançó, perquè als CIU. La cançó els "Toca los collons", perquè els cantautors els van dir "Burgesos!! -vosaltres no sabeu que es guardar fusta al moll-" i van pirar cap a les multinacionals .Abans l'Ariola, o Zafiro, o Columbia i la CBS que era lo mateix i ara és SONY, fins hi tot l'intent fallit de la Basf amb lo Quico Pi de la Serra (que no es rendeix!!).-

Que anar menats per les ideies de bombero de L'Espart Ticó i la seva cohort de pelleringossos, Pijos, llepaculs i trepes que es preparaven per assaltar el Poder a Catalunya parapetats en la idea de "País" que es van facturar  amb lo Pujol, amb l'AVUI i la collonada de barretina falsa i  un morro com d'ací allà.

La cançó els tocava els Ous perquè n'erem Esquerrans i el que no ho era s'ho feia ;I Ells: no us en càpiga cap dubte venien per la Dreta. Per molta Catalunyaeeeee!!! que diguin i que se n'omplin la boca, alego voten PP... ells van desde sempre de la maneta de l'enemic... que Raro,graro,graro!!que deia lo catxondo del Paputxi que també era del PEPE PePePePePePe......Tarrariiiiii Fa la Gralla de Constantí !!

Tararaeeeet!! fa la Gralla d'en Barrufet. A qui reto un Homenatge d'es d'ací!!! Ell si que n'era País , ell fou el pal de paller i la casa gran , ell encarnava aquests conceptes usurpats per la dreta més frivola i venuda del Mon. Perquè ÉS una Dreta que fa politiques de Dreta i que enganya al seu País amb mentides i falornies, es una cort de porcs, corruptes i covarts , així ens ha anat , Així i Això es el que heu votat Catalans! vergonya!, una vergonya com una masia de l'Emporda de les Grosses!!

De ben segur que el GRUP LA CLAU DE Lleida , no era ni l'únic ni el millor grup de gralles que en aquells moments sortien com bolets de roureda per tot el nostre país. Arreu  del que s'albirava  la reaparició d'un instrument "infernal de tocar", però lligat íntimament a les tradicions més nobles i més arrelades de la nostra litúrgia col·lectiva. No . Jo be ho sabia , però vaig creure que calia fer-ho, era com empènyer un automóbil sense bateria, era igual si els Almogàvers de Ponent tenien les ideies clares o no , si tocaven massa be, o massa tou, o massa poc, o massa fort, massa o massa poc del que sigui. O segons quin repertori. A mi me'n fotia un porro!!m'en fotia un cevallót!! El que em va semblar important: era fer-ho i fer-ho en aquell moment. Perquè era el moment per donar el tret de sortida d'un gènere sepultat pel Franquisme i que n'era destinat a reomplir les plaçes i els carrers de les nostres festes i feines . I  que avui ja és Universal. La Gralla  i els Castells, la Gralla i les festes populars de Catalunya ja han donat la volta al mon!! Jo no en soc de vanitós i massa que m'ensenyo aquí... però si la clavo la clavo, i n'estic molt ufanós d'haver-hi col·laborat -enquè sigo una miqueta de no res- amb la butxaca i l'empenta; Perquè la falsa modèstia només amaga l'orgull . Però no us meneu a engany; Que  d'orgull,  el Jo,  en tinc molt!!, de ser un  Català de veres, obert de veles al mon i no un botifler de peles. Dels qui ens volen dir qui som!!

TAMBE PLOVIA AVUI?...

Coin de Rue

T'he esperat com abans
a la cantonada del carrer de Migdia,
no gaire lluny del pont,
on ja la nit veritablement comença.

T'he esperat com abans
sota el mateix fanal
que tu trobaves sinistre
i també duia el vell impermeable
amb el coll alçat.

També plovia avui,
com abans, ho recordes?
Estimàvem la pluja,
la fràgil intimitat de la pluja,
i passejàvem pels carrers en silenci,
ran mateix de les cases torbadores,
i et repenjaves tendrament al meu braç.

Tot era com abans,
però tu no has vingut.

Llavors algú ha passat i m'ha mirat amb estranyesa
i una parella, a l'altra cantonada,
s'ha aturat un moment per besar-se.
He encès la darrera cigarreta
i he tornat lentament cap a casa.

En alguna ràdio llunyana
la Greco cantava. 


Miquel Mati i Pol

--.... I COM MENYS ERA QUI ERA , MES FELIÇ ERA....

Veig la Tele, Fan un Monografic sobre Leonard Cohen ; Em cauen llàgrimes de mercuri...

NO PUC ESCRIURE... (TRIBUT INDIRECTE A "NO TINC PRESSA" DEL MANEL MONTAÑÉS)))

No puc escriure; m'empeny un vent de gelaór cap al forat del sisifós, una marfuga de mil anys o mil dimonis de pedra, amb una febre sobtada per una infecció indesxifrable. Una pesta que jo tinc ... No surt als llibres de metge, no la troben per enlloc, però tinc  temperatura de la que emmena a deliris . No puc escriure, tinc el mal del Mal-Aimè, soc un "Cagot" del Sud. Vaig brut i tot ple de ronya. Pels dits em corren rierols de sarna. Tinc un mal lleig... una malura innombrable. Tinc vergonya del carrer, que no em delatés un gest o una mirada furtiva. No us en antanceu a mi. Si;  Us dic que tinc un mal  contagiós, pose-us una careta al menys, si es que heu de venir a veure'm i millor que no vingueu .-No,  no soc gaire, de bon veure. 

No,  puc escriure. Lo riu desborda , ja ha saltat el pont d'Avaix, la riuada es poderosa com un perill sense fre, i sense mida de cap mena. S'ha partit pel mig, del tot, la represa d'Oliana, ja s'ha ensorrat lo Rialb, i ja cau tot Camarasa ... No hi podeu fer res de res, els mots em corren a la velocitat de l'aigua i se m'escapen com peixos brillants de les mans...només alguna escata , només alguna escata... Fugiu-me ! tinc una gravíssima malaltia. Feu-me venir al Notari; Vull dictar-li  testament !! I crideu també al Vicari!!que m'he tornat un fanàtic i ara vull prest!!, prest!!: el Viatic!! toqueu la campaneta que vinguin els Escolans!!, Presbiters i Canonges. La Santa Mare Església dels eunucs em protegeixi !!! Que vingon los Capellans!!!

Que visc a l'infern de la terra !! que m'atrapen los dimonis !!!

No puc escriure; Estic corcat de la sang i se'm enganxa a les venes. Se'm ha bullit lo cervell de tant forta calentura. Poseu-me en gel, tireu-me neu al damunt, ompliu de glaç la banyera .Salveu-me de la trempera!!! I aparteu les criatures, vestiu-me Ja ara mateix!! I porteu-me l'Armadura, porteu-me Llança i Llaüt, i lo cavall mes lluent. Macips, Mesells i Criats!! tots a l'hora al meu servei. Que soc l'amo del castell!! . Soc lo Trobaire mes vell!!. Soc malalt i vull nar a justes, com toca a l'hora, com un valent!!. Abans de morir-me al llit, n'he de cantar quatre fresques, que encara me'n queden restes per a morir-me Trobant ...- Per a morir com Deu mana i com me dongui la gana!!.

Il n'y a pas d'amour heureux

Rien n'est jamais acquis à l'homme Ni sa force
Ni sa faiblesse ni son coeur Et quand il croit
Ouvrir ses bras son ombre est celle d'une croix
Et quand il veut serrer son bonheur il le broie
Sa vie est un étrange et douloureux divorce


Il n'y a pas d'amour heureux

Sa vie Elle ressemble à ces soldats sans armes
Qu'on avait habillés pour un autre destin
A quoi peut leur servir de se lever matin
Eux qu'on retrouve au soir désarmés incertains
Dites ces mots Ma vie Et retenez vos larmes


Il n'y a pas d'amour heureux

Mon bel amour mon cher amour ma déchirure
Je te porte dans moi comme un oiseau blessé
Et ceux-là sans savoir nous regardent passer
Répétant après moi ces mots que j'ai tressés
Et qui pour tes grands yeux tout aussitôt moururent


Il n'y a pas d'amour heureux

Le temps d'apprendre à vivre il est déjà trop tard
Que pleurent dans la nuit nos coeurs à l'unisson
Ce qu'il faut de regrets pour payer un frisson
Ce qu'il faut de malheur pour la moindre chanson
Ce qu'il faut de sanglots pour un air de guitare


Il n'y a pas d'amour heureux

(Derniers vers pas chantés ici)

Il n'y a pas d'amour qui ne soit à douleur
Il n'y a pas d'amour dont on ne soit meurtri
Il n'y a pas d'amour dont on ne soit flétri
Et pas plus que de toi l'amour de la patrie
Il n'y a pas d'amour qui ne vive de pleurs


Il n'y a pas d'amour heureux
Mais c'est notre amour à tous les deux


Louis Aragon (La Diane Francaise, Seghers 1946

DEBILITAS FORMIDINIS

Jast'à

CIRERA

 CIRERA

Amb la teva carn flonja
de cirera
madura,
apagues a la nit,
una fam d'arrelada
tendresa.
Dona de cos manyac:
llavis de gínjol, prims,
pell de mantega...
Et taparé amb llençols
de fil
o amb vànoves de seda...

Però et vull, nua, amb mi.

Pinyols amargs, d'un altre temps,
els llençaré per la finestra.



                    "Cançons de la nit benigna"
                           Tià de sa Real.  Manacor 1980


                        Música: Miquel Àngel Tena

ELS TRITONS

Solfejava amb ma cosina “dale que dale” un dos tres quatre . Do, Sol , Mi, fa . Quin conyassu el LAZ...!! Que no!!! , estiguis atent... va Miquel ....que estem perdent el temps , si no has de estar al cas, et fotre un bolet he? , torne-m'hi ;Un , dos tres quatre...ad infinitum .Quin avorriment. Deus de l'Olimp !! com podien ser les Muses tan soses.??. No vaig aprendre res, i ho vaig entendre tot. .Molts anys mes tard, vaig fer de músic, tot i que jo no ho soc de músic, perquè no en tinc ni puta idea d'allò del un dos tres quatre. L'únic que vaig pillar de tant d'anar a solfa fou quelcom que no em van ensenyar pas .O vaig incorporar sense adonar-me'n i fins molts anys després no vaig saber que ho sabia.. Resulta que la musica te una ànima voluble i variable com una cortesana del segle de les llums, que tan pot ser una ploramiques, com una bagassa contenta o una “d'arrepentida”. O una terrible xisclaire de pel·lícula de terror. Els Intervals et poden transportar per un immens panorama de colors emocionals i per a mi això es la música .Tot lo altre ho deixo pels esportistes, i la gent jove que saben contar de memòria i desenvolupen noves sinapsis neuronals a la velocitat de la llum. El meu cervell Pòlio-encefalític, es un disc dur ple de clústers cremats, inhàbils i funciona sortejant obstacles i fent dreceres entre lòbuls i pre-frontals, còrtex i tàlems. Sistemes d'Activació Reticular e Hipocamps, tan sobrecarregats que ja no es poden ni desfragmentar. Per tant ; No es que jo tinga una relació malaltissa amb la música.  Es que jo estic malalt i la meva relació amb tot : es malaltissa. Que no vol dir forçosament , negativa , insuficient, incapaç, irresponsable . Només soc una mica peculiar. -Que diu la genial i pallassa Linda Perry, la cantant del 4 Non Blonde, a la maravellosa cançó : Wats Up ....; ??...A SI!!! parlàvem dels Intervals i la seva gama Pantone infinita de colors emocionals, cada un te la seva pròpia dèria i “especial” manera d'expressar-se. Per exemple una Sexta Menor pot ser molt trista i una quinta pot resultar Gòtica, com les filles del Sapatero o Antiga de veritat com la muralla de Balaguer i de vegades extremadament forçuda, també com la muralla de Balaguer. Per altra banda es ben cert que aquestes atribucions son aleatòries perquè depenen molt dels context i de la freqüència. Com un Tritó, que es molt dissonant però no ho serà si el col·loques entre acords de 7ª dominant (Si b, Mi, Sol. I també entre acords de DO.) Del Tritó ja en parlarem mes a fons perquè de tots els intervals es el més exòtic...i paorós...

Les Quintes, Ai!! les Quintes m'encanten, tenen una ànima consistent, d'una noblesa arcaica, com els mobles ben fets d'època, o els castells de la vora del Rhin. De tota una octava, les quintes son els intervals més estables. Diguem que s'arrapen be a la carretera com els cotxes de gama alta .Això mateix!!. Podríem dir que les quintes son els intervals de gama alta ; Com un Jaguar, un Rolls Roice, un Mercedes, un Saab i fins i tot un Lamborgini... son de bona família les Quintes, potser una mica Pijis? Si se n'abusa?

I els Tritons dels que parlavam?- Un tritó a part de ser una varietat de sargantana, verinosa. Es de fet una Quarta augmentada o si t'ho mires des de dalt una Quinta disminuïda, de totes les mandangues de les que estem parlant, els tritons son les que provoquen més basarda , angoixa, fins hi tot terror o por declarada i desbocada. Els Tritons son els dolents de la pel·lícula. Ningú com un Tritó per terroritzar a la canalla en una peli de Vampirs .Ja en parlarem , ja en parlarem...

LOS DOMINGOS DE RADIO BALAGUER "COMPLACIENDO A SUS AMISTADES" 

--Emisoras del Mobimiento---

De quines Novenes,  vol que parli, Xiquet de cal Ribera ?, de les de la Verge del Miracle , de les que fan les Clarisses, de les del Sant Crist . Les Monges de la Vetlla, o de les dels antics Franciscans de  Sant Domènec; Hores d'ara. Digna estada precrematoria, per a una Ciutat tant Il·lustre com es la nostra. Clar que amb això de les Novenes depens més dels emoluments que no pas del so en Si. Do? Fa, La Si-ntonia Re-petitiva del Do-sari de les 7 a l'Esglèssia del Mi-racle? Amb les seves rítmiques i pausades respiracions i Avemaries a distintes velocitats. Segons sia el primer misteri, el segon, o els de dolor o els de goig. Potser si ho comparéssim amb els Mantres que diuen els Budistes.- molts més rics en tonalitats i notes greus.- però al capdavall també rítmicament ventilatoris. Arribariem a la conclusió de que ve a ser el mateix . Les novenes corresponen en llenguatge modern al lament de l'insigne trobaire Jueu convertit per obra i gràcia de Jesús el Crist al Catolicisme Romà: Robert Zimmerman alias Bob Dylan en Knockin' On Heaven's Door, es a dir les Novenes son per a plantar-te de morros davant Sant Pere. No es estrany per tan, que l'Anacrusa( pulsió espàstica ad libitum del músic, que executa en estat aparent de trànsit, abans de l'accent fort d'un compàs i que provoca ansietat anticipatória en els oients fanatitzats), sigui un recurs habitual del Ritmat-Blues. -Que Vos coneixeu prou be, segons consta en al anals històrics de la Musica popular Lleidatana.- Perquè produeix una exitació o eufòria taquicàrdica i un pel Lluciferina...No endebades a les portes del cel: Tots serem Jutjats . I Altrament el Nové Manament diu clarament "No consentiràs pensaments ni desitjos impurs". D'ací deu venir el nom de Novena, es a dir passar gana de cuixa durant 9 hores, dies, segons , minuts, intervals sempre de nou en nou. De pensament, que d'obra ja se'n ocupa el cinqué. Encara que per a mi es van equivocar. El sisé si escau molt millor per a fer un capicua perfecte de Manaments!! de deprivacions sexuals...696969696969696969. Per això podriem afirmar que les Novenes combinades amb l'efecte crustricanal, indueixen estats alterats de la consciencia i per tant son fins a cert punt , clarament enteógenes.

També en altres SI-stemes "d'afinació", com per exemple el de  la música dels Sufís, Secta islàmica molt coneguda per tenir la mania de girar en espiral i arribar al nirvana amb tal esotèrica pràctica. Es poden arribar a duplicar el nombre de notes per octava, osia fins a 24 notes. Ço que crea inapelablement unatre sistema d'intervals, on de ben segur hi trobaríem; Les Novenes!! que Vos demaneu amb tanta premura. Essent Vos una mica Tunissià d'adopció , de ben segur en tindrà més informació, que jo mateix al respecte. Perquè jo, d'aixós que li parlo,  no en se rés, ni ganes... Prou feina tinc en conservar intacta la meva ignorant puresa...

Sempre a la seva disposició.

El saluda atentament.

Banga

TOT DEU TENIR UN SIMBOL AMAGAT

Tot deu tenir un símbol amagat:

l'aigua del pou, la lluna que s'hi apaga,
que faci vent i udoli el somni alat,
aquests estels, aquesta nit obaga...
Però no el sé, el fons de les figures
que a sota el fang algú ha inscrit amb signes
d'un alfabet remot: imatges pures
si sou vidents -pels orbs, lletres malignes.
Quan entri al pou tot el que sé ho sabré
a l'inrevés. L'enteniment s'empassa
codis de cec: damunt de l'aigua plou.

(No sap ningú com destriar el clixé
del psalm ocult, però ens hi afanyem amb traça
car som un pou a dins d'un altre pou.)

DIABLES D'ESCUMA (PREMI VICENT ANCRES ESTELLÈS 1980) PROA .OSSA MENOR) JOANN BARCELÒ I CULLERÉS

De les Benignes que es van quedar per a vestir  Sants , aquesta es potser la que més m'agrada , te un aire de blues, però no es un blues i està mes inspirada en Celentano que en BBKing, No quadrara mai perquè la vaig viciar de tan cantar-la sense músics i ara no sabria cantar-la d'una altra amnera sense que perdés l'eixarm. M'es igual un dia faré un disc de cançons descuadrades, que son les més bones que he fet mai , les que no quadren ,ni marquen el pas i van al seu rotllo .Perquè coi la música ha d'anar sempre encotillada pel compàs? i si em dona la gana de saltar- me la norma , que passa , que em fotran una multa o que? , i a mi que m'enfot el que diguin els obsessius del ritme !!! el veritable ritme es aquell que fa que una cosa que no quadra t'agradi igual que una que quadra . Mas difícil todavia señores!!!!salto triple mortal con folre i manilla!!!Ttarrrrrriiiiiiiiii fan les gralles!!! creieu que el primers joglars es preocupaven massa de si quadrava o no el compàs amb que cantaven les cançons dels pijos Nobles desvaguerats que es deien a si mateixos Trobaires (Ara no se per que en diem trobadors?) . Pos No . Jo he vist partitures d'aquells temps i no se si quadraven però per a mi que no.Espera que vaig  a buscar-ne una ara torno....

 Guillaume Apollinaire (Roma, 26 d'agost de 1880 - París, 9 de novembre de 1918) va ser un escriptor en francès, capdavanter del moviment surrealista.

A VORE, ON SON ELS COMPASSOS, ON SON? O COM ESTAN REPRESENTATS ,!!!! jeejejejej: no hi ha compassos. N'aven per lliure a l'any mil!!!!!

Així que jo també i n'iré a partir d'ara ja no quadraré mai més La Insumisió musical comença per fer descuadrar el compàs !!! Visca la revolució!!! 

Tot deu tenir un símbol amagat!!!!

LA RUMBA DEL PASSAO

Too er mundo tié un passao
que vale má orvidá
dejàme en pà hitaniya
que no quiero seber nàaa

(Parma , cajonc y ventiladó)


Tooo er mundo tié un passao
que no ja sirve pa nà
ja no venga hitaniya
que me va  hasser enfadà


(Parma, cajonc y ventiladó)


Toooooo  er mundo tié un passao
No me venga a recodáaa
andaté con tu hermano
andaté con tu hermanoooo
sinò te voy a mará.
te voy a mará.
te voy a mará.
te voy a maráaaa.
te voy a maráaaaaaa!!!!!

parma cajonc i ventiladó
Taconc !!!, rasgao , puturrrm!!!!

Y Fuera !!!!