dimecres, 29 d’abril de 2015

Així com cell qui es veu prop de la mort

Així com cell qui es veu prop de la mort, 
corrent mal temps, perillant en la mar, 
e veu lo lloc on se pot restaurar 
e no hi ateny per sa malvada sort, 
ne pren a me, qui vaig afanys passant, 
e veig a vós bastant mos mals delir: 
desesperat de mos desigs complir, 
iré pel món vostre orgull recitant.



                                                      Ausiàs March



dimarts, 25 de març de 2014

DELTA





Quan estic sol a la casa nova i clara
i em pren de tu un frisar d'enyorança
com si  em faltés la menja acostumada.
O potser un tros de l'ànima molt gros.
Tot escapçat, m'agito i em desvetllo.
On és la pau que em lliures a mans plenes?
Quan estic sol, ja no se viure a penes
perquè de tu ja me n'he fet un motllo
un camí, un solc, una forma d'entendre
ço que es proper i que sense tu em perdria.
Torno de tu mes net que mai: tibat.
Sirga d'un pont per a passar la vida.
Quan estic sol, de prompte trobo en falta
la teva mà . Alosa de confiança.
Fita essencial dels meus anys que transcorren,
ja com un riu que n'ha creat un delta,
prop de la mar, prest a la mort de l'aigua...

Miquel Àngel Tena-Rúbies   3 /Juliol/ 2012 






diumenge, 16 de març de 2014

AMAT BARÓ - ON HAS DEIXAT LA FALÇ? MELODIES AMAGADES ENTRE LES PARAULES...



Es segurament un cas de reencarnació...? Poètica si ... ? Però a mi em canta igual que ho feien els poemes d'en Joann Barcelò , dels Diables d'escuma.. de Pas de Dansa. No es igual pero es igualment intrèpid, Es distint però al'hora acaba parlant del mateix i ho fa cantant d'una manera semblant .No es el Barceló, es unaltre que escriu al meteix nivell. Per això a mi em surten melodies dels dits quan el llegeixo?

dijous, 13 de març de 2014

TRES AMIGUES


                                                                                              A la Mercè, l'Esperança i la Maria
                                                                                         « Que qui en ditz mal no pot plus larg mentir
                                                                                             e qui en ditz bé no pot plus bel ver dir.»
                                                                                                                   Bernatz de Ventadorn


La primera és caliu. Com les llars ben cintrades,
és humana per llei, i espurnejant per joc;
alegre, hospitalària, bon company com el foc,
dóna sempre escalfor, i crema de vegades.

La segona és perfum. Com un matí d'abril,
sols per l'olor que en fa sabem les flors que amaga;
té la suavitat del bàlsam per la llaga,
el seu contacte és fresc com un llençol de fil.

I la tercera és resplendor; segons va l'aire,
a vegades és clar de lluna i altres llamp;
sap escurçar els camins, i omplir d'ocells el camp,
i quan ve, sentim sempre que ens arriba d'enlaire.
Feliç aquell qui pot, amb tota humilitat,
viure en la triple gràcia de la seva amistat

dissabte, 1 de març de 2014

AUTOMNE

Fulles de marbre
sorrals de la memòria
A les estàtues
del parc de les tristeses
dels ulls hi plora molsa.

Jardins d'octubre
precoç la boira avança
cap a les venes
de la meva esperança
TU jugues a amagar-te.






Sempre venies
amb aquella rialla
que em desarmava
Els teus ulls com espases
al meu cor endinsaves

Pica pedrera
de l'anima suspesa
A la cabana
levitava en el dubte
La volta me'n donaves.



divendres, 28 de febrer de 2014

COMIAT

A les estances
M'hi trobo en complaença
Si me les pintes
D'una vida maragda.
Les fonts i l'aigua fresca.

Pensava dir-te
Ço que mai se com dir-te
Si et dic paraules
La meva ànima calla
Mentides com magranes.


Per oblidar-te
Me tallaré una orella
Pintaré un tou de palla
Amb TU sola acotxada
Llavors ja pots anar-te'n.


Caminaré sol
Pels camins del capvespre
No et miraré pas
No fos que sols de fer-ho
lo cor es tornés tot de sal


dimecres, 26 de febrer de 2014

Estupidesa en vena


Es va posar moix perquè en llevar-se  ja va notar que no estaria be. Havia esperat amb il·lusió aquell dia , que tenia  de ser trepidant ! Anar, venir, tornar a anar trobar-se amb ella i conspirar amb ell . Fer plans. Prendre decisions... havia de ser un dia per estar en optimes condicions.  A mig mati ja va veure que hauria de trucar al neuròleg per que preparés la jugada d'un brot . D'ençà del canvi d'estratègia en la medicació maligna que prenia, havia d'anar a l'Hospital quan el dolor passava d'un grau que ell mateix podia medir per la inestabilitat en  el moviment, preparar un Te...  i la manca de precisió només de fer anar el Wats ...
Ho va intentar. Però va veure com tantes vegades que no podia fer que altri fes per ell i ho va deixar córrer, i es va sentir humiliat i estúpid, només d'haver-ho intentat.  En mitja hora va tenir llest un Box a l'Hospital per tal de estar un parell d'hores amb un goter amb el “còctel” ocasional que li posaven en vena per tal de ressetejar els centres del dolor cerebral... sabia que després no estaria en condicions de res i que difícilment serviria de res donar explicacions intentant justificar quelcom que no es pot justificar perquè no te cap sentit fer-ho.
Va agafar la motoreta elèctrica i va enfilar cap a l'Hospital pensant el que hauria pogut ser aquell dia i el que finalment seria . Es maleïa, per haver arribat a pensar que això no podia passar i que aquesta vegada encara que passes ho supliria amb una medicació mes forta, però la seva incapacitat de calcular  l'havia  trair per enèsima vegada .
Quan va sortir del Box el dolor havia desaparegut ... i el seu estat mental era semblant al d'una lobotomia química ... sabia que no li passaria res. Cada vegada, i de pas, estabilitzaven les constants també i prevenien qualque accident. De fet estava perfecte. I  sabia també que tenia un temps mort per acabar de fer-se passar el disgust i que ja no venia d'aquí . Total que mes dona una borratxera d'opi sintètic, que una de Beefeater...  surt mes barata la primera i la segona canvia el color de l'estupidesa, al menys  ja la tenia mes apamada,  mes coneguda.

dijous, 13 de febrer de 2014

ASSIMETRIA...

El nom de Casa de L'Asimètric simbolitza, en fi, una altra fase dels nostre sistema decoratiu. Els crítics occidentals han escrit...... ( errata de impressió) …. mant comentari a l'absència de simetria que caracteritza els objectes d'art japonès. Això és, també, un resultat de l'elaboració dels ideals taoistes a través del Zenisme. El Confucianisme i el Budisme del Nord no s'oposaven gens a l'expressió de la simetria. La concepció taoista i Zen de la perfecció era, tanmateix, diferent. Atribuïen mes importància a la manera de cercar la perfecció mateixa. La veritable bellesa, només pot descobrir-la aquell qui mentalment completa l'incomplet. La virilitat de la vida i de l'Art resideix en aquestes possibilitats de descabdellament. A la cambra de Te, pertoca a cada invitat de completar per la imaginació, segons els seus gustos personals, l'efecte del conjunt. D'ençà que el Zenisme ha esdevingut la manera de pensar dominant de l'extrem Orient, ha evitat deliberadament el simètric perquè expressava no solament la idea del complet, ans la repetició. La uniformitat del dibuix fou considerada com fatal a la frescor de la imaginació.

LLIBRE DEL TE  
OKAKURA kAKUZO