dijous, 28 de maig de 2015

SOM LLADRES

Som lladres encantadors,
que robem cors
i no defallim i mai.
Perquè som els amics de l'U.
El temps dels vells sermons ha passat.
Directament nosaltres apuntem al cor.
Si la ment intenta entrar d'amagat
i prendre el comandament,
nosaltres li tirarem el llaç
sense demora .
Convertim el verí en medicina.
I les nostres penes en benediccions.
Tot el que ens era familiar i conegut.              
A qui estimàvem
i  a  nosaltres mateixos ,
Vam tenir que deixar-ho enrere.
Beneït sigui el poema que ve
a través de mi,
Però No de mi.
Perquè el so de la meva pròpia música ofegaria
la cançó d'Amor.
                                                                              Jalaluddin Rumi

dilluns, 18 de maig de 2015

dilluns, 4 de maig de 2015





Lyrics:

Non so più cosa fare,
senza te cosa c'è.
Mi fa schifo anche il mare,
e un pochito anche te.
Sento che sto precipitando dentro un acquario senza pesci, mentre una radio sta annunciando che laggiù la pace ancora non c'è.

Non so più camminare,
senza the o caffè.

Mi fa schifo nuotare, non so più galleggiare.

Sento che stai precipitando dentro la mia disperazione; che laggiù la pace ancora non c'è (che laggiù la pace ancora non c'è)
Non so più cosa fare, non so più cosa c'è,
non so più cosa fare, non so più cosa c'è.
Non so più dove sono, senza te non si sa.
Non so più galleggiare, mi fa schifo anche il mare.

Sento che stai precipitando (cosa serve) dentro un acquario senza pesci (cosa faccio) mentre una radio sta annunciando (cosa serve) che laggiù la pace ancora non c'è.
Non so più cosa fare, non so più cosa c'è.
Non so più cosa fare, non so più cosa c'è.

El tiempo es màs soportable si con nosotros està una chica. Me entiendes?
Il problema è la radio, questa radio che non smette e che continua a dirci le stesse cose da tanti anni
La misma cosa succede dappertutto, in America, in Oriente, in Russia, in Europa.
Quanto tempo ancora il mondo farà finta di non sentire le grida che arrivano da laggiù di notte di giorno because it never stops

non so più dove sono (perchè loro non ascoltano) senza te non si sa (because it never stops) non so più galleggiare (si ma non ascoltano) mi fa schifo anche il mare
como se fa
Sento che stai precipitando (cosa serve) dentro un acquario senza pesci (cosa faccio) mentre una radio sta annunciando che laggiù la pace ancora non c'è.
Non so più cosa fare, non so più cosa c'è.
Non so più cosa fare, non so più cosa c'è.
Non so più cosa fare, non so più cosa c'è.
Non so più cosa fare, non so più cosa c'è.
  • Categoria

  • Llicència

    • Llicència estàndard de YouTube

dimecres, 29 d’abril de 2015

Així com cell qui es veu prop de la mort

Així com cell qui es veu prop de la mort, 
corrent mal temps, perillant en la mar, 
e veu lo lloc on se pot restaurar 
e no hi ateny per sa malvada sort, 
ne pren a me, qui vaig afanys passant, 
e veig a vós bastant mos mals delir: 
desesperat de mos desigs complir, 
iré pel món vostre orgull recitant.



                                                      Ausiàs March



dimarts, 25 de març de 2014

DELTA





Quan estic sol a la casa nova i clara
i em pren de tu un frisar d'enyorança
com si  em faltés la menja acostumada.
O potser un tros de l'ànima molt gros.
Tot escapçat, m'agito i em desvetllo.
On és la pau que em lliures a mans plenes?
Quan estic sol, ja no se viure a penes
perquè de tu ja me n'he fet un motllo
un camí, un solc, una forma d'entendre
ço que es proper i que sense tu em perdria.
Torno de tu mes net que mai: tibat.
Sirga d'un pont per a passar la vida.
Quan estic sol, de prompte trobo en falta
la teva mà . Alosa de confiança.
Fita essencial dels meus anys que transcorren,
ja com un riu que n'ha creat un delta,
prop de la mar, prest a la mort de l'aigua...

Miquel Àngel Tena-Rúbies   3 /Juliol/ 2012 






diumenge, 16 de març de 2014

AMAT BARÓ - ON HAS DEIXAT LA FALÇ? MELODIES AMAGADES ENTRE LES PARAULES...



Es segurament un cas de reencarnació...? Poètica si ... ? Però a mi em canta igual que ho feien els poemes d'en Joann Barcelò , dels Diables d'escuma.. de Pas de Dansa. No es igual pero es igualment intrèpid, Es distint però al'hora acaba parlant del mateix i ho fa cantant d'una manera semblant .No es el Barceló, es unaltre que escriu al meteix nivell. Per això a mi em surten melodies dels dits quan el llegeixo?

dijous, 13 de març de 2014

TRES AMIGUES


                                                                                              A la Mercè, l'Esperança i la Maria
                                                                                         « Que qui en ditz mal no pot plus larg mentir
                                                                                             e qui en ditz bé no pot plus bel ver dir.»
                                                                                                                   Bernatz de Ventadorn


La primera és caliu. Com les llars ben cintrades,
és humana per llei, i espurnejant per joc;
alegre, hospitalària, bon company com el foc,
dóna sempre escalfor, i crema de vegades.

La segona és perfum. Com un matí d'abril,
sols per l'olor que en fa sabem les flors que amaga;
té la suavitat del bàlsam per la llaga,
el seu contacte és fresc com un llençol de fil.

I la tercera és resplendor; segons va l'aire,
a vegades és clar de lluna i altres llamp;
sap escurçar els camins, i omplir d'ocells el camp,
i quan ve, sentim sempre que ens arriba d'enlaire.
Feliç aquell qui pot, amb tota humilitat,
viure en la triple gràcia de la seva amistat

dissabte, 1 de març de 2014

AUTOMNE

Fulles de marbre
sorrals de la memòria
A les estàtues
del parc de les tristeses
dels ulls hi plora molsa.

Jardins d'octubre
precoç la boira avança
cap a les venes
de la meva esperança
TU jugues a amagar-te.






Sempre venies
amb aquella rialla
que em desarmava
Els teus ulls com espases
al meu cor endinsaves

Pica pedrera
de l'anima suspesa
A la cabana
levitava en el dubte
La volta me'n donaves.