diumenge, 2 d’octubre del 2016

Trilla que Trilla,

Sovint cauen dies que passo com lliscant
per les dunes del llibre de fotos d’un desert de mi.
Dubtant de ser-hi. I no escric.
Perquè no en tinc ganes, ni mica.
Ni se que collons dir-me que valgui la pena
o sigui fiable o gramàti-cable. Ja saps-Ni fava!
Em desperta un gris gelat als plats dels ulls
que liofilitza els adjectius.
Em cau cendra dels cabells com als gurus.
Inspiro flaires de purins i estossego pols dels camins.
Les guitarres al racó, desafinades, pobres! ni cas!
l'estudi: deu Km. de cables per endollar.
les cançons: tararí tararà. -Que ja no ve d'una. Ja!
Resumint, Miquel: a l’era de la Torre. Trilla que Trilla.
Un any culls i un altre no fas ni palla.