dijous, 31 d’octubre del 2013

TORNEM'HI : EL MESTRE JA HO SABIA I HO DEIA BEN CLAR I CATALÀ



Aquest home que va començar sent un Capella de l'Opus i va acabar re-convertit en un punt de referència mundial amb fil directe amb el Vaticà, Darhamsala i el Dalay Lama, L'Induïsme, i Nova York. I que va triar Tavertet per acabar la seva obra.I viure tranquil. Fou segons el mediocre" Cuaderno Amarillo " de sa germà; (Un pijo de Pedralbes que te o tenia una editorial que edita New Age per a folrar-se) : "UN PREDICADOR"  SI : POTSER EL MES IMPORTANT PREDICADOR Espiritual després de Krisnamurty que al capdavall va ser un dissident que va viure amenaçat de mort fins a la mort, pels qui els van formar : Els Teòsofs de la Mm. Blavatsky i l'inclit Gurdjieff.- Als que va engegar a Dida...  Amb  la seva Cosmo-Teologia sincrètica i Fantàstica de "Los Maestros Ascendidos"INCLOSA". RE INVENCIÓ Arquetípica del Jueu Errant, dubtosa de per se i de ben segur no del tot transparent ni blanca...ni innocent.)
Aquest home, en Panikkar, que fugia de les masses i s'estimava més comunicar la seva immensa experiència i saviesa (a petits grups de SINERGIA), en el diàleg intereligiós i en l'intercambi dels valors universals que totes les religions, fins i tot les més primitives, expressen sense cap mena de dubte, al meu parer i sentir, a pesar de les deformacions aberrants que totes elles acaben produint. Va sentar les bases de l'entesa i de la connivència entre els homes de tota mena de procedències i les bases de la pau intereligiosa al Mon. lluny del Materialisme Espiritual que avui dia sembla ser una moneda de canvi que cotitza en la borsa dels prestigis i de les ensarronades mes burdes i ridícules .Lluny dels Fanatismes de qualsevol color, perquè de Fanatisme en trobes a totes les escales del Palau dels Deus... VA FER, quan ja la mort l'avisava d'imminència ; UNA CRIDA A LA REVOLUCIÓ i a jugar-s'hi la vida . La generació dels que ara tenim 60 anys i que ha manat o actuat els últims trenta-cinc anys .En la Política, la Industria, el Mon Laboral, el Militar, i en la Cultura del Lleure... i al capdavall en tots els àmbits socials. Han estat, amb molt poques excepcions molt significatives. Una generació comprada a cop de talonari per exercir la força sobre el dèbil, polaritzar el mon en un abisme d'injustícia obscena i omplir de Centrals Nuclears cada racó del planeta . Els " Latigueros" del Sistema han estat molt ben pagats per a portar al Mon a la vorera de l'abisme . Actualment el Pacífic JA es un Oceà Mort per radiació. La causa  l'abocament de milions de tonelades d'aigua radioactiva de la Central de Fukushima. I una extensió semblant a Europa de residus plàstics de tota mena .No biodegradables però si micronitzables. I que els peixos ingereixen con si fos plac-ton...Però ningú en parla... I CONTINUA!! i ja està a l'atlàntic. La Crisi. Tan proclamada i reactivada i provocada intencionalment per l'especulació dels capitals oportunistes no productius. Per l'avarícia mes indecent que el mon hagi pogut contemplar.Que al primer mon produeix situacions d'extrema angoixa , però al segon i tercer mon es una autèntica MATANÇA, un genocidi econòmic...  Es desenvolupa davant l'inerme possibilitat de reacció d'una societat que te por, per que se sap controlada fins a l'últim racó mes íntim i privat. Per la amenaça constant d'una guerra massiva entre els distints bloc de poder mundial . I perquè en última instància la gent ja sap que la situació  NO TE REMEI . EL DEUTE ACUMULAT PEL ROBATORI: ES IMPAGABLE. I per molt que la propaganda ; Ara digui que Espanya ara "va millor" a Itàlia i a Portugal la gent ha sortit al carrer reaccionant a una altra  volta de torca d'un sistema que ja no sap com robar més al ciutadà i roba les pensions i els estalvis. Quan Itàlia i Portugal es calmin ací tornaran a estrenyer amb  una altra volta  de "Clau Anglesa"... Per que tot això ve de la City i de Bancs depredadors com Goldman Sachs. I No ens menem a confusió , les Corporacions son psicòtiques per naturalesa. I serem "pasto de tiburones", una altra vegada.Perque es tracta de posar de genolls al mon senser.. No d'una Crissi del "Capitalisme"
LA CRIDA DE PANIKKAR A "UNA PROFUNDA TRANSFORMACIÓ" - "QUE COSTA LA VIDA. EL PRESTIGI, L'ESCÀNDOL!!" . VENINT D'UNA AUTORITAT ESPIRITUAL DE CLAR SIGNE PACIFISTA I CONCILIADOR . NO POT SER MES QUE INTERPRETADA COM UNA CRIDA A LA LLUITA PELS DRETS MES ELEMENTALS DE "TOTS" ELS HOMES I DONES DEL PLANETA. PERQUÈ EL SISTEMA HA FET FALLIDA I NO ES POT APEDAÇAR: ES A DIR LA LLUITA SERÀ A BUFETADES , PERQUÈ "S'HA DE TOCAR ALS INTOCABLES" O NO SERÀ. I en no ser: el Mon tampoc serà.

dissabte, 12 d’octubre del 2013

CARME SOLE VENDRELL. PREMI NACIONAL D'ILUSTRACIÓ. TU... ETS LA CARME ...?? PUTAMARE, PUTAMARE???? VA DIR EL MARREC QUE NO EIXECAVA NI CINC PAMS

 Carme Solé Vendrell, guardonada amb el Premio Nacional de Ilustración per segona vegada

El guardó destaca que és una "artista guia" en el món de la il·lustració infantil i altres gèneres

Divendres, 11 d'octubre del 2013 - 14:42h. Imprimir Enviar aquesta notícia Augmentar/ Reduir text
EL PERIÓDICO / Barcelona L'artista catalana Carme Solé Vendrell ha estat guardonada aquest divendres amb el Premio Nacional de Ilustración 2013, dotat amb 20.000 euros, per "ser una artista 'guia' en el món de la il·lustració del llibre infantil i altres gèneres".
La il·lustradora catalana Carme Solé Vendrell. PERE BATLLE
És la segona vegada que ha estat distingida amb el Premio Nacional de Ilustración, després de rebre'l el 1979, per 'El nen que volia volar', Peluso y la cometa' i 'Pedro y su roble'.
Andrés Rábago García, àlies Ops i El Roto, va ser guardonat l'any passat amb aquest premi, concedit pel Ministeri d'Educació, Cultura i Esport amb l'objectiu de reconèixer i distingir el conjunt de la tasca feta per un il·lustrador espanyol en l'àmbit del llibre i de les lletres espanyoles.
El jurat, presidit per Teresa Lizaranzu, directora general de Política i Indústries Culturals i del Llibre, ha estat compost per Mónica Fernández, subdirectora general de Promoció del Llibre, la Lectura i les Lletres Espanyoles; Emilio González Urberuaga, guardonat en l'edició del 2011; Berto Martínez per l'Associació Professional d'Il·lustradors de Catalunya; Aitana Carrasco per l'Associació Professional d'Il·lustradors de València, i Paul Coulbois per l'Associació Professional d'Il·lustradors de Madrid.
També n'han format part Almudena Aparicio per l'Associació Gallega de Professionals de la Il·lustració; Alex Orbe per l'Associació Professional d'Il·lustradors d'Euskadi; Mariona Cabassa per la Federació d'Associacions d'Il·lustradors Professionals (FADIP); Reina Duarte per l'Organització Espanyola per al Llibre Infantil i Juvenil (OEPLI); Leticia Azcue per la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando; María Eugenia Maraval pel Centre d'Estudis de Gènere de la UNED, i Mario Suárez pel ministre d'Educació, Cultura i Esport.

divendres, 11 d’octubre del 2013

SOC VIU.

Mirava com la pluja finíssima quedava suspesa entre les fibres
de l'abric de xeviot d'aquell home alt que tenia al davant meu sobre l'andana.
Esperàvem un tren.
Esperar un tren sempre em dona la oportunitat de fixar-me
amb coses aparentment insignificants...
Com per exemple que hi ha teles que repel·leixen l'aigua fins a cert punt .
L'aïllen, la mantenen atomitzada.
La evaporen.
I mentre ruminava, també se'm va acudir que aquest fenomen passava en moltes coses .
Multitud de situacions, es resolen perquè el teixit de la vida
evapora el contingut melodràmàtic de les angunies que tenim.

I em va venir al cap aquelles paraules del Lama Yese:
“Vosaltres els occidentals, us passeu la vida barallant-vos per coses que no tenen importància.
Us baralleu pel divorci, pels fills, per la feina, per les comissions... pel rebut de la llum..
Us angunieu constant ment per futileses que us deixarien tranquils
només que féssiu quatre respiracions ben fetes.
No respireu...aneu sempre amb el cervell col·lapsat per hipòxia. Accelerat, sobreexcitat.

En aquella espera, si que respirava... respirava conscient
de que la gota que brillava sobre l'espatlla d'aquell home
era el centre del mon i que la seva forma una mica ovalada
era ben be la de la Proporció Àuria.
Que no podia demanar mes: aquella espurna fugaç d'enteniment,
em donava la possibilitat de parar-me, respirar i adonar-me que soc viu.


                                                                                                  al mestre  Akong Tulku Rimpochè

dimecres, 9 d’octubre del 2013

GERARD QUINTANA A PONS , TAL DIA FARA UN MES


Sols Rock i Rollo

Un avorriment de calor i tempesta sobtada m'udolava per Pons.Conduia per carrers desconeguts per fer temps i mirar de conèixer mes lo poble.... em trobava ara amb l'una ara amb altre “Eco;  Adesso: ce sempre un motivo“ i més d'un  devia pensar que n'era ben boig... I que me'n fot a mi? del “ben pensare”. Il mondo gira... si soc ben boig... tant me'n fot el que barrufin ...
Jo de fet...ruminava de fer-me amb una piragua oberta. Una canoa per anar pels pantans...potser tinc ganes de pescar... per anar preparant la supervivència? feia una calma-calor xafogosa com abans del temporal i vaig rebre una trucada en el mòbil Samsung G.IV OEM que em vaig comprar a Andorra i que no acaba d'anar igual que l'autèntic com fan tots els OEMS...
I m'esperava una rèplica barata... de ben cert que ho pensava. No hi anava amb gaires ganes pas. Malgrat el bon rotllo que sempre ens gastem “Its only Rock and Roll”. Peró no. El vaig sentir  com un vi de criança. Un Penedes amb cos...Un priorat amb un pel de dolçor, un negre de la toscana ... fins hi tot un vi fort i aspre com els de Cerdenya... . Que et deixen aquell regust de dona egípcia a dins del cos, com si en lloc de haver begut un glop, haguessis fet l'amor amb una morena de pell daurada, petita i pneumàtica... amb un amor d'aquells delicats i suaus. Un amor sense final com de Tao, d'aquells que no cansen...ni s'acaben, ans t'inciten a més. Portava una banda de Luxe... un va tenir enveja de la bona. Lo Bertran... -sempre penso amb en Cantat quan el veig...- per analogia semàntica suposo. I que ja se sap la lliçó de fa molts anys. I que n'es l'ànimus discret i secret del grup ... La seva feina amb la Les Paül  omple de cos i volum, gruix i “senso-qualitat” per no dir “sustain” com diuen els anglesos... em feia recordar Neil Young salvant unes distancies insalvables...Si, un remember distant però he?No fotem que xerrar no costa res... i també un guitarrista jove i enèrgic que intercanvia guitarres com qui es treu la samarreta i fa sons del tot endovenosos o potser sons una mica oblidats i en el fons sons retros? Avui ja no ... re-descobriments potser? Era una Eastwood? aquella llampant bermella?O una replica OEM Coreana? alló que sonava a Gloria i a Patti Smith? Es igual: resultava espectacular de totes maneres. El Baixista i el bateria feien un motor més solid. Més Carterpiller, que el dels mateixos Sopes. On sempre va fallar alguna cosa. Ep!!! i  no per falta de res,tangible, sinó de concepte, potser de competència?. Lo Cuco, Francisco Lisicic, (-QUE ARA ESTA FENT UN DISC EN SOLITARI (OJO!!) al baix, es quedava sol massa sovint...
-Si que en va fer algunes per recordar i mantenir la memòria activa. Ben cert que no en te un pel de ingenu!!... Però el gruix del concert eren propostes noves. Alló que s'hauria pogut esperat de Sopa
de Cabra, si no s'hagués perdut en les intrigues dels negocis turbits del Neo Sala and Dr. Company, o del Indigesta... Aquell sàdic que ens putejava els concerts... i que en cobrava la comissió per cometre aquelles barbaritats. Prou que avisava jo prou, però al capdavall la puntada se l'emporta el que la veu venir... I que entre l'un i els altres van malmetre una carrera que jo en la meva entrega desinteressada, innocent i apassionada .... veia venir més alta i gran i més clara encara . Sentir de primera ma com allò penetrava en l'inconscient col·lectiu, i veure com aquella mena de ràbia dirigida se'ls girava a cop d'ampolla i de pedregada, poc després. Contemplar la derrota. I 5 anys de Travessa-Deserts del grup més important de tota la historia del Rock català. Em va fer mal. Quin país de mesquins!!! Fariseus i Escribans!! Per a mi va ser una experiència de la que no podré abdicar mai i mai oblidaré.I de ben segur tampoc perdonaré.
Que ara en Gerard Quintana; El sobrevivent vocacionat de tot plegat, per ara, encara sigui capaç als seus cinquanta i pico de fer d'ell mateix, que no pas de caricatura com fa lo morros dels Stones pels escenaris del mon. A! .. Ma che!!! Però el més important de tota aquesta comèdia es: que sense que ningú en fos massa conscient, va entregar un paquet de cançons noves que no solament milloren el llenguatge i el fan més profund i més solid, més gruixut de talent i menys facilite, com fou el naixement de l'èxit de Sopa de Cabra. Si no que recuperant el llenguatge i la manera, l'estil i l'eixarm, Perqué l'hauria de canviar ? Si li funciona?. Encara va mes lluny. A nivell qualitatiu ...molt mes lluny.... He de reconèixer que sento una profunda debilitat per aquesta manera de fer El Rock i el Rollo. Tot i que m'importa una bleda!!! . I paro que ja es nota prou que a aquest home que  porta  25 anys als escenaris ... ja me l'admiro, com qualsevol fan... perquè s'ho mereix!! amen! Ego dixit!!Ergo sum : com la Crosta d'en Joan.

diumenge, 6 d’octubre del 2013

MERITXELL GENE Canta Marius Torres "AIXÍ T'ESCAU LA MELANGIA"


Comentar un disc no es per a mi un exercici de Crítica . Els Deus em guardin d'exercir tan descrostat aufici que per roí s'ha guanyat el menyspreu general dels artistes . Menys dels que en viuen esta clar. Comento o faig referencia a discos que fan artistes propers, als que admiro i que em son entenedors en el seu llenguatge i en la seva trajectòria . I en aquest cas perquè em toca molt d'a-prop. Tant que m'enceta records molt intensos i em fa reflexionar. La Meritxell Gené em va sorprendre ja fa anys pel seu entusiasm-me i la seva disposició a col·laborar sempre en lo que jo ja en dic "La Moguda " de Lleida. La veies fent veus amb en Baró , o amb el Fill del mestre o en actes d'homenatge varis...I  em feia pensar amb la Perla Batalla la gran vocalista que s'ha passat mitja vida fent veus al Leonard Cohen . Perque si La Meritxell es bona fent veus i ho es molt!! encara sura mes alt quan fa les seves coses. Ja amb el disc "Sota els llençols"( títol que devia posar en guàrdia a les comares de Juneda...) Es mostrava com una compositora versàtil , musicalment molt preparada i amb cançons molt bones, ben inspirades i ben construïdes. I una interpret sense inhibicions , segura i madura que encara descobreix dia a dia les seves mes amples possibilitats de modular i ampliar registres .Perquè la Meritxell Gené es una cantant amb molts registres distints .No es un pedal únic. No es una veu de les que en dius "no passarà d'aquí" ans al contrari cada cop que la sents ha incorporat alguna cosa nova a la seva paleta de colors vocals i això es bo. Molt bo.  En aquest seu projecte sobre Màrius Torres hi he trobat el fil conductor que de vegades vaig seguir jo ja fa uns 25 anys, hi han coses que jo vaig deixar al calaix per mor de la busqueda del concepte pur de la espiritualitat d'en Torres i de la seva mirada ferma en front de la mort. El meu disc era centrat en aquest aspecte de l'obra de Màrius Torres , perquè per a mi ,en aquell temps, era el nucli de tota la resta. Amb el pas dels anys vaig tenir sovint la necessitat de completar aquella visió tan centrada en un sol aspecte. La Poesia de Torres es molt més que la plantada d'una anima elevada en front de la mort. Hi ha humor i sàtira, hi ha bonhomia i amor, hi ha bellesa i recerca, hi ha Esperança! sobre tot hi ha esperança. No comentaré un per un els poemes que la Meritxell ha triat per a convertir-los en cançons .Només en diré la sensació que em ve a primera vista . Es la de que ha fet un disc honest , complet, amb una mostra oberta de la Poesia d'en Torres . Que incita a voler-ne saber més. Molt ben aprofundit i entès i per tant molt inspirat, cantat amb molta devoció i acuradament exacte. Obert a un ventall de public molt ampli i per això mes eficaç a l'hora de aconseguir els objectius que impliquen la musicació d'un Poeta de la talla de Màrius Torres. Fer-lo arribar . Aconseguir que molta gent el llegeixi. No només que sentin parlar d'ell. En tots aquestos reptes la Meritxell Gené se'n ha sortit. I se n'ha sortit esplèndidament be. Se que no li tornaran la despesa emocional i artística i económica que ha fet, vivim en un país desagraït. On un llibre de poesia te una tirada màxima de 300 exemplars i encara en sobra. No ens menem pas a confusions Nosaltres no som cantants o compositors comercials. Ni tenim el recolzament massiu dels medis . Ni interessa que la nostra feina arribi a grans masses . Fem cultura . Literatura i música i no "som un producte". Altrament hauríem o podríem fer Drum and Bass per a guanyar-mos la vida ...