diumenge, 28 de juliol del 2013

                CALOR I FORMIGUES

Al caire de l'estiu ganes de córrer
ganes de córrer. Si. Per l'herbasser torrat
de la garriga seca. Ganes de beure
de l'aigua de la font que ni degota.
La fulla de boix riu quan et pica la cuixa.
Penetro un alzinar on hi trobo un bolet,
n'és un pebràs petit fora del temps, qui sap?
Me'l menjo allí mateix i em poso a viatjar.
M'adono que he tornat a fer camins de pols,
de pluja , neu i boira. Setanta cops setanta.
Set. Per saber retornar.Vols Cosa tant senzilla?.
Tinc setanta anys me va dir el metge ahir.
Amb la mirada presa per la meva façana.
Setanta vegades set, vols cosa mes senzilla?
Suma-n'hi Quinze per allò del Tarot
fes-ne un quebrat moral i una integral vital
i et donarà la compressió del motor.
Pots triar : un Jaguar? Un Masseratti?
Trio un tractor : un Lanz, verd com la grama.
Tan se val em diu: vas grimpat !!I vas joliu!!
Be! per això dic el que em dona la gana.
No te remei. Clar!! Tanta Catralenca !!
Moros i Cristians agafeu lo puro i el Ginet
a Elda tenen un bon Quartelillo!!
Com hi ha Mon!! Soc al bell mig de l'alzinar.
Reverbera el sol sobre els rostolls.
Pots probar la Ketamina. Faràs el mateix
que fas ara .Vas grimpat . Te van petar nedant.
Pujant escales. O ni així... als 15 ja frenaves.
Ho diu aquí . No ho veus? ho diu aquí!!
O ves a pel ... cavall!! que n'ets d'indòmit!
Muntat a pel!. si tens collons. Ets prou boig!!
Gasolina d'avió . Kerosé-no. Hidrògen electrolític!!
Ganes de córrer al caire de l'estiu, ganes de córrer.
El metavolit que pixes es de quatre a sis vegades
més potent . Barato!!Ecs! es legal?. Serra les dents.
obre la boca. Ets al Punjab ; Amaroli.


dimecres, 24 de juliol del 2013

EL MORRALET , UN TROSSET DE PA.. I UNA BUFANDETA PER SI DE CAS...

N'agafaré un pedal per no anar-me'n per les branques.
 -I aixi mirar de dir allò que em corre urgència.
Abans no prengui ja el camí del cap al Nord.
Ara es un bon moment per l'última partida.
Vull refer els camins que em van fer tant feliç.
Encar que se molt be que em vol costar la vida.
Si vaig Tornar de TU vull tornar a trepitjar-te.
Me'n vaig content. Ja ho se. M'enxamparà l'hivern,
com a tots els exèrcits i no podré tornar.
Me quedaré a Polònia on hi tinc un bell niu.
I si ja n'és ocupat per moltes oronetes
me quedaré gelat com toca als vagabunds.
Aquesta singladura no serà la d'antany.
N'ire pels Monestirs, me mantindre en clausura.
faré un viatge amb guia? de la badoqueria?.
No mes aviat faré la cerca i descoberta .
De mi mateix .. de tot. Allò que m'ha tocat.
Per fer-ne un farcellet. I poder enviar-t-ho
a ports pagats es clar . La “Poste”:son malfiats.
I mentrimentres TU. No passis ansia alguna.
Ni esperis pas que torni. Segurament no torni
talment com ara soc, ja no tornaré mai.
I si algun dia em veus ja no em coneixeràs.
Perquè ja seré un altre talment que n'és profunda
la petja d'un viatge com el que ja preparo.
Ara una lot, calçat... alguns llibres cabdals
i també el calendari dels pagesos d'enguany
que manco menys regeix l'entorn del meridià .
També et volia dir que m'has donat amor
encar que TU no ho pensis i m'ha costat un poc
aguantar la fiblada de l'agulla saquera
amb la que m'he cosit el set que m'ha estripat
el cor. Res, una estrabada, ja saps que el vull nerviós.
I quasi ja res mes o potser tantes coses!
que aquest sacramental s'allargaria massa.
Cuida't també el teu cor ja t'aniré enviant
postals de cada lloc fiter on  amb enyor
t'aniré recordant a cada pas que doni
o d'alguna posada sinó em faig fonedís
només com va dir Ell : tombar la cantonada.

(Aixx! com m'agrada petar els versos quan em dona la gana!!!!)


Ultima Postal


dimarts, 23 de juliol del 2013

UN DIA

Un dia, només un dia, llarguíssim i alt com una sequoia.
Un dia ample, agarofóbic com les planures de Mongòlia.
Un dia, encara només un dia, solitari com els deserts del Mojave.
Angost com l'entrada de Petra. Trist com la tristesa de Venècia inundada.
Un dia llòbrec com les carreteres de la Selva Negra,
plujoses, inhòspites, sense sol, boiroses, fosques.
Un dia Sense esperança, o minsa més aviat com l'esperança dels pobres de Benarés
que cremen als seus morts i els veuen baixar riu avall vigilats ja pels voltors.
Un dia en estupor com l'instant segon després d'un atentat a Bagdad. O a Jerusalem.
Un dia més de vida inexistent i malgrat tot. Ho he volgut així. Ja saps que ho volia així.
Passar aquest dia .Un dia com aquest .No es pot fer gaires vegades a la vida.
Te un preu perillós, tan valuós com les neus eternes del Fujiyama.
Com l'aigua glacial i antiga de Antàrtida.
Tota la geografia del mon no em basta per trobar un lloc on arraulir-me.
Potser les Pluges del Sud de Xile fóren l'únic Hospital, però tampoc...
Recordaria Neruda i no es un poeta escaient per afrontar la tristesa que amenaça.
Maleïda sigui la meva manera d'estimar-te!

dijous, 11 de juliol del 2013

ENDEMENTRES NO ES RECORDEN DE QUANS DESNONAMENTS HAN "FET".... ES GASTEN LA PASTA EN EL DE SEMPRE .......

La Fundación BBVA se convierte en mecenas del Liceu

La institución hará una aportación anual de 160.000 euros para el programa operístico y musical del teatro de la Rambla

Jueves, 4 de julio del 2013 - 17:19h. Imprimir Enviar esta noticia Aumentar/ Reducir texto
Votos:
+0 votar a favor
-0 votar en contra
La Fundación BBVA ha firmado hoy un acuerdo con el Liceu, por el que se convierte en mecenas del gran teatro de la Rambla, pasando a incorporarse al consejo de meecenazgo, órgano de gobierno de la Fundación Gran Teatro del Liceu. La firma ha tenido lugar entre el presidente de la Fundación BBVA, Francisco González, y el presidente del Patronato de la Fundación Gran Teatro del Liceu, Joaquim Molins.
En virtud del nuevo convenio la fundación de la entidad bancaria aportará anualmente la cantidad de 160.000 euros con el fin de reforzar el programa operístico y musical de la institución barcelonesa. La firma se ha producido en la sede del Liceu y en el acto han participado también el director de la Fundación BBVA, Rafael Pardo, y el director general del Liceu, Joan Francesc Marco.



dilluns, 1 de juliol del 2013

SER UN ARTISTA

Hi han dues maneres a catalunya de ser un artista . Una es deixar-se  sodomitzar.
I l'altra es posar-hi un candau, de les dues maneres pots fer una gran obra artística ...
L'una fara tuf de merda i l'altra no.
Jo als vintiun m'hi vaig posar lo candau i vaig tirar les claus al riu,
Així m'ha anat per la vida .
 A!! per cert . JO no canto sense cobrar. Aixines que ni aixines val?