Mantiguem doncs, malgrat lo material ofuscament del Mon , els Mites i els Arquetips , que tenen el sentit de preservar la memòria de l'Home, en tant que ser trasncendent... ja veiem el que es capaç de fer "L'homus Económicus",

Nosaltres no som d'eixe Mon!! cantava fort el Trobaire Raimon de Xàtiva , Doctor en Filosofia...

33333

Si quan vaig començar aquest blog m'haguessin jurat que en aquestos anys entrarien a llegir les meves parides 33333 persones o vegades...no m'ho hauria pas cregut. Per a què publicar un llibre de poesia, per exemple, que no compraran ni trecentes persones si pots arribar a tota aquesta ingent quantitat de gent o de lectures a partir d'un suport virtual com es un blog??? quin sentit té ? Només es una qüestió Romàntica, i de Ego , potser de Prestigi? i encara ...Perquè no es pas econòmica això segur i de fa molt de temps ja. Ja penso que avui en dia publicar un llibre o un disc es més una qüestió promocional, i res més. potser estic equivocat o potser no ...

DUBTE

No sé si dir
ni si vull dir
ço que encara no sé
que diré...







CALLA !! CALLA!!  Ditxosa la paraula que queda per dir!!!

SI ... SILVINA, SI ... VIU, RIU I LA PENA AL RIU....

Molt ferm i resolut m'escolto i em destrio
d'allò que em val me'n faig la bona provisió
pels dies  a venir, han d'arribar per força
allò que em pena massa al riu ho  tiraré
com un sacot de gats corcats de sarna negra
d'allò que hagués estat ara ni me'n recordo
d'allò que soc n'estic joiós i satisfet
I ja podeu anar badant la boca molla
_ ja podeu fer i desfer de mi lo que vulgueu.
No passareu ni un dit de l'àmpit de la porta
d'aquest meu cor valent tan prest a la revolta._
_Que tria mots aguts per cada raig de vida
i els té comptats precís perquè tot just s'acabin
en expirar la veu el meu alè darrer._
No cal dir i dir tant per acabar en res
m'estimo més  no fer de savi ruc al pés
que cada idea  surt d'alguna boca bruta
per acabar essent tota una mala guerra.
- Així n'és boig orat com està demostrat
l'home que fa i desfà pacte amb la circumstància
i es creu al vent vanal que li bufa l'orella.
Si n'he viscut alat com m'ha donat la gana
ha estat per mor de TU ,d'AQUELL, o per mor d'ELLA-
I així n'he aprés poquet de tot una miqueta
i no us diré res més: puig la paraula dita
n'es un tallant rodó  de baster  afilat
es un aucell que vola cap a on vol i no ho sap
i el tinc fermat de mà i fa molts anys que ho sé
no faig pas com aquell que txerra que te txerra
sembla que diu i diu i al capdavall no diu...(re.)
si m'has entès prou be serà que ets el mes llest!!


 Miquel Àngel Tena-Rúbies:  Paraules i Melodia

 Dimarts 11 de Desembre de 2012

De vegades -massa poques_ quan cau una cançó. Perque cau,  o surt quan vol com d'un forat d'abellerol... es trena sola, tota sencera alhora; El tralarà i alhora el dit ben clar o potser no tan  de clar , que en això de trobar, lo Clus i lo Sirventés, es pot mesclar tal qual  i no és ni una cosa ni unaltra aquest gènere hibridat.- En aquest cas, la musiqueta torç el vers cap allà on vol i n'és quasi un miracle que acabi semblant que vol dir alguna cosa, perquè quan mana la música no mana la mètrica o si de cas la mètrica varia al caprici de la melodia que fa rodolins com vol  i no al'inrevès com acostumo i em plau més de inventar. Aquestos engendres.  Mai els he considerat poesia... de veres,  son, si d'un cas, versets oportunistes per bastir-ne una cançó . Lo altre que faig, no son cançons nomès tampoc, son poemes als que s'hi ha extret una melodia que ja portaven a dins...  Molt complicat tot plegat aquest aufici de Trobaire...i mal pagat per cert ; Ingrat. Ja d'ençà l'any mil, potser i ja d'abans ..Oi Trobairitz?Dama del castell de Belvis? Antigai dolça amant que em precedí en el foc per molt poc temps. Ella al Castell i jo al Camp dels cremats...

HE SOMNIAT CODONYS....

SI EM DEIXAU... US DIRÉ QUE JO SI QUE HO SÉ...