dijous, 22 de març del 2012

Ja m'ho semblava a mi que el cor em papalloneja massa....

"El cor té cervell"

Que el cor té cervell és una metàfora, no?

No .S'ha descobert que el cor compta amb un sistema nerviós independent i ben desenvolupat amb més de 40.000 neurones i una complexa i atapeïda xarxa de neurotransmissors, proteïnes i cèl · lules de suport.


És intel · ligent?

Gràcies a aquests circuits tan elaborats, sembla que el cor pot prendre decisions i passar a l'acció independentment del cervell, i que pot aprendre, recordar i fins i tot percebre. Hi ha quatre tipus de connexions que parteixen del cor i van cap al cervell del cap.

Primera ...La comunicació neurològica mitjançant la transmissió d'impulsos nerviosos. El cor envia més informació al cervell de la que rep, és l'únic òrgan del cos amb aquesta propietat, i pot inhibir o activar determinades parts del cervell segons les circumstàncies.


Significa això que el cor pot influir en la nostra manera de pensar?

Pot influir en la nostra percepció de la realitat i per tant en les nostres reaccions.

Segona connexió ...La informació bioquímica mitjançant hormones i neurotransmissors. És el cor el que produeix l'hormona ANF, la qual assegura l'equilibri general del cos: l'homeòstasi. Un dels seus efectes és inhibir la producció de l'hormona de l'estrès i produir i alliberar oxitocina, la que es coneix com a hormona de l'amor.

Tercera ...La comunicació biofísica mitjançant ones de pressió. Sembla que a través del ritme cardíac i les seves variacions el cor envia missatges al cervell i a la resta del cos.

Quarta ...La comunicació energètica: el camp electromagnètic del cor és el més potent de tots els òrgans del cos, 5.000 vegades més intens que el del cervell. I s'ha observat que canvia en funció de l'estat emocional. Quan tenim por, frustració o estrès es torna caòtic.

I s'ordena amb les emocions positives?

.I sabem que el camp magnètic del cor s'estén al voltant del cos entre dos i quatre metres, és a dir, que tots els que ens envolten reben la informació energètica continguda en el nostre cor.

A quines conclusions ens porten aquests descobriments?
El circuit del cervell del cor és el primer en tractar la informació que després passa pel cervell del cap.

No serà aquest nou circuit un pas més en l'evolució humana?

¿...?

Hi ha dues classes de variació de la freqüència cardíaca: una és harmoniosa, d'ones àmplies i regulars, i pren aquesta forma quan la persona té emocions i pensaments positius, elevats i generosos. L'altra és desordenada, amb ones incoherents.

Apareix amb les emocions negatives?

Sí, amb la por, la ira o la desconfiança. Però hi ha més: les ones cerebrals es sincronitzen amb aquestes variacions del ritme cardíac, és a dir, que el cor arrossega al cap. La conclusió és que l'amor del cor no és una emoció, és un estat de consciència intel · ligent.

..., el cervell del cor activa en el cervell del cap centres superiors de percepció completament nous que interpreten la realitat sense recolzar-se en experiències passades. Aquest nou circuit no passa per les velles memòries, el seu coneixement és immediat, instantani, i per això, té una percepció exacta de la realitat.

Sembla ciència ficció.

Està demostrat que quan l'ésser humà utilitza el cervell del cor crea un estat de coherència biològic, tot s'harmonitza i funciona correctament, és una intel · ligència superior que s'activa a través de les emocions positives.

Doncs sembla que ningú l'utilitzi ...

És un potencial no activat, però comença a estar accessible per a un gran nombre de persones
.
I com puc activar aquest circuit?

Cultivant les qualitats del cor: l'obertura cap al proïsme, l' escoltar, la paciència, la cooperació, l'acceptació de les diferències, el coratge ...

Sants les 24 hores?

És la pràctica de pensaments i emocions positives. En essència, alliberar l'esperit de separació i dels tres mecanismes primaris: la por, el desig i l'ànsia de domini, mecanismes que estan ancorats profundament en l'ésser humà perquè ens han servit per sobreviure milions d'anys.

I com ens lliurem d'ells?

Prenent la posició de testimonis, observant els nostres pensaments i emocions sense jutjar-los, i escollint les emocions que ens poden fer sentir bé. Hem d'aprendre a confiar en la intuïció i reconèixer que el veritable origen de les nostres reaccions emocionals no està en el que passa a l'exterior, sinó dins nostre.

Ja.

Cultivi el silenci, contacti amb la natura, visqui períodes de soledat, mediti, contempli, cuidi el seu entorn vibratori, treballi en grup, visqui amb senzillesa. I pregunti al seu cor quan no sàpiga què fer.


Annie Marquier, matemàtica i investigadora de la consciència

(Extret de la contra de la vanguardia)

dimarts, 20 de març del 2012

ELS DIUMENGES... (Llibre de viatges- 70)

Ja  resulta que de fa un temps ençà,
més aviat ens fa mandra d'anar a veure coses
o a menjar a fora ... perquè potser ja ho em vist tot.
I ens sembla que ni ens fa falta que ens facin companyia.
Potser que ens fet grans? i el nostre temps vol poc soroll...
Ocorreix un fet que tampoc es rés de l'atre mon.
Un dia quedes per conèixer una altra gent que només has vist
per la cara bona de la foto. Que és la que tots posem
al nostre currículum de seduccions amb el que juguem a
tocar i parar a la plaça del poble, que ara resulta que es lo mon sencer.
I com més t'hi atanses, més et creix una mà ampla, i l'altra mà també,
com si es fessin ja el resum de que hauran de donar abraçades a granel.
I aquell brunzir d'abelles que et pessigolleja el cor... que ja conèixes.
I que sempre tens al pit quan vas a can'algú a fer encanteris...
I et dius que avui les arts de la seducció que es fan servir al teu ofici...
Avui, perquè es avui, no valen, ni toquen, ni tocaran.
I t'obligues a romandre quiet de llengua i de gest
per tal de no passar la ratlla del mocador de colors que tots duim al coll
per tal de seduir-mos a cor ple , perquè ens agrada compartir-mos
i remenar-mos i fregar-mos com als gats.
I saber-mos l'entrellat de més enllà de la careta.
L'aulor de la cara, la lluïssor dels ulls, la rialla clara,
la vergonya de saber-mos exposats a l'escrutini d'altri,
per mor de la nostra pròpia necessitar de fer-mos saber.
I aquest neguit alegre de cosa nova i de principi...
Com si s'inaugurés una casa  o una plaça amb bancs
i ombra i una font , com han de ser les places ...fins i tot les virtuals.
I en arribar a lloc ja voldries saber-te els noms-Tots- de memòria
per poder tractar de TU a -Tots- amb lo seu nom.
Fins i tot les criatures, que estan atents a l'alegria i cal que hi siguin,
perquè al·lego se'n recorden d'aquell dia que va fer
una llum més forta que els altres dies, que sempre son iguals...
I ens porteu a casa per ensenya-mos la pedra de la que esteu fets
i la vida de diari amb la que aprofiteu el temps que teniu per estimar.
I en veure que els petits ja son amics donem per començada
la missa major i passem per alt les oracions preliminars.
De cop  ja no ens cal  vigilanr-mos tant per si de cas, com fan
tots els animals , també, nosaltres... Peruqé ho som -I ja en fem consagració.
Ja som un grup amb intenció d'anar plegats la resta de la cerimònia.
Es llavors quan comença l'intercanvi sense revolegis
i ens preguntem les dèries i ens coneixem les xacres
i ens trèiem els polls i ens toquem sense por, ja sense por de cap mena.
Perquè em fet tribu, i em començat a estimar-mos les diferències
i a admirar-mos de la nostra pròpia singularitat.
I tot passa tan depressa que no tenim prou temps
per aprendrens de memòria, com voldriem, els trets distintius
de cadascú, que ens fan persones amb nom, i cognom i epitafi.
I mengem el pa junts perquè es Diumenge.
I els Diumenges es va a Missa...

dilluns, 19 de març del 2012

AQUESTA CANÇO ES DEDICADA AL LLUC, A LA JANA, AL JUGADOR DE LA NINTENDO...en POL A LA BEATRIU A L'ARIANNA Palà, ALS FILLETS DE LA LYDIA D'OLIOLA, I ALS GATETS DE COLORS DE CA LA CANTIRETA...QUE SON ELS PROTAGONISTES DEL NOSTRE FUTUR...




A punta de sol se'ls veu traficar
quan munyen la nit les últimes bruixes
s'apleguen al cor d'un sec canyissar
els nens febrosencs que planten maduixes

i enxarxen estels amb amples filats.
Xarrupen la llum que escampa la Plata
penjada d'un cel on astres daurats
són peixos de gel que arruixen escata.

AI turó de cada vila
un ramat d'escolanets
disfressats de focs follets
ballen amb sotana lila.

Apunten al sol rocs de purpurina:
li volen buidar els Monstres benignes
per treure el secret d'aquesta metzina
que ens ruixa els teulats de mots i de signes.

Compte amb I 'Assassí que us volta els sembrats!
Es menja els infants i penja les fades,
escanya els ocells i ofega els guillats.
EI Crim un cop més té cames alades.

AI turó de cada vila
un ramat d'escolanets
disfressats de focs follets
ballen amb sotana lila.
POEMA: JOANN BARCELO 
MUSICA: MIQUEL ÀNGEL TENA







PER CERT AQUESTA ES UNA MOLT BONA GUITARRA PER A TOCAR TRASH METAL TAMBÉ HE? ENCARA QUE NO PORTI AMBUKERS MG. I DUGI UN PONT PATENTAT DE PEAVEY QUE ES COM L'ALTRE QUE NO T'AGRADA. SI LI TREUS LA PALANCA NO ES MOURÀ NI MICA ,NOMÉS CAL DESENRROSCAR-LA... A I NO ES MOLT CARA!!!PERUQE SI VOLS UNA JAKSSON PREPARA LA BUTXACA... A i també et pots fer les MG a part i posar-ne una o dues substituint les originals .A l'igual et surt un cacharro de matar!! matar!!


I AQUESTA ES D'UN LUTHIER BASILERO MESTRE BELLUCCI QUE FA UNES GUITARRES PRECIOSES ... I TE LA PAGINA WEB SOBRE GUITARRES MES INERESSANT DEL MON MUNDIAL.

dijous, 15 de març del 2012

AVUI TOCA PARLAR D'EN PERE SALAS , UN GRAN MÚSIC ,UN AMIC, UN ARTISTA I UN PEDAGOG...UNA PERSONA HUMANA.


Pere Salas

Nascut a Barcelona (La Sagrera) ,1959


Estudia Música moderna i Jazz a l’ESCOLA DE MÚSICA ZELESTE i posteriorment al Taller de Músics de Barcelona.
Estudia Guitarra amb Toni Xuclà i David Mitchel i armonía amb Frederic Sesé , i Mario Lecaros.

Ha estat cantautor associat a l' A.C.I.C (Associació de Cantants i intèrprets professionals en llengua catalana) i ha estat vinculat amb projectes diversos dins de circuïts de música tradicional amb formacions com "La Companyia Ponentina de cançons de pagesia, Marmara, Suara, u Ondiana-xana participant en diverses edicions del "Tradicionarius” tocant guitarres i ,mandola. Ha acompanyat a Miquel Àngel Tena (Cantautor Lleidatà) , i és membre fundador de formacions com Vai Varina (músiques de La Lusitània, música portuguesa i Fado) o La Orchestrina della Luna ( músiques del Món) tocant guitarra clàssica ,mandola ,cavaquinho i guitarra portuguesa . També és fundador i membre de la Cia de Teatre musical infantil( la POnenTINA de cançons de pagesia)on ha treballat arreu del país com actor ,músic i cantant. Ofereix també un ample ventall d'espectàcles teatralitzats dirigits a escoles Breçol, treballant la sensopercepció musical a traves de la música i el gest . Actualment es dedica també a l'ensenyament en diverses escoles de música com Els Amics de la Unió de Granollers, Praeludium de Sabadell ,Centre Cultural de Canovelles i CLAP de Mataró.


Vaig conèixer al Pere Salas per casualitat , un dia que voltava per l'Ateneu Barcelonès, vaig anar a trucar per telèfon i allí, a la cabina de fusta, antiga que hi ha just al davant de la porta de l'ascenssor, em vaig trobar un Nº antic de la revista del Tradicionàrius - el CAT, on ell havia posat un anunci . Quelcom així : com  "Guitarrista, polivalent, s'ofereix per acompanyar tot el que calgui acompanyar..." Jo que n'ava desganat feia temps, de cantar i distret de mi mateix perquè estava abduït en la feinada inacabable de seguir-li la veta al Salvador Escriba ,"l'amo, el Patró, el Boss, de la Salseta del Poble Sec , a qui donava vidilla, idees i nits amb blanc, a cambi d'un sou de merda i un tracte consemblant. Perquè heu de saber que el Jo, durant una gran part de la vida ha estat un gilipollas del 4,5 , justet en la linea del "suspenso" vital, per mor d'entregar la meva energia , idees, i esforços a  altri sense ni la més elemental retribució: es a dir, gratis. i amb negre. Osia que he estat fent de "negre" quasi sempre...
Donquis em va agradar l'anunci i jo que vaig i el truco de pet allí mateix . I ell , que es veu que havia possat l'anunci feia molts mesos enrrera , es va sorprendre que el truqués. I jo li vaig dir : Mira que fa molt temps que no canto , perquè l'estrés se'm menja i m'agradaria assajar una miqueta encara que d'entrada no tinc previst fer cap bolo ... i em va dir buenu, pos si vols ens trobem i anem preparant el teu repertori i desprès ja ho veure'm ...o potser vaig ser jo qui va dir això o alguna cosa semblant ...Total que ens varem trobar a Argentona que era lo seu Poble perquè s'havia casat amb l'Anna Palàcios, una ballarina, ballarina de veritat.. que es una dona preciosa i molt bona artista i persona.. i ademes es Pubilla d'Argentona Que no és cualsevol cosa... ser d'una vila que te més de quaranta fonts ...
I jo deseguida m'hi vaig trobar molt a gust assajant amb el Pere ; Tot i que n'ava rovellat de compàs com sempre i de veu i al principi no me'n sortia gairebé , com em passa quan perdo la vocació i desprès m'he de posar al dia , que em costa un colló perquè això que faig jo , aquestes cançons que no semblen gran cosa de l'atre mon , costen un ou de cantar perquè em surten aixines i no hi ha volta de full .O treus lo fetge per la boca o no sona una merdeta , i clar tot plegat vol molt d'esforç i de picar pedra, abans ni et plantegis de sortir al teatrí a fer Alló que et saps de memòria però se t'ha oblidat...
Varem estar potser ben be dos anys assajant regularment i replantejat repertoris amb lo Pere, ell , que es un home disciplinat i seriós , va entregar lo millor que tenia a dins seu , i va fer una feina molt gran també, d'armonitzacions i arranjaments , amb les guitarres , la mandola , la guitarra Portuguesa,,, percussions i veus , va fer una nova construcció del meu edifici de tres plantes :la primera les meves pròpies cançons  sobre els poetes que estimo i em fan cantar, la segona la meva dèria de remenar la memòria del país cercant els orígens del que i perquè cantem i com ho fem, amb les cançons tradicionals que mes que trobar- perquè ja tot està trobat i només cal desenterrar-ho - he interpretat a la meva manera ; Les Cançons de Ronda , i les de Pandero ...les cançons que van del Vals cap a la Jota entrant per les garrigues cap a vall i pujant per la franja de Ponent de la ma de gent entussiasta i gratuïta , com jo, que em van aportar materials inèdits que potser jo solet no hauria trobat mai com lo Xavier Massot, qui no es el Monjo de Montserrat , gran savi en aquestes questions sinò un home de Ponent ,qui mai rebrà potser el reconeixement que Lleida li deu, per la seva feinada de recerca. Y també en unaltre ordre i percepció, l'immens treball de la Dolors Sistac, viuda de l'Enrric Farreny, qui va gravar les últimes cançons que quedaven en la memòria de les majorales de la Verge del Roser... Un tresor que potser no interessa a ningú, però a mi si- i  que també fou mare del Joan Enric farreny, el Primer Cantautor Lleidatà a tenir en compte, molt abans que jo. I abans que ningú segurament. ("Miquel, perquè has marxat...- Quanta estona t'he esperat..")
En Pere Salas és un artista integral, és un home que ha profunditzat molt en totes les seves capacitats expressives, tant com a instrumentista, com a actor i director escènic, com a investigador de mètodes d'expresió i com a pedagog de la musica i les arts escèniques. En Pere es la punta d'un gran Iceberg Artístic... i com que és un home sense ínfules, que valora allò que té i s'ha treballat , en la justa mida del que val. Ni mes ni menys . No té cap necessitat d'anar de fantasma com n'hi ha molts .- Que no li arriben a la sola de la sabata i es fan pagar com si fossin genis . La seva connivència emocional i vital amb l'Anna, per a mi hi té molt a veure . "Cherchez la femme", Francesa afirmació de  saviesa popular que en aquest cas es aplicable. Darrera d'un home singular hi acostuma a haver una dona singular..i l'Anna Palàcios és una ballarina compromesa fins al moll de l'os dels peus amb el seu art , tant fisiscament exigent i tant desagraït, en aquest país nostre que va menat per ignorants i per venuts.
De tota la Feinada que vàrem fer amb lo Pere: Les Benignes i en Màrius Torres, algunes cançons esparses de la època , Totes les cançons d'en Riera- "Illa Riera"- que varem presentar a Manacor , i també tot el treball de la Reflotació de la Cia. Ponentina aquesta vegada amb un ambiciós plantejament que va donar fruit just fins arribar a la Fira de Manresa ,on varem fer una actuació memorable. Tot i que jo en aquells temps entrava i sortia de l'Hospital cada dos per tres . El Neuròleg em va literalment comminar a plegar "de Tot" durant al menys 8 mesos. i jo encara anava mirant de mantenir dret tot aquell treball .
Recordo que tornàvem de Manresa i ell m'animava dient que Ara!! ja estava tot apunt i estava madur , que havíem fet una actuació molt bona i que ens havíem de posar les piles i continuar . Ell no em veia però, jo tenia els ulls molls perquè li estava dient que ho tenia que deixar tot. I fou una gran Putada . Perquè amb el Pere jo em potenciava molt , la seva disciplina vital suplia amb escriex la meva dispersió i em permetia treure la veu d'una manera , nova i alliberada, potser era la primera vegada que havia trobat una music que s'adaptava a mi com un guà de seda.
Jo sé que el Pere va patir molt amb tot allò , sé que hi havia possat el coll i que quan era l'hora de recollir, de veremar l'alegria , jo em vaig tenir que replegar. Segurament si no ho hagés fet avui no estaria escrivint això. Però també sé que no podia donar-li explicacions precises, perque Jo no volia deixar-ho, m'obligava la meva situació neurològica .- però desconeixia l'abast de la realitat, i no donava una explicació clara, perquè no la tenia, i perquè encara vaig tardar dos anys en acceptar que segurament mai més podria portar aquell ritme. Com així s'ha demostrat en aquestos últims 11 anys. Encara es va esforçar més, muntant la PO nen Tina de teatre musical infantil i  el conte de la Tirotella, del meu heroi del Montsec d'Ares en "Miquel de la mel" implicant a tot l'staff del seu redós, l'Anna . l`'Olga, l'Oscar Mas... perquè en Pere hi creia en els invents de la meva fantasia, creia en les cançons, en els materials; Però segurament un dia d'aquells va deixar de creure en mi perquè ,  era més que evident que el seu esforç se li escapava de les mans com un liquid volàtil. Jo encara esperava que aquell descans forçat sota amenaça, reparés les meves neurones lo suficient com per a tornar-hi ; Però només era un somni, La Polio i la Síndrome Postpòlio, no son la meva excusa, son la meva realitat diària i tot el demés es fum , i de vegades males llengües, Ja me'n fot. Se que soc un cotxe d'alta gama amb el motor grimpat. I sé que en Pere Salas també ho sap. Perqué ell també ho és . Ell es un Tot-terreny de lujo... Per axò vam anar junts.
Somnio que un dia em curo i tornem a cantar plegats... somnio moltes coses, mentres constato dia rera dia que la meva vida s'escola també com un líquid volàtil...



dimarts, 13 de març del 2012

ES QUE ELS DE TÀRREGA SEMPRE HAN CAPITALEJAT MÉS QUE ELS DE BALAGUER . QUE NOMÉS HAN SAPIGUT INVENTAR-SE AQUELLA ANIMALADA DEL TRANSSEGRE ....

GÀBIES DE VIDRE I POLS
de Montserrat Aloy

Nascuda a Tàrrega l'any 1967, Montserrat Aloy i Roca es llicencià en Filologia Anglesa a la Universitat de Lleida el 1990. Des de llavors ha exercit la docència, principalment a l'IES de Guissona (la Segarra), alhora que ha dedicat molt del seu temps lliure a la literatura. En aquest sentit, ha col·laborat sovint en revistes i publicacions locals com Nova Tàrrega o Culturàlia, i ha conreat gèneres com el relat curt, el teatre i els articles d'opinió. La Col·lecció Natan, sempre receptiva a les propostes dels autors locals, edità el primer llibre de poesia de Na Montserrat, el qual es divideix en quatre grups de poemes: Gàbies de vidre i pols, És l'enveja qui em traeix, L'oli dels inferns i Tragèdies inversemblants. Amb pròleg de Tònia Roca i il·lustracions de Glòria Coma, dues bones amigues de l'autora, el volum és una mostra interessant de la jove poesia que es fa a Tàrrega, ciutat que també serveix a Aloy de matèria primera per a  donar forma a les seves peces. L'autora també diu  inspirar-se en el paisatge de  l'Urgell i d'altres comarques com La Noguera, la Selva i la Conca de Barberà.

dilluns, 12 de març del 2012

Amor amb calçots.(Llibre de viatges, 69)

Ja no massa sovint , 
perquè ens feim vells i rancuniosos 
i se'ns escapa l'alegria, ja per la pròstata avall
com un auguri de malures i por de morir-se demà. Per a dir-ho clar . 
Passa que ens conviden a can'algú que va formar part del nostre patrimoni vital. 
I no et fa massa gracia, per allò que ja he dit, però hi vas 
i pel camí busques lo gel per apaivagar la calentura del cor 
que a mesura que t'atanses s'enfebreix amb tants records 
que ja no vols ni recordar, però recordes - mal te pesi. 
I en arribar a lloc, et trobes de pet amb les cares d'antany,
ja totes amb la seva pròpia singladura gofrada.
Però les cares, al capdavall les mateixes que estimaves.
I ja no ho feies per que la vida és un mal vent que t'esvoletega amunt i avall
i perds els mapes del  panorama cada dos per tres. 
Fins que ja tan se te'n fot quin sigui,
qüestió que hi hagi algú per rematar-te la existència
- et dius quan vas a joca i trobes lo llit calent- 
Pos Totes aquestes coses van passar ahir.
Quan hi vaig anar a menjar cebes i botifarres amb uns vint 
que feia anys que ja no els veia. 
I en resultar que les cares n'aven contant-te la peripècia 
de cada un amb detalls i evidències de que la vida ens passa pel damunt tothom
com un pedrot,  xafant-ho tot. I que aprenem a Hòsties a tornar-mos més humils 
i menys “Paveros”. I que tots i cadascú porta la seva pròpia ració de Dolor dibuixada als ulls 
i rodalies. Llavores t'adones que mai vas estar sol, hi que tots hi érem, 
que encara hi som. I es quan et fotries a plorar com un xicoi 
i els donaries a ca d'un, vint abraçades 
només per haver sobreviscut a la matança que es lo mon. 
Perquè sinó? De què aniràs a menjar carbonilla ? 
De que ens hauríem de trobar, vides tan dispars. Ja? 
A aquestes altures de la Historia; On el vertigen 
i la resoluda veritat de tot; Només vol poc soroll?  
Per amistat? massa poc.
Per amor. El diagnòstic : amor amb calçots.

dilluns, 5 de març del 2012

EL PRIMER SOU HA ESTAT: UNA CARTA D'AMOR, I UN BON GRAPAT DE RABANETS ;JA ERA HORA QUE REBÉS UNA RETRIBUCIÓ PELS MEUS ESFORÇOS I EL MEU EXTRAORDINARI TALENT PER ESCRIURE AMB FALTES D'ORTOGRAFIA I LLETRES DISLÈXIQUES APA A VEURE SI HO SUPEREU!!!

Gràcies , moltissimes gràcies Carme!!! demà mateix els posaré fresquets a l'amanida , son Biològics oi? segur que estan regats amb aigua de braçal que ve de la font,  i sense pesticides ni hormones . El rabanet es molt bo per la salud , es un gran depuratiu i va molt be per evitar les cistitis, i les infeccions renals, encara que no tant com l'aranyó que es molt bo i específic per tot el sistema urinari. Les verdures d'aquesta família son molt variades i n'hi ha de moltes coloraines des-del morat violeta al vermell més pujat passant pel rosa i fins i tot n'hi ha de blancs amb motes violades o vermelles , alguns son una miqueta picants i forts però sempre donen molta alegria a les amanides que sempre haurien d'estar ben farcides de colors els color del menjar son Fotons concentrats i alhora de la veritat els humans i tot el que viu sobre el planeta necessita fotons per a viure .El dia que no tinguem fotons s'acabarà lo mon. Llum !!! com diu lo meu amic Gerard Quintana: Llum!!i llum!!!!. Molta llum !!! fotons per un tub es el que ens fa falta, colors !!! de llum!!! a dojo !!!
Moltes gràcies Carme , la caçadora de Moments , la que sempre està al pèu del canó i sempre té el blog ple de colors!!!

dissabte, 3 de març del 2012

QUIN ANY ERA? NO HI POSA PERÒ PER LA CARONA DEL MONTA PER ALLÀ AL 1972


"El canari"

El meu petit canari
tenia un cant barroc.
Com un electuari
era dolç i era groc.

I vaig pintar un bon dia,
perquè fes més bonic,
la gabia on el tenia
d'un blau de cel antic.

D'aleshores no canta
i vegeta, patètic
i verd, com una planta
- blau i groc, verd sintètic-
el meu pobre canari.

Màrius Torres
Música :Manel Montañés Pau Gabarrella

dijous, 1 de març del 2012

SE'M HA MORT LO LUCIO , LO LUCIO DALLA S'HA MORT AMB 68 ANYS , AI !!!AI!!!

Perquè els fills de puta estan tots volant i es moren els ocells ?

Silenci. Canta l'ocell:







L'anno che verrà - Lucio Dalla


L'anno che verrà - Lucio Dalla
[Loredana Berté, Riccardo Fogli, Fiorello]

Caro amico ti scrivo così mi distraggo un po'
e siccome sei molto lontano più forte ti scriverò.
Da quando sei partito c'è una grossa novità,
l'anno vecchio è finito ormai
ma qualcosa ancora qui non va.

Si esce poco la sera compreso quando è festa
e c'è chi ha messo dei sacchi di sabbia
vicino alla finestra.
E si sta senza parlare per intere settimane,
e a quelli che hanno niente da dire
del tempo ne rimane.

Ma la televisione ha detto che il nuovo anno
porterà una trasformazione
e tutti quanti stiamo già aspettando
sarà tre volte Natale e festa tutto il giorno,
ogni Cristo scenderà dalla croce
anche gli uccelli faranno ritorno.

Ci sarà da mangiare e luce tutto l'anno,
anche i muti potranno parlare
mentre i sordi già lo fanno.

E si farà l'amore ognuno come gli va,
anche i preti potranno sposarsi
ma soltanto a una certa età,
e senza grandi disturbi qualcuno sparirà,
saranno forse i troppo furbi
e i cretini di ogni età.

Vedi caro amico cosa ti scrivo e ti dico
e come sono contento
di essere qui in questo momento,
vedi, vedi, vedi, vedi,
vedi caro amico cosa si deve inventare
per poterci ridere sopra,
per continuare a sperare.

E se quest'anno poi passasse in un istante,
vedi amico mio, come diventa importante
che in questo istante ci sia anch'io.

L'anno che sta arrivando tra un anno passerà
io mi sto preparando, è questa la novità.

El año que vendrá - Lucio Dalla
[Loredana Berté, Riccardo Fogli, Fiorello]

Querido amigo, te escribo así me distraigo un poco
y como estás muy lejos, más fuerte te escribiré.
Desde que te fuiste, hay una gran novedad
el año viejo ya se acabó
pero algo aquí todavía no va bien.

Se sale poco por la noche incluso cuando es fiesta,
y hay quien ha puesto sacos de arena
cerca de la ventana.
Y se está sin hablar por semanas enteras,
y a los que no tienen nada que decir
les sobra mucho tiempo.

Pero la televisión ha dicho que el nuevo año
traerá una transformación
y todos ya estamos esperando.
Será tres veces Navidad y fiesta todo el día,
cada Cristo bajará de la cruz
también los pájaros volverán.

Habrá comida y luz todo el año,
también los mudos podrán hablar
mientras los sordos ya lo hacen.

Y se hará el amor, cada uno como le parezca
también los curas podrán casarse
pero sólo a una cierta edad,
y sin grandes problemas algunos desaparecerán
quizás los demasiado listos
y los imbéciles de todas las edades.

Mira, querido amigo lo que te escribo y te digo
y como estoy contento
de estar aquí en este momento,
ves, ves, ves, ves,
ves, querido amigo lo que hay que inventarse
para poder reírnos de ello
para seguir esperando.

Y si este año pasase en un instante
mira amigo mío, como se vuelve importante
que en este instante esté yo también.

El año que está a punto de llegar, dentro de un año pasará, yo me estoy preparando, ésta es la novedad.

 http://www.italetras.com/2011/01/lannocheverraluciodallaletraduccionespa.html

NON HO ALTRA COSA CHE PENSARE A TE



Uns anys abans de que això passes , quan en JOAN MANUEL SERRAT I TERESA ( Que Visca!! la mare que el va parir, que n'era Aragonesa igual que el meu Padrí ). Va editar aquesta cançó... Jo Esperava dessolat tota la setmana a que la meva dona vingués de  fer-me lo llit al Prat de Llobregat... M'havia cassat amb ella per anar a viure a una Torre de l'Horta de Gerb a tres Km. de Balaguer tirant per lo riu amunt anant cap a Camarasa. El meu pare tot just havia mort hi voltava una tristesa irreparable per l'ambient;  I vaim fer un Pacte Verbal amb la meva mare de que em faria els papers desprès de la boda. Clar la mestra havia de demanar un trasllat cap a Lleida perquè quan un es casa amb algú es per anar a viure junts. JUNTETS!!. Però vet ací que de que algú se'n va cuidar molt be de que allò no pugues ser. De tornada del viatge de noces a Venècia com està manat em va dir que havia agafat plaça al Prat, que així li anava molt bé perquè seguiria vivint a casa dels seus pares a la Plaça Cerdà  i ho tenia molt còmode ... Jo vaig quedar Xocat .K.O. tècnicament. Tocado i fundido!! M'havia colat un Gol de vintiun botons!! Osia que m'havia casat amb ella, però tot seguia igual ... No ho podia entendre ... em vaig quedar a "La casa prop de la via". Sol, Solet: i mirant al trebol, escoltant aquesta cançó com un idiota. Endementres, cada tres o quatre mesos o sis o 8 ,  agafava una trompa descomunal, perquè no sabia que tenia a dins que em petava els ploms. Ademes el SPP feia via i cada dia que bevia era molt pitjor, perqué l'SPP  causa una intolerancia progresiva a l'alchol. Son incompatibles del tot. -¿No us vau adonar que allò no era normal, ignorants interessats de merda?.  Vaig esperar i desesperar, vaig anar a buscar-la, vaig anar i vaig venir, vaig fer tot lo que un home que estima a una dona ha de fer per estar amb ella, però ja res va funcionar mai com havia d'haber estat ; Aquella traïció, irresponsabilitat, por, manipulació, desconfiança... diguis-li com vulguis va destruir el meu matrimoni. Que encara va durar 17 anys més, i encara varem fer quatre polvos i dos crios.- Més n'era un puto desert emocional i vital. Y Jo: erre que erre, intentant de salvar lo que ja d'entrada era insalvable. Si acabo descobrint la raó profunda, la causa última. La paraula que va decantar d'aquell desgavell  en el que em va sumir el canvi de plantejaments, sobtat i sorpresiu, de la meva ex esposa, només de casar-se , mes afinadament, ja abans de casar-se.
Perquè la plaça la va agafar abans de casar-se amb mi i sense dir-me res. Si arribo a descobrir qui va manipular la qüestió per a que ella fes una tonteria semblant.  No s'acabarà "lo tacó" Perquè ara m'he fet gran i ho veig tot en perspectiva ... I qui manipula la vida d'un altre i el tira per terra i se'n aprofita per gelosia , ambició o simplement per crueltat genètica , es un animal criminal de tapadillu, però criminal . Y deixa ja de remenar- me l'ordinador fill de bruta que se't veu lo plumero com d'aqui allà. Que no veus que no t'he denunciat ja fa anys, per moobing perquè soc un Sant . Marieta pastat!! i que tot el que trobaràs son vies mortes per a confondre't i portar-te a l'hort? ets ben imprudentet  tu, he?
Tanmateix durant l'espera desesperada vaig composar moltíssimes cançons i vaig editar les Benignes, i desprès, mentres estava fent la mínima promoció que es va fer, i un munt de bolos de presentació per tot el país. Va un dia ma mare i em diu "Ara que ja t'has fet passar el capritxo ara posat a treballar d'una vegada, ????¿¿¿¿¿ !!!! I moltes coses més que no dic perquè son cosa de família i no n'heu de fer rés... però jo llavors ja vaig veure que em volia fer fora de "la meva casa" i que per a ells el que jo feia "no era treballar" Nooo!!! , que va!!! jo no he treballat mai!!!!! noooo!! JO i QUE HO SÀPIGUI TOTHOM!!!! Ho diuen els que em van descriar,!!!  soc un gandul de hòstia beneita, que es un antisocial, s'emborratxa i perd lo senderi, i te una relació malaltissa amb la música. Per això se l'ha de castigar, robar-li "la patent" i deshabilitar-lo de facto.... Tanqueu-lo!! tanqueu-lo!! Quina vergonya ... Fixa't el tiu:  Es coix i s'exibeix!!! quina vergonya!!!!----
Jo com que crec que hi ha un Deu bondadós i que la vida és un boomerang , espero... mai em canso d'esperar. Perquè tard o d'hora, la vida passa factura i si no la passa en aquesta la passarà en un altra, per això em tracten de boig...en lloc de Budista
Avui pintaré l'habitació ..ALA!!!