dimarts, 28 de febrer del 2012

COSES QUE VAM FER QUAN EREM JOVES

Corria el 83? corria el 84? Ara no ho recordo be ja m'ho mirare després.
CLAU DE GRALLA : el primer LP integral de musica de gralla que es va editar a Catalunya , amb el precedent d'un intent del Jaume Arnella, amb un EP(un single de quatre temes) que es va perdre pels magatzems xamuscats d'Edigsa,- ho van cremar tot els fills de la gran  Puta!! (la major estafa musical de la Historia de la Musica Europea). Més encara que lo del Millet, que ja és dir, una estafa de proporcions obscenes que va entregar Tot el catàleg de la cançó i de la Musica catalana editat per "Edigsa" , "Els quatre vents" i "Concèntric" a un paio madrilenyu que l'importava una puta merda lo que tenia entre mans. Ho van fer expressament per a carregarse la Cançó, perquè als CIU. La cançó els "Toca los collons", perquè els cantautors els van dir "Burgesos!! -vosaltres no sabeu que es guardar fusta al moll-" i van pirar cap a les multinacionals .Abans l'Ariola, o Zafiro, o Columbia i la CBS que era lo mateix i ara és SONY, fins hi tot l'intent fallit de la Basf amb lo Quico Pi de la Serra (que no es rendeix!!).-
Que anar menats per les ideies de bombero de L'Espart Ticó i la seva cohort de pelleringossos, Pijos, llepaculs i trepes que es preparaven per assaltar el Poder a Catalunya parapetats en la idea de "País" que es van facturar  amb lo Pujol, amb l'AVUI i la collonada de barretina falsa i  un morro com d'ací allà.
La cançó els tocava els Ous perquè n'erem Esquerrans i el que no ho era s'ho feia ;I Ells: no us en càpiga cap dubte venien per la Dreta. Per molta Catalunyaeeeee!!! que diguin i que se n'omplin la boca, alego voten PP... ells van desde sempre de la maneta de l'enemic... que Raro,graro,graro!!que deia lo catxondo del Paputxi que també era del PEPE PePePePePePe......Tarrariiiiii Fa la Gralla de Constantí !!
Tararaeeeet!! fa la Gralla d'en Barrufet. A qui reto un Homenatge d'es d'ací!!! Ell si que n'era País , ell fou el pal de paller i la casa gran , ell encarnava aquests conceptes usurpats per la dreta més frivola i venuda del Mon. Perquè ÉS una Dreta que fa politiques de Dreta i que enganya al seu País amb mentides i falornies, es una cort de porcs, corruptes i covarts , així ens ha anat , Així i Això es el que heu votat Catalans! vergonya!, una vergonya com una masia de l'Emporda de les Grosses!!


De ben segur que el GRUP LA CLAU DE Lleida , no era ni l'únic ni el millor grup de gralles que en aquells moments sortien com bolets de roureda per tot el nostre país. Arreu  del que s'albirava  la reaparició d'un instrument "infernal de tocar", però lligat íntimament a les tradicions més nobles i més arrelades de la nostra litúrgia col·lectiva. No . Jo be ho sabia , però vaig creure que calia fer-ho, era com empènyer un automóbil sense bateria, era igual si els Almogàvers de Ponent tenien les ideies clares o no , si tocaven massa be, o massa tou, o massa poc, o massa fort, massa o massa poc del que sigui. O segons quin repertori. A mi me'n fotia un porro!!m'en fotia un cevallót!! El que em va semblar important: era fer-ho i fer-ho en aquell moment. Perquè era el moment per donar el tret de sortida d'un gènere sepultat pel Franquisme i que n'era destinat a reomplir les plaçes i els carrers de les nostres festes i feines . I  que avui ja és Universal. La Gralla  i els Castells, la Gralla i les festes populars de Catalunya ja han donat la volta al mon!! Jo no en soc de vanitós i massa que m'ensenyo aquí... però si la clavo la clavo, i n'estic molt ufanós d'haver-hi col·laborat -enquè sigo una miqueta de no res- amb la butxaca i l'empenta; Perquè la falsa modèstia només amaga l'orgull . Però no us meneu a engany; Que  d'orgull,  el Jo,  en tinc molt!!, de ser un  Català de veres, obert de veles al mon i no un botifler de peles. Dels qui ens volen dir qui som!!

dilluns, 27 de febrer del 2012

TAMBE PLOVIA AVUI?...

Coin de Rue

T'he esperat com abans
a la cantonada del carrer de Migdia,
no gaire lluny del pont,
on ja la nit veritablement comença.

T'he esperat com abans
sota el mateix fanal
que tu trobaves sinistre
i també duia el vell impermeable
amb el coll alçat.

També plovia avui,
com abans, ho recordes?
Estimàvem la pluja,
la fràgil intimitat de la pluja,
i passejàvem pels carrers en silenci,
ran mateix de les cases torbadores,
i et repenjaves tendrament al meu braç.

Tot era com abans,
però tu no has vingut.

Llavors algú ha passat i m'ha mirat amb estranyesa
i una parella, a l'altra cantonada,
s'ha aturat un moment per besar-se.
He encès la darrera cigarreta
i he tornat lentament cap a casa.

En alguna ràdio llunyana
la Greco cantava. 



Miquel Mati i Pol

diumenge, 26 de febrer del 2012

--.... I COM MENYS ERA QUI ERA , MES FELIÇ ERA....

Veig la Tele, Fan un Monografic sobre Leonard Cohen ; Em cauen llàgrimes de mercuri...

NO PUC ESCRIURE... (TRIBUT INDIRECTE A "NO TINC PRESSA" DEL MANEL MONTAÑÉS)))

No puc escriure; m'empeny un vent de gelaór cap al forat del sisifós, una marfuga de mil anys o mil dimonis de pedra, amb una febre sobtada per una infecció indesxifrable. Una pesta que jo tinc ... No surt als llibres de metge, no la troben per enlloc, però tinc  temperatura de la que emmena a deliris . No puc escriure, tinc el mal del Mal-Aimè, soc un "Cagot" del Sud. Vaig brut i tot ple de ronya. Pels dits em corren rierols de sarna. Tinc un mal lleig... una malura innombrable. Tinc vergonya del carrer, que no em delatés un gest o una mirada furtiva. No us en antanceu a mi. Si;  Us dic que tinc un mal  contagiós, pose-us una careta al menys, si es que heu de venir a veure'm i millor que no vingueu .-No,  no soc gaire, de bon veure. 
No,  puc escriure. Lo riu desborda , ja ha saltat el pont d'Avaix, la riuada es poderosa com un perill sense fre, i sense mida de cap mena. S'ha partit pel mig, del tot, la represa d'Oliana, ja s'ha ensorrat lo Rialb, i ja cau tot Camarasa ... No hi podeu fer res de res, els mots em corren a la velocitat de l'aigua i se m'escapen com peixos brillants de les mans...només alguna escata , només alguna escata... Fugiu-me ! tinc una gravíssima malaltia. Feu-me venir al Notari; Vull dictar-li  testament !! I crideu també al Vicari!!que m'he tornat un fanàtic i ara vull prest!!, prest!!: el Viatic!! toqueu la campaneta que vinguin els Escolans!!, Presbiters i Canonges. La Santa Mare Església dels eunucs em protegeixi !!! Que vingon los Capellans!!!
Que visc a l'infern de la terra !! que m'atrapen los dimonis !!!
No puc escriure; Estic corcat de la sang i se'm enganxa a les venes. Se'm ha bullit lo cervell de tant forta calentura. Poseu-me en gel, tireu-me neu al damunt, ompliu de glaç la banyera .Salveu-me de la trempera!!! I aparteu les criatures, vestiu-me Ja ara mateix!! I porteu-me l'Armadura, porteu-me Llança i Llaüt, i lo cavall mes lluent. Macips, Mesells i Criats!! tots a l'hora al meu servei. Que soc l'amo del castell!! . Soc lo Trobaire mes vell!!. Soc malalt i vull nar a justes, com toca a l'hora, com un valent!!. Abans de morir-me al llit, n'he de cantar quatre fresques, que encara me'n queden restes per a morir-me Trobant ...- Per a morir com Deu mana i com me dongui la gana!!.


Il n'y a pas d'amour heureux




Rien n'est jamais acquis à l'homme Ni sa force
Ni sa faiblesse ni son coeur Et quand il croit
Ouvrir ses bras son ombre est celle d'une croix
Et quand il veut serrer son bonheur il le broie
Sa vie est un étrange et douloureux divorce


Il n'y a pas d'amour heureux

Sa vie Elle ressemble à ces soldats sans armes
Qu'on avait habillés pour un autre destin
A quoi peut leur servir de se lever matin
Eux qu'on retrouve au soir désarmés incertains
Dites ces mots Ma vie Et retenez vos larmes


Il n'y a pas d'amour heureux

Mon bel amour mon cher amour ma déchirure
Je te porte dans moi comme un oiseau blessé
Et ceux-là sans savoir nous regardent passer
Répétant après moi ces mots que j'ai tressés
Et qui pour tes grands yeux tout aussitôt moururent


Il n'y a pas d'amour heureux

Le temps d'apprendre à vivre il est déjà trop tard
Que pleurent dans la nuit nos coeurs à l'unisson
Ce qu'il faut de regrets pour payer un frisson
Ce qu'il faut de malheur pour la moindre chanson
Ce qu'il faut de sanglots pour un air de guitare


Il n'y a pas d'amour heureux

(Derniers vers pas chantés ici)

Il n'y a pas d'amour qui ne soit à douleur
Il n'y a pas d'amour dont on ne soit meurtri
Il n'y a pas d'amour dont on ne soit flétri
Et pas plus que de toi l'amour de la patrie
Il n'y a pas d'amour qui ne vive de pleurs


Il n'y a pas d'amour heureux
Mais c'est notre amour à tous les deux


Louis Aragon (La Diane Francaise, Seghers 1946



dimecres, 22 de febrer del 2012

CIRERA







 CIRERA

Amb la teva carn flonja
de cirera
madura,
apagues a la nit,
una fam d'arrelada
tendresa.
Dona de cos manyac:
llavis de gínjol, prims,
pell de mantega...
Et taparé amb llençols
de fil
o amb vànoves de seda...

Però et vull, nua, amb mi.

Pinyols amargs, d'un altre temps,
els llençaré per la finestra.



                    "Cançons de la nit benigna"
                           Tià de sa Real.  Manacor 1980


                        Música: Miquel Àngel Tena

dissabte, 18 de febrer del 2012

ELS TRITONS



Solfejava amb ma cosina “dale que dale” un dos tres quatre . Do, Sol , Mi, fa . Quin conyassu el LAZ...!! Que no!!! , estiguis atent... va Miquel ....que estem perdent el temps , si no has de estar al cas, et fotre un bolet he? , torne-m'hi ;Un , dos tres quatre...ad infinitum .Quin avorriment. Deus de l'Olimp !! com podien ser les Muses tan soses.??. No vaig aprendre res, i ho vaig entendre tot. .Molts anys mes tard, vaig fer de músic, tot i que jo no ho soc de músic, perquè no en tinc ni puta idea d'allò del un dos tres quatre. L'únic que vaig pillar de tant d'anar a solfa fou quelcom que no em van ensenyar pas .O vaig incorporar sense adonar-me'n i fins molts anys després no vaig saber que ho sabia.. Resulta que la musica te una ànima voluble i variable com una cortesana del segle de les llums, que tan pot ser una ploramiques, com una bagassa contenta o una “d'arrepentida”. O una terrible xisclaire de pel·lícula de terror. Els Intervals et poden transportar per un immens panorama de colors emocionals i per a mi això es la música .Tot lo altre ho deixo pels esportistes, i la gent jove que saben contar de memòria i desenvolupen noves sinapsis neuronals a la velocitat de la llum. El meu cervell Pòlio-encefalític, es un disc dur ple de clústers cremats, inhàbils i funciona sortejant obstacles i fent dreceres entre lòbuls i pre-frontals, còrtex i tàlems. Sistemes d'Activació Reticular e Hipocamps, tan sobrecarregats que ja no es poden ni desfragmentar. Per tant ; No es que jo tinga una relació malaltissa amb la música.  Es que jo estic malalt i la meva relació amb tot : es malaltissa. Que no vol dir forçosament , negativa , insuficient, incapaç, irresponsable . Només soc una mica peculiar. -Que diu la genial i pallassa Linda Perry, la cantant del 4 Non Blonde, a la maravellosa cançó : Wats Up ....; ??...A SI!!! parlàvem dels Intervals i la seva gama Pantone infinita de colors emocionals, cada un te la seva pròpia dèria i “especial” manera d'expressar-se. Per exemple una Sexta Menor pot ser molt trista i una quinta pot resultar Gòtica, com les filles del Sapatero o Antiga de veritat com la muralla de Balaguer i de vegades extremadament forçuda, també com la muralla de Balaguer. Per altra banda es ben cert que aquestes atribucions son aleatòries perquè depenen molt dels context i de la freqüència. Com un Tritó, que es molt dissonant però no ho serà si el col·loques entre acords de 7ª dominant (Si b, Mi, Sol. I també entre acords de DO.) Del Tritó ja en parlarem mes a fons perquè de tots els intervals es el més exòtic...i paorós...
Les Quintes, Ai!! les Quintes m'encanten, tenen una ànima consistent, d'una noblesa arcaica, com els mobles ben fets d'època, o els castells de la vora del Rhin. De tota una octava, les quintes son els intervals més estables. Diguem que s'arrapen be a la carretera com els cotxes de gama alta .Això mateix!!. Podríem dir que les quintes son els intervals de gama alta ; Com un Jaguar, un Rolls Roice, un Mercedes, un Saab i fins i tot un Lamborgini... son de bona família les Quintes, potser una mica Pijis? Si se n'abusa?
I els Tritons dels que parlavam?- Un tritó a part de ser una varietat de sargantana, verinosa. Es de fet una Quarta augmentada o si t'ho mires des de dalt una Quinta disminuïda, de totes les mandangues de les que estem parlant, els tritons son les que provoquen més basarda , angoixa, fins hi tot terror o por declarada i desbocada. Els Tritons son els dolents de la pel·lícula. Ningú com un Tritó per terroritzar a la canalla en una peli de Vampirs .Ja en parlarem , ja en parlarem...

LOS DOMINGOS DE RADIO BALAGUER "COMPLACIENDO A SUS AMISTADES" 
--Emisoras del Mobimiento---

De quines Novenes,  vol que parli, Xiquet de cal Ribera ?, de les de la Verge del Miracle , de les que fan les Clarisses, de les del Sant Crist . Les Monges de la Vetlla, o de les dels antics Franciscans de  Sant Domènec; Hores d'ara. Digna estada precrematoria, per a una Ciutat tant Il·lustre com es la nostra. Clar que amb això de les Novenes depens més dels emoluments que no pas del so en Si. Do? Fa, La Si-ntonia Re-petitiva del Do-sari de les 7 a l'Esglèssia del Mi-racle? Amb les seves rítmiques i pausades respiracions i Avemaries a distintes velocitats. Segons sia el primer misteri, el segon, o els de dolor o els de goig. Potser si ho comparéssim amb els Mantres que diuen els Budistes.- molts més rics en tonalitats i notes greus.- però al capdavall també rítmicament ventilatoris. Arribariem a la conclusió de que ve a ser el mateix . Les novenes corresponen en llenguatge modern al lament de l'insigne trobaire Jueu convertit per obra i gràcia de Jesús el Crist al Catolicisme Romà: Robert Zimmerman alias Bob Dylan en Knockin' On Heaven's Door, es a dir les Novenes son per a plantar-te de morros davant Sant Pere. No es estrany per tan, que l'Anacrusa( pulsió espàstica ad libitum del músic, que executa en estat aparent de trànsit, abans de l'accent fort d'un compàs i que provoca ansietat anticipatória en els oients fanatitzats), sigui un recurs habitual del Ritmat-Blues. -Que Vos coneixeu prou be, segons consta en al anals històrics de la Musica popular Lleidatana.- Perquè produeix una exitació o eufòria taquicàrdica i un pel Lluciferina...No endebades a les portes del cel: Tots serem Jutjats . I Altrament el Nové Manament diu clarament "No consentiràs pensaments ni desitjos impurs". D'ací deu venir el nom de Novena, es a dir passar gana de cuixa durant 9 hores, dies, segons , minuts, intervals sempre de nou en nou. De pensament, que d'obra ja se'n ocupa el cinqué. Encara que per a mi es van equivocar. El sisé si escau molt millor per a fer un capicua perfecte de Manaments!! de deprivacions sexuals...696969696969696969. Per això podriem afirmar que les Novenes combinades amb l'efecte crustricanal, indueixen estats alterats de la consciencia i per tant son fins a cert punt , clarament enteógenes.
També en altres SI-stemes "d'afinació", com per exemple el de  la música dels Sufís, Secta islàmica molt coneguda per tenir la mania de girar en espiral i arribar al nirvana amb tal esotèrica pràctica. Es poden arribar a duplicar el nombre de notes per octava, osia fins a 24 notes. Ço que crea inapelablement unatre sistema d'intervals, on de ben segur hi trobaríem; Les Novenes!! que Vos demaneu amb tanta premura. Essent Vos una mica Tunissià d'adopció , de ben segur en tindrà més informació, que jo mateix al respecte. Perquè jo, d'aixós que li parlo,  no en se rés, ni ganes... Prou feina tinc en conservar intacta la meva ignorant puresa...
Sempre a la seva disposició.
El saluda atentament.
Banga



dijous, 16 de febrer del 2012

TOT DEU TENIR UN SIMBOL AMAGAT

Tot deu tenir un símbol amagat:

l'aigua del pou, la lluna que s'hi apaga,
que faci vent i udoli el somni alat,
aquests estels, aquesta nit obaga...
Però no el sé, el fons de les figures
que a sota el fang algú ha inscrit amb signes
d'un alfabet remot: imatges pures
si sou vidents -pels orbs, lletres malignes.
Quan entri al pou tot el que sé ho sabré
a l'inrevés. L'enteniment s'empassa
codis de cec: damunt de l'aigua plou.

(No sap ningú com destriar el clixé
del psalm ocult, però ens hi afanyem amb traça
car som un pou a dins d'un altre pou.)

DIABLES D'ESCUMA (PREMI VICENT ANCRES ESTELLÈS 1980) PROA .OSSA MENOR) JOANN BARCELÒ I CULLERÉS



De les Benignes que es van quedar per a vestir  Sants , aquesta es potser la que més m'agrada , te un aire de blues, però no es un blues i està mes inspirada en Celentano que en BBKing, No quadrara mai perquè la vaig viciar de tan cantar-la sense músics i ara no sabria cantar-la d'una altra amnera sense que perdés l'eixarm. M'es igual un dia faré un disc de cançons descuadrades, que son les més bones que he fet mai , les que no quadren ,ni marquen el pas i van al seu rotllo .Perquè coi la música ha d'anar sempre encotillada pel compàs? i si em dona la gana de saltar- me la norma , que passa , que em fotran una multa o que? , i a mi que m'enfot el que diguin els obsessius del ritme !!! el veritable ritme es aquell que fa que una cosa que no quadra t'agradi igual que una que quadra . Mas difícil todavia señores!!!!salto triple mortal con folre i manilla!!!Ttarrrrrriiiiiiiiii fan les gralles!!! creieu que el primers joglars es preocupaven massa de si quadrava o no el compàs amb que cantaven les cançons dels pijos Nobles desvaguerats que es deien a si mateixos Trobaires (Ara no se per que en diem trobadors?) . Pos No . Jo he vist partitures d'aquells temps i no se si quadraven però per a mi que no.Espera que vaig  a buscar-ne una ara torno....

 Guillaume Apollinaire (Roma, 26 d'agost de 1880 - París, 9 de novembre de 1918) va ser un escriptor en francès, capdavanter del moviment surrealista.


A VORE, ON SON ELS COMPASSOS, ON SON? O COM ESTAN REPRESENTATS ,!!!! jeejejejej: no hi ha compassos. N'aven per lliure a l'any mil!!!!!
Així que jo també i n'iré a partir d'ara ja no quadraré mai més La Insumisió musical comença per fer descuadrar el compàs !!! Visca la revolució!!! 

Tot deu tenir un símbol amagat!!!!

dissabte, 11 de febrer del 2012

HOME BOSCÓS

Soc un home boscós. Com ja va dir Lo Vilaro de Peramola (Lo Poeta). Tirant a cepat i amb una mata de cabells flonjos d'un negre virolat de vermell de sang de tronc. I de carbó d'alsina. Tinc les mans grosses i amples. Fortes com per donar un mastegot o penjar-me del arbres. Però només hi tinc durícies a les puntes dels dits de la mà esquerra, ja sabeu perquè. I si no ho sabeu us ho diré : de tant tocar lo llaüt. Y els braços els tinc llargs i un pel arquejats, musculats de tant d'anar amb Croses o remar cadires de rodes. De les cames no en parlo gaire perquè no son el meu orgull. Me les estimo molt, i si no fos així ja no caminaria, però només em donen disgustos. Tinc la mirada d'en Banga , la d'un gat , d'un aligot...i a les bultres, els ulls se'm tornen del color milvert de les fulles de l'heura, dels lliris i els pollancres. I també com l'aigua remansada de les tolles del riu. De tant d'anar a pescar de nen, els ulls se'm claven al moviment subtil dels peixos a sota de l'onatge lleu de les voreres i als pensaments dels rostres. Soc un home boscós, em vaig criar entre arnes i carboneres. Vaig créixer de pa amb mel, oli i tomates, figues, mores, anous i avellanes i xocolata del piló. Sota els penya-segats del Montsec, i per aixós; Soc sec i abrupte com la terra que em va fer. I dolç com la fruita madurada amb llum de lluna plena. I soc home de poques hòsties quan m'humilien. També soc  gran devot de la Verge de Colobó i faig exvots a l'ermita de Pedra.I si algun dia em perdo i no apareixo; Busqueu-me pel congost de Montrebei o pels Masos de Millà. I no us oblideu de mirar a dins de la Pertusa o de les Torres de Cas. Podria estar dormint espaterrat a l'ombra de l'abisme. Em sé de ben petit el nom del bolets de les rouredes  i les obagues molsoses del Montclús i  el de les herbes, totes, les bones i les dolentes. A mi ja no em cal viatjar amb avions que no van enlloc. Jo ja em se la barreja per anar on vulgui sense pagar un duro. A mi no em calen Ales Delta per volar. Ja em sé totes les dreceres. Soc un Home boscós. Soc a mig camí de la saviesa i ho sé. I també sé d'aquí a no res, que ja seré un vell venerable. Porteu-me flors- Soc un rebel d'aquells que fracassaren. Però no uns meneu a engany ni m'han vençut ni m'ha virat la idea. Busqueu un roure de mil anys o una alzina de dos mil i enterreu-me  allí als seu peus. No vull que ningú em cremi com fan  amb les deixalles. No vull que m'incinerin  com a una víctima de guerra .Vull que lentament els cucs "facin un sopar fred amb el meu cos" . Com s'ha fet sempre en terres meves. Soc un home boscós. I tinc el "braç potent de les fúries de la terra", d'anar a trompellons per les pedreres, em vaig tornar valent, més que la mort. Tot i que no ho era...
I tan us don un moc com un besuc i tan me val un plor que una abraçada.
  
Miquel Àngel Tena-Rúbies . Dissabte, 11 de febrer de 1912






Fotos: Xavier Romero

dilluns, 6 de febrer del 2012

BON DILLUMLLS LLUMINOS A TOTHOM

RES MES!!! O Potser No...


Banga. Personatge de L'obra ULLS DE GAT MEQUER de Joann Barceló I Cullerés , Es un dibuix de JORDI BULBENA Primera Edició La Galera .1979 . Narrativa , adaptada al teatre pel director teatral Jaume Jovells als voltants de l'any 1987-88


Novela de literatura infantil que fou un gran èxit tan de vendes com de crítica . En Paraules de Josep Vallverdú ; Possiblement El més gran representat del gènere amb el permís de Joaquim Carbó, clar, "l'únic escriptor de literatura,per a nens i nenes , que em fa por, es en Joan Barceló",Paraules pronunciades pel Josep Vallverdú a la sala D'exposicions de L'Ajuntament de Balaguer durant la presentació d'un interessant i exhaustiu llibre sobre els ocells de Balaguer i les seves rodalies a la Comarca de la Noguera. Obra del seu nebot Xavier Aixalà, llavors resident a Balaguer i bon amic meu. I a qui des-de aquesta  referència, envio una abraçada molt forta.

dimecres, 1 de febrer del 2012

POEMA XXV - EL PIS DE LA BADIA - MIQUEL ÀNGEL RIERA

Allunya-vos de mi se veis que la tristesa
se m'ha instal·lat al cor , al budellam o al penis
i el meu paisatge està sotmés al seu domini,
obeidor tot jo al seu codi de  signes
convertits en l'arrel d'on creix la meva estètica.
Si no ho feis a l'instant, us en puc fer contagi
pequé me sent molt viu quan la tristesa em mata
i un no se què m'empeny a aportar-hi prosèlits.
Separau-vos de mi si veis que ella m'amara
però no us n'aneu lluny: acabaré ofegant-la,
buidant-li els ulls, occint-la, abraonant-la amb ràbia
provant de fer-li dir per quin perquè m'estima.
A vegades no sé si em dol o si m'agrada.