dijous, 23 de juny del 2011
diumenge, 19 de juny del 2011
VICTOR TORRES ENS DEIXA ...Mai podré oblidar la lliçó de vida que ens ha donat.
¿No sents, cor meu, la soledat de les estrelles
dins l'ordenació que ha constel.lat el cel?
En la nit de la terra, de fosca més rebel,
les ànimes estan ordenades com elles
amb el silenci, entorn, d'una altra intensitat;
i tota vida és camí de soledat.
És així, vida meva humil com una espurna,
que en ànimes germanes de constel.lació
fulgeix lluny, en la fosca, el teu mateix dolor.
Però, tal com enlaire, en la volta nocturna,
cap astre no pot mai brillar enfervorit,
tornar menys tenebrosa ni menys freda la nit,
cada ànima és aquí perdudament llunyana
com una estrella tremolant de soledat
en la nit sense espai, transparència ni edat
que engoleix la lluor de tota vida humana.
Màrius Torres,
dilluns, 6 de juny del 2011
MANEL MONTAÑÉS ...
Un dels qui van venir a vore com cantava a Verdú es aquest home de les terres de L'Ebre , empeltat a Balaguer de xicotet i que; Ara viu als desserts del Segrià...d'ençà ja fa mil anys que comparteix amb mi una certa manera de veure lo mon.Tot i que ell es un bluesman i jo un xiruques, hi ha un fil d'intimitat que ens converteix en còmplices... Capaç de fer cançons bellíssimes com aquesta o com "Les filles del General" que l'altre dia varem fer-li , expressament, amb l'arranjament original que ell va crear ....quan fa... cincents anys varem grabar la cançó a l'Estudi del Santi Picó... amb lo Manu, allà a la vora de Canódrom.
Val a dir que El diumenge, va sonar molt i molt millor.... quina llàstima. Total tot era un cable que feia "massa"
Subscriure's a:
Missatges (Atom)