JOSEP ESPUNYES , QUI VOL MES ACTUALITAT?

AUCA DEL PORC I JO

Existir voltat d'espectres

em mou a trencar respectes.

Es passeja damunt sang

per guardar el calçat del fang.

Mentrestant el porc s'engreixa

cec i sord a tota queixa.

I mentida lleva en bloc

tot emprant porcell esnob.

Pel País molta façana

de la “Banca” Catalana.

Pel manobre es tota banca

vell taüt amb nova tanca.

Mentrestant el porc s'engreixa

cec i sord a tota queixa.

I diner crida diner

sempre ben lluny de l'obrer.

El conreu de la cultura

no és pas prat pas de pastura.

Però sempre hi ha qui juga

amb la llet que el meix remuga.

Mentrestant el porc s'engreixa

cec i sord a tota queixa.

I malgrat preus a l'abast

l'intel·lecte roman cast.

Doble corda gira el torn

pa cremat al sol del forn.

Amb el futbol, braus i teatre

s'alleugera el pernabatre.

Mentrestant el porc s'engreixa

cec i sord a tota queixa.

I ningú per por de rebre

s'atreveix a alçar la llebre.

Prou! ( Se'm fa pesat treballar aquesta auca. )

Prou de mascarades i de disfresses!

Pels rostolls dels meu País, las de passar el rascle,

fermo segura certitud: poc home i molt de mascle.

I putes intel·lectuals. I una ètica que s'ascla...

Mentrestant el porc s'engreixa

cec i sord a tota queixa

Josep Espunyes

De “Temps de Manobre i L'Evangeli segons Sant Lluc”

Música : Josep Espunyes i Miquel Àngel Tena

PROPERS CONCERTS A VERDÚ el 4 i 5 de JUNY .FUNDACIÓ TEKHNIKÓS

ETICA

Està clar que l'home i la dona d'a peu conserva , una ètica , sigui la que sigui. L'Home encumbrat, l'Home i la dona de la Elit Política i Econòmica No tenen Ètica , se l'han venut durant el procés d'ascenció....

Poema VI

Acostumat
a presències lleus
i al domini tens del seu redos,
a fer-se la vida
com qui no fa ni viu.
A enguixar per fora
i esquitxar per dins.
A estimar damunt d'un receptari.
Ja tan acostumat
a ser fet passar per altri,
un enemic, un motllo,
l'escultura perfecta del desastre.
Avingut a esquivar penes
a remuntar vida
després d'encongir-se
fins al límit de l'alè.
Masegant mort
fent-li amistat tantes vegades,
tantes petjades, puntades al dret d'ésser.
Tanta vergonya... tant sorprès el seu cor
cada cop que la mirada o la paraula
s'hi claven com una punxa d'esbarzer a sota l'ungla.
Fora assenyat dir-te que això no ha d'existir
només per que ell ho vol?
Li fou donat poder per exercir el perdó
i en fa bon ús  i abús.
No esperis en và,  mai resprondrà
la teva voluntat de brega...
Que en pot saber de Tu,
si mai ha estat prou Jo
com per voler-se extens.
I, amb tot; t'acull dignament.
Si per mor d'atzar hi ha tocat,
ni que de resquill fos, atansar-se a entendre't;
Ja li ha semblat prou do.
I un fosc patac de llum
li ha fet girar el cap
a mirar endins,
a buscar on és. On existeix,
d'aquesta manera orfe, inhàbil.
Que no ho veus ? ... ho veus.
Tanta és la por...
Tanta en tens Tu?...
no m'ho puc creure.



La casa prop de la via , El Turó Manacor 1993
Revisat Abril 2011