dimecres, 29 de setembre del 2010

FES-ME UN SOL MENOR AMB UNA MIQUETA DE BLAU I UN POQUET DE GROC QUE AIXÍ ENS SORTIRÀ UN SOL D' UN SO VERD SUAU ....

Música de colores




Aparece una guía de referencia con colores para arreglos, composiciones y mezclas musicales.


Alexander Publishing, una editorial de formación musical profesional y de herramientas de producción, ha publicado el Spectrotone Chart ™, creado por Lange Arthur, el ex jefe del Departamento de Música de MGM, cuatro veces nominado al Oscar. En palabras de Lange, el Spectrotone Chart ™ es "una exposición gráfico-cromática de combinaciones equilibradas de colores y de tonos que se practica en la orquestación moderna."


En el pasado, compositores y autores de literatura orquestal como François-Auguste Gevaert y Rimsky-Korsakov, entre otros, dividieron los rangos de cada instrumento en registros bajos, medios, altos y muy altos, y decidieron usar adjetivos para cada rango. Siglos más tarde, Arthur Lange, con décadas de experiencia en la dirección de sesiones de grabación de jazz y conjuntos orquestales en estudio y directo, llevó este enfoque a otro nivel al asignar un color al tono de cada instrumento dentro de cada rango y proporcionar adjetivos para describir el timbre en cada color de tono. El resultado es un método que funciona de forma lineal en todo el rango de un instrumento, y también de forma vertical para mostrar las capas, la octava, la armonía de luz y las posibilidades de varias voces, tanto dentro de una sección como en la combinación de varias secciones.


Los colores y adjetivos usados por Arthur Lange para describir los tonos son:


Blanco = Radiante (Brilliant)
Amarillo = Brillante (Bright)
Verde = Agradable (Pleasant)
Azul = Rico (Rich)
Naranja = Dorado (Golden)
Rojo = Resplandeciente (Glowing)
Marrón = Cálido (Warm)
Morado = Dulce (Mellow)
Gris = Apagado (Dull)
Negro = Indefinido (Indefinite)


Con esta codificación de colores del Spectrotone Chart, las combinaciones musicales pueden ser rápidamente resueltas por instrumento, por rango y por notas específicas. Las combinaciones se presentan en cuatro categorías: Perfect, Close, Complimentary y Remote.
El Spectrotone Chart está organizado en las 88 teclas del piano (con cada tecla numerada). Debido a su aplicación para mezcla y ecualización, Alexander Publishing ha añadido debajo de cada tecla su frecuencia en Hz. Al igual que muchos gráficos de ecualización, por encima del teclado del piano están los colores de tono en cada rango de instrumento.

 


28/09/2010


Gracies Novesflors 

diumenge, 26 de setembre del 2010

AVUI NO M'EN PUC ESTAR DE POSAR -VOS AQUEST ELLAÇ DIRECTE A LA PÀGINA DEL JOSEP PÀMIES UN HOME VALENT QUE LLUITA PER UNA VIDA MES AUTÈNTICA I LLIURE.

NUEVA ESPERANZA VERDE PARA EL CÁNCER

joseppamies | Septiembre 26, 2010 at 10:17 am | Categorías: Diabetes, Med. natural, STEVIA, Salud, critica social | URL: http://wp.me/paozp-j7
http://www.encognitive.com/files/images/graviola-cancer-fighting-foods.jpg
En el artículo anterior de mi Blog que podéis ver en este enlace
Hablaba de las propiedades para combatir el cáncer  experimentadas con plantas de la familia de las  Kalanchoes y pedía a quien conociera el uso terapéutico  de la Graviola o Guanábana (Annona muricata), tuviera la gentileza de compartirlo .
Hace unos días he tenido conocimiento de los muchos estudios que avalan la gran eficacia  de los componentes del árbol Graviola y de la planta de origen chino Artemisia Annua sobre cáncer y otras enfermedades graves  y sin efectos secundarios como la quimio y radioterapia .
Los árboles que nos han brotado de las semillas de unas frutas de Graviola, incluso en un clima continental como el de Catalunya , han germinado perfectamente y van creciendo sin problemas. Y otra sorpresa a estado comprobar por el mismo canal de información, que la planta Artemisia Annua  que cultivamos en la Dulce Revolución de las Plantas Medicinales, para combatir Malaria y lo que se viene llamando SIDA, también está demostrado científicamente que puede curar la Leucemia y a un coste ridículo si tenemos en cuenta  el atraco a mano armada que significan los tratamientos con quimio y radioterapia. Y además sin casi efectos secundarios !!!!!
En estos dos enlaces pueden encontrar mas información sobre estas dos plantas:
Otra planta que nos ha llegado para su estudio , puede que sea otra alternativa natural extraordinaria para enfermedades tumorales. Se trata de Synadenium Grantii Hook , también conocida como Planta de la Vida investigada por el profesor Gilberto Grandez Flores, de Perú .
A través de un contacto común en Espanya este profesor nos ha hecho llegar desinteresadamente esta planta para que experimentemos con ella y divulguemos su conocimiento.
Es una canallada  que los Gobiernos de muchos  países estén sometidos a los intereses criminales de la Industria farmacéutica y se retrasen estos conocimientos de una forma tan vergonzosa, con los resultados evidentes de progresión del cáncer  y la muerte de muchas personas “desahuciadas” que a lo mejor hubieran podido salvar su vida con tratamientos naturales.

diumenge, 12 de setembre del 2010

VICTOR TORRES I PERENYA. 94 ANYS DE SAVIESA

                 UNA TARDA AMB VÍCTOR TORRES I PEREÑA     

L' Emili Palà, un home a qui admiro pel seu tarannà amable i bondadós, així com pel seu compromís. Llarg en el temps, net i honest en les formes, amb Catalunya .

-De la mateixa manera que  un cante cançons i un altre te un ofici més o menys pintoresc - tots els que lluitem i maldem per una Catalunya. Lliure, desvetllada i feliç, ens trobem units per sentiments que no cal explicar. La complicitat és tàcita, immediata i clara.
L'Emili doncs, ens va convidar a passar una tarda amb en Víctor Torres i Pereña, Un dels grans homes de Política que ha tingut i encara té aquesta Catalunya- Nació a legal- que ens ha tocat de viure..
Un dels motius d'anar-lo a veure, també era , par a mi,  parlar amb ell  dels permisos de la futura reedició i dels drets d'autor -que pertoquen als hereus - del disc “Tot el fred que s'acosta” un treball monogràfic sobre els poemes del seu germà , Màrius Torres, i que fou editat per primera vegada l'any 1987.
De fet d'això en vam parlar ben poc, per que al Víctor Torres, un home de 94 anys amb un discurs d'una lucidesa extraordinària i una saviesa vital  llarga i serena, tan pròpia, com adquirida, aquestos assumptes menors l'interessen ben poc.
La conversa va anar saltant dels records, als poemes del Màrius. El Xavier, fill de l'Emili va portar els poemes i en Víctor els recitava de memòria , de vegades ho fèiem a dos veus, per que jo no podia reprimir , el desig de dir-los de memòria també. Van anar passant els poemes lligats als records,. Els records de la por i el caos de la pre-guerra, de la marxada del Víctor al front, de l'exili familiar cap a França, i de la soledat del Màrius al sanatori de Puig d'Olena, A les serralades de Sant Quirze de Safaja. Varem recordar les tres amigues, La Mercè Figueres qui avui, ja és- Mahalta- per sempre, L'Esperança i la Maria Planas, qui feu que l'estança d'en Màrius al Sanatori , fos més fàcil i més desengoixada. Va passar la tarda com un “vol d'oreneta sobre la vall” .
                                                                     Na  Raimonda l'esposa d'en Víctor Torres

I llavors va arribar l'esposa d'en Víctor, na Raimonda, i es va il·luminar encara més aquell racó del jardí on estàvem arrecerats d'una mica de marinada que ens posava la pell de gallina... o eren les paraules del Víctor, i la presencia nova de Raimonda. Una catalana de França que traspuava placidesa, intel·ligència i tendresa i que parlava un dolç català del Nord que feia ben palès els anys de l'exili , perqué en Víctor li deia coses  també amb el mateix accent... Els poemes d'en Màrius, alguns d'ells desconeguts, com un que ara m'és impossible de recordar, però que descrivia d'una manera curta, perfecta i precisa ;el patiment d'en Màrius pel seu germà, en Víctor, allí present entre nosaltres, recitant-lo, quan era al front. Aquells moments foren d'una intensitat poètica i emotiva que mai oblidaré.
Un dels fets més emocionants i que va remarcar més en Víctor Torres, fou, el de que ell, ara se sent com si redescobrís al seu germà, semblava que si ens vulgues dir que ara ; als seus 94 anys i ja retirat de la brega política, en la tranquilitat del seu descans d'home d'acció... entengués, de nou,  amb més profunditat encara, la enorme dimensió espiritual d'aquest poeta , que ja és universalment reconegut com un a de les fites essencials de la poesia espiritual del segle XX i que a poc a poc va entrant a les tauletes de nit del Catalans i  dels lectors d'altres llengües a les que va sent traduït, i va quedant-se als cors dels lectors, deixant-hi allò que en queda després de les paraules i ja per sempre més.-L'ànima, de bondat i de bellesa , d'esperança i  de coratge , tocada...
El meu fill, en Pau, que també va voler venir, va començar a fer fotografies. Fins llavors havia estat escoltant , amb una expectació creixent i uns ulls com a plats, tot ço que es va anar dient i crec que fou aquella mica d'esgarrifança la que el motivà a deixar constància del moment. Ara us en poso alguna de les fotografies que ens vam  fer . Per que tots varem començar a treure els mòbils i les càmeres i a tirar fotos com si fóssim reporters d'alguna agència. En Víctor i la seva esposa van suportar, indulgents, i  divertits aquella sobtada vocació de papparatzzi que ens va agafar.

                                         Uns miren a la càmera i els altres segueixen la conversa

Quedi clar també que per a mi fou un honor  i un privilegi inesperat poder estar una tarda amb un home que encara conserva íntegres, els valors de la honestedat, la paraula donada  i la veritat, el respecte i la prudència.- En cap moment vaig sentir un mot dissonant o de crítica per a ningú, si alguna cosa l'havia decebut, ho manifestava amb un: “... aquell senyor es va equivocar...” mai un retret personal , mai una barroeria, ni un cop baix.
En Víctor Torres pertany a una raça de polítics que actualment escasseja massa. Potser caldria que alguns dels manaires d'ara,  anèssin a beure del seu sillò, el visitessin, previ avís , com  és educada costum a França i  fèssin  d'aprendre les mínimes formes, i la profunditat de pensament, que calen per anar pel mon amb el cap alt i no fent lo Txixarel·lo com fan molts. 94 anys donen per tenir tanta experiència com saviesa i  cal aprofitar  i preservar  aquesta saviesa , com cal preservar una arbre gran de la muntanya.
Vàrem marxar contents i emocionats. Amb una mica de nús al coll de deixar-los sols I ara només us ho explico.