Això és un entrevista al Sr. Quico Palomar, un artista català, els hi presentaria, però estic segur de que ja el coneixen. El Sr. Quico Palomar, no és com els altres artistes que coneix tothom de veure’ls en el mitjans de comunicació, al Sr. Quico se’l coneix personalment, perquè esta al carrer, és comunicatiu i per sort, bona persona.
No hi ha dubte de que ets un artista polifacètic, trobem obres teves dins de moltes disciplines i en totes deixes la teva marca personal. Entre totes les coses que has fet que ens deixen un aura de misteri, hi ha el drakkar víking.
Sobre això et preguntaré, què significa el drakkar per tu? És un símbol? Te a veure amb els víkings? Quan vas trigar a fer-ho?
- Per a mi el drakkar representa el viatge, el joc, l’aventura, semblant a l’autocar, piragua gran amb estètica, drac, rem, vent. De petit vaig llegir el còmic, Sigur el vikingo d´ortiz. Em pensava que eren de Vic i navegaven al pantà de Sau. Era l'any 85.
Més tard vaig conèixer el “PrincipeValiente”, i Thorgal, més cap aquí, era modern, àgil, estèticament,artístic i donava peu a la imaginació.
És podria usar per excursions amistoses, més que per matar i robar...
- M’agrada que la gent s’organitzi per fer coses encara que m’agradaria mes imaginació i creativitat. He estat en varis llocs i m’agradaria explicar moltes coses però a qui li pot interessar? que s’hauria de conservar i que no ? Avui o demà em lamentaré de no haver anat a la setmana medieval de Montblanc, por a no saber on descansar. Hi volia anar amb la mandolina vestit de trobador.
- Uso retoladors fins, abans “rotring” per els meus dibuixos dels 70, aquarel·la per donar-los mes alegria, de vegades acrílic sobre tela i fusta, com un oli mes ràpid i em queden pendents, per exemple el gravat, la fotocopia a dojo, el fotoshop no l’entén encara i pel ordinador, alguna cosa he fet. Estic cremat d’exposicions i concursos. Encara venc al carrer fotocopies, aquarel·les, abans samarretes, adhesius etc. Ara hi ha projectors i a algunes actuacions faig, si puc, posar fotos i dibuixos que porto al usb.
Aquesta entrevista farà servir una tècnica nova, basada en les noves tecnologies, no cremaren gasos, ni crearen escombraria. Per fer això ja tenim la tele-escombraria, i els serveis municipals. Tampoc farem una teleconferència, així sortirà més barat. Farem servir una tècnica que no han posat en pràctica ni el CSI, ni el IDESCAT, ni la CIA de la Genialitat. La tècnica és diu “qüestionari directe virtual”.
Comença a partir d'aquí:
No hi ha dubte de que ets un artista polifacètic, trobem obres teves dins de moltes disciplines i en totes deixes la teva marca personal. Entre totes les coses que has fet que ens deixen un aura de misteri, hi ha el drakkar víking.
Sobre això et preguntaré, què significa el drakkar per tu? És un símbol? Te a veure amb els víkings? Quan vas trigar a fer-ho?
- Per a mi el drakkar representa el viatge, el joc, l’aventura, semblant a l’autocar, piragua gran amb estètica, drac, rem, vent. De petit vaig llegir el còmic, Sigur el vikingo d´ortiz. Em pensava que eren de Vic i navegaven al pantà de Sau. Era l'any 85.Més tard vaig conèixer el “PrincipeValiente”, i Thorgal, més cap aquí, era modern, àgil, estèticament,artístic i donava peu a la imaginació.
És podria usar per excursions amistoses, més que per matar i robar...
Explica’ns com ho vas fer, quins materials vas utilitzar?
- Es pot fer amb quadernes de porexpan i les fustes de la traca del forro "tingladillo" es poden fer, ara diria d’una mena de cartró flexible, un que en fan cartells, tallat segons planell o paper “maché” i “forrat” amb poliester i fibra de vidre o de carbono.
Rems, cordes i vela opcionals. Encara espero algú que m’animi a fer-ne algun altre, és una mena de fetitxe per mi.
El primer de 3 m. i mig.
A Madrid perdut prop de “El Escorial” em vaig deixar un de 4 m., ara en tinc un de paper i cola esperant qui el vulgui.
Ara que ja tens uns anys, com recordes la teva infantessa? Estudiaves, eres un bon nen, feies campana? A què t’agradava jugar?
- M’agradava la música, aventures, excursions amb autocar i a peu, dibuixava potser per ser miop. Al col·legi de vegades feia els deures d’amagat a classe per no haver d’endur-me la cartera i poder anar a jugar a barraques, a guerra o a passar pel túnel dels baus.
Campana? de vegades pujàvem al campanar del poble d’amagat del rector. Un famós rector em ve treure de escolar i de teatre on havíem de interpretar una obra: just i pastor Moià.
De pastor feia el meu pare i ma mare de teixidora.
De Moià que ens pots dir?
- Trobo a faltar més que mai carros i mules pel carrer. No se si és bo pels animals però dolent per la gasolina que quedi al mon. Les nenes anaven a les monges i estaven molt primes. En general, estimo coses del meu poble i me’n desagraden unes altres.
A cantar he tingut molts companys a Moià, amb gent d allà havíem fet el grup “l’aviram” inspirats en la trinca i el grup de folk.
Albert Marti, Josep Bigorra, Josep Pladevall, Alfons Burdó, Carme Picanyol etc... En duo, Ricard Castells, Jordi Macaia, el meu germà Lluís Palomar, Carlus Padrisa, Enric d’Armengol, professor Merchan.
Quan era petit m agradava fer arcs i fletxes, barraques, aventures, encara que anéssim amb un culapi catalanista i franquista "el baion ". El troc de llibertat que podíem tenir el gaudien força, repartien vi per les cases amb el carro de cal daies. De vegades hi pujava al darrera.
Vaig fer d’escolà d’escolta i anava d’excursió a Vic, Manresa, interrail per Europa, a trobades juvenils amb Àngel Colom a l’època de Catalunya crist, i els obrers, “kumbaià”, vaja.
Del poble no m’agrada que es perdi patrimoni artístic i tradicional. La pela (que ens pela) i el futbol que ens fa zombis. Una religió que mai no he entès.
Una de les coses que mes valoro de tu és el seguiment que has fet, suposo que sense premeditació, de les festes tradicionals de Catalunya, penso que t’ha ajudat a trobar les arrels de la nostra terra. Se t’ha vist a les festes del Tura de Olot, a la Patún de Berga, a les Festes de Gràcia, a les de la Mercè, i altres.
Normalment, hi anaves a vendré copies dels teus dibuixos. Pots recordar totes les festes a les que hi has anat?
I totes les coses que has trobat en elles?
- M’agrada que la gent s’organitzi per fer coses encara que m’agradaria mes imaginació i creativitat. He estat en varis llocs i m’agradaria explicar moltes coses però a qui li pot interessar? que s’hauria de conservar i que no ? Avui o demà em lamentaré de no haver anat a la setmana medieval de Montblanc, por a no saber on descansar. Hi volia anar amb la mandolina vestit de trobador. Ets un dels pioners, entre altres coses, del teatre modern català, suposo que també, sense premeditació, vas ajudar a crear La Fura dels Baus. Què ens pot dir d’aquella situació?
- Era al final dels dolços 70, jo anava amb la tribu del Santi Arisa, uns joves de 10 anys menys que jo em seguien el rotllo, ajudaven de vegades a omplir, encara mes l’escenari amb tribu i a altres festivals. Un dia em va dir el Marcel·lí Antunez, “volem fer un grup de teatre”. Els hi vaig dir: ah be!
La cosa va anar endavant. Van començar a partir de coses que havien fet pel seu compte (eren èpoques de llibertat estrenada post franquista) a embolicar de surrealisme shows que volia protagonitzar jo mateix i les meves cançons, ells estaven inspirats per la línea comediants i jo en canvi, Jethro Tull i Genesis.
Van reeixir afer un grup com de cercaviles il·lustrades amb gags teatrals, al mig de Barcelona: metro, gòtic, rambles. Un dia dèiem: “avui els tios vestits de tia, i les ties de tio”, o feien una obra inventada una hora abans.
“Viatge amb carro ,una “troupe” més “cutre” de gitanos fora”.
Poc em pensava que tindria a la llarga tan èxit internacional.
En el medis de comunicació catalans, i amb tots en general, penses que ignoren els artistes populars, i que es centren en els artistes “mediàtics”?
- La viva Barcelona dels 70, sembla que els politics se’l l’hagin volgut carregar. La Catalunya dels cales el barça i auto odi. Funciona mes que la contracultural amb l’ajuda del turisme i la immigració Barcelona no la coneix ni el seu pare. I em penso que les emissores mediateques volen baixar el nivell intel·lectual de la gent i devaluar els valors morals....
Aquest fenomen també creus que s’ha traslladat a la política?
- Sembren odi i cullen odi amb el seu afany autodestructiu els haurien d’abduir forces superiors i curar-los o quedar-se’ls, no han arreglat Catalunya, ni la llibertat, això si, han acceptat llibertinatge ligth i mariconeria, garloppa etc... i massa construcció, destrucció....
Has sentit parlar del Consell de les Arts? Que hi penses?
- konell de les arts ? ni pt@ idea... oj allah hi hagués interès per això de l’art.....
Quins musics has conegut?
Molts a l’època. Finals dels 70, el Santi Arisa va fer un grup multitudinari amb idea una mica de comuna hippi creativa. Amb musics, actors saltimbanquis. Varem actuar a Madrid i a varis festivals. De vegades portava l’armadura i cap grossos. Feia una mica de ninot surrealista. El Quim Torres feia veus i saltava endarrere.
Al Martí Brunet l’havia vist amb “Fusion”, a les jornades de art i natura a Josa de Cadi, desprès l’he anat veient de tant en tant. El Quico Pi de la serra recordo el dia que va tocar a canet amb el Llach, el dia que en Subirachs va cantar “Catalunya, comtat gran”...
Havia xerrat algun cop amb Hilario Camacho, i he vist en persona a Germán Copini el cantant de “Asfalto”, el de “Ñu” etc... El Teo Caralda, no em va voler comprar el dibuix de John Lennon a un concert de black, el de wonderful life... De l’Oriol Tramvia n’he seguit molt temps la pista.... Vaig ser teloner a un col·legi de Sants.
Tornem a les coses que fas, crec que hem de parlar del teu estil, de les teves tècniques i recursos. Sobre dibuix i pintura. Quin temes prefereixes? Quins materials utilitzes?
- Uso retoladors fins, abans “rotring” per els meus dibuixos dels 70, aquarel·la per donar-los mes alegria, de vegades acrílic sobre tela i fusta, com un oli mes ràpid i em queden pendents, per exemple el gravat, la fotocopia a dojo, el fotoshop no l’entén encara i pel ordinador, alguna cosa he fet. Estic cremat d’exposicions i concursos. Encara venc al carrer fotocopies, aquarel·les, abans samarretes, adhesius etc. Ara hi ha projectors i a algunes actuacions faig, si puc, posar fotos i dibuixos que porto al usb. Seria interessant que parlessis de la teva musica, les lletres, les cançons, el estil, els teus acompanyants, els concerts que has fet o participat, etc...
- He actuat al famós festival de Granollers espontani, teloner dels family a Khing Crimson, també a Granollers em vaig limitar a mirar com tothom. Vaig canviar una guitarra de 12 cordes per la que duien, la trinca, i vaig comprar un mellotron que havia portat el Miguel Rios. Duu la firma de Robert Moog i ara 30 anys després, ho intenten ”resucitar” els del planeta imaginari, grup de jazz rock sifònic. És un instrument molt voluntariós i delicat, 55k i 3 sons. Amb Tribu havíem actuat al Molino i a Moncloa museu de belles arts de Madrid. Pavelló del Real Madrid, Palau d’esports de Barcelona, Zeleste, camp del Europa, focs de camp amb els esquirols, pubs, metros vagons, bars casaments, tele, radio, amb bourbons al Zeleste nou, cargol pelut, Arbúcies amb macaco, a “rambleros” fa poc, a Manresa. Vic, cava de jazz. a la plaça de la Signoria, a florència, “passarell”, moli nou, etc...
Sempre m’ha agradat interpretar improvisar, amb desigual fortuna i humor, moltes lletres d’amor solen ser cursis, i he admirat els cantautors, però canto de tot, versions i popurris catxondos i poques cançons meves poso al repertori. M’agrada la cançó, viatge del temps del rock sifònic, emoció i humor si més no.
En disc vaig gravar el rock de la gana, amb tribu, un “rock-booguie” amb una mica de rap, avant la lletra a la casa “emi odeon” amb Bourbons poc i en pla directe i “casero” últimament, amb els mitjans que hi ha i hi pot haver...
Per acabar, et preguntaré el que penses sobre els ovnis i les teories de la conspiració
- Dels ovnis, “paraciències” , i del que descobreixen els científics i teories espirituals, m’interessa el tema, he tingut llibres, que me’n he intentat desfer, també comprava revistes d’això, però pels cales i no haver-les de guardar.
Espero veure’ls a la plaça de Catalunya si venen, en la realitat d’aquesta vida hi ha molt amagat, secret i incomprensible encara pels humans....
La no entrevista
La tècnica de la entrevista virtual ha quedat trencada per una trobada potser inspirada en una pel·lícula de pistolers que esperen un tren. Els pistolers van arribar tard, i es clar, van caure tots disparats per l’esquena, el sheriff es el Quico Palomar, i el pistoler sense bales, jo.
No hi va haver cap pregunta, el Quico ja ho diu tot ell sol. Si alguna vegada ho interroguen no els donarà temps de dir-li que parli, al contrari li demanaran treva. Varem parlar de coses que com a bon periodistes no farem públiques, podrien dir que gairebé tot son teories de la conspiració. Em va preguntar: Estàs informat de les teories de la conspiració? Em vaig imaginar que es referia a tota la contra publicitat anti americana, i també penso que no son “teories”, si no realitats que es demostren amb la crisi econòmica i altres que patim.
A un diari hi havia una declaracions del Stephen Hawking, que deia: “Els extraterrestres vindran a la terra a explotar els seus recursos”. El Quico ho aclareix, afegint: “Ho sigui que fan el mateix que els humans”.
Punt final.
Aquí es queda aquesta entrevista al Sr. Quico Palomar, podria ser més llarga, més complerta i estar mes ben feta, pot ser ho deixarem per altre dia, el Quico no s’ha acabat, pot ser ara comença, i de fet es una historia interessant plena de vivències i anècdotes. Segur que te ganes de contar-ho i fer un conte amb les seves il·lustracions, i segur que també de publicar-ho, a veure si s’anima i ens fa passar una bona estona, com sempre ho fa.
Marcel·lí Miret - http://webs.racocatala.cat/quixotcatala
ALEGREMO'N , ALEGREM'ON
