Doncs , si la politica no és un joc de criatures...

Per que no para mai de tractar al país com si fos un parvulari Sr. Pujol.? Que encara que siguem una colla de criatures ja fa molts anys que no ens xupem lo dit , collon qui el fot!!

TERESA REBULL AL 33

hey! en aquest moment La Teresa està parlant i diguent veritats com a punys..,
Escolteu-la , potser trobareu les sabates d'en Jaume

NO BADEM , QUE LA COSA ESTA FOTUDA!!

CAMPANAS POR LA GRIPE A from ALISH on Vimeo.

Deia un pedant de Lleida que a mi no m'interessava lo Rock , ni lo Blues i que per això era un passat de moda

EL MESTRE

A mi m'agraden les coser bones, poc i bo per menjar, i quan escolto música no faig res més, per respecte, així que com a mínim aquest nivell, sinó ni puc mantenir l'atenció i com que la música ambiental me la fot...

JO TAMBÉ , JO TAMBÉ , flipava pepinos quan sentia al Harrison de jovenet , i pensava "JO TAMBÉ, JO TAMBE!!"

No es nota ni res que el George no en tenia ni fava de tocar el Sitar i alego van i fan com si n'hagués apres de miracle!!! i es fot a tocar de conya . Apa !!! a robar a los caminos !!

Dona! -Prejudicis?- Tu no en tens de perjudicis. De fet el coneixes poc. En Servià es un home carregat de bones raons i de intencions -ho se del cert- i també és un ego com una masia de l'Emporda de gran i fort. Està tramuntanat,- que es un bon atenuant, he?- i és de llarg i massa vegades, molt més clar i noble que els seus enemics i això ho se jo també per experiència.-Comes etílics inclosos- I un respecte exquisit. És un cervell ràpid, d'advocat, becat de París a Istambul per a estudiar Dret Comparat, que va respirar fora del cau dels feixistes, quan ací, al cau, no haviem vist ni el Dispar als Terrats de París. Tarradellas el va nomenar Cap de Premsa, per alguna cosa, per que no feia rés per que si, en Terradellas. En Servià te l'habilitat d'afegir-se enemics als que ja es va crear quan feia la feina ben feta que feia. Estem tant rodejats de gent que no diuen el que son i duen verins a cada punta de la llengua... que de vegades fins hi tot confonem les serps amb les anguiles. Per que sempre porta la bandera de qui és i això no agrada als qui la porten tota arrugada a la boca; En Servià ha patit menysteniments dels que fan mal, de la mena que jo també he patit per la meva condició física de Poliomielític. ( Malaltia que per cert ací, a ca nostra, no es contempla com a invalidant i resulta que hem de demostrar que no estem gaire bons per que ens donguin una pensió de merda).- I un dia m'ho va dir- i jo l'he entés molt be-, de vegades vols morir quan no t'estimen i fan com si no existísis. Hi ha qui l'odia, com a mi, que en diuen coses que no saben. Però odiar d'oida es una de les coses més estúpides que es poden fer a la vida, al cap d'avall els ve una otitis tóxica que es podrien haver estalviat amb una mica de mundologia. Jo als meus amics de ca'n Cleo: en Servià , en Garcia, en Palol, l'Espunyetóthetos.el Mestre Anton sala-Cornadó. En Barceló, que no hi era a la sesió spírita del Sant Crist,- vet-en-ací; El Primer. La Isona Passola, la Rosa Novell, en Nunes i la bella Maria, en Miralles, que ja juga amb el Joan també i al Miquelangel que miquelangeleja al cel, també. Donquísaxó: que no me'ls toqui ningú, per que jo tinc mala folla de pagés i no tinc res contra els mariquites- Jesucrist els veltlli!- però si, i molt!!, contra els qui practiquen la mariquiticonada lesiva i sistemàtica, que son molts i covards, per desgràcia... a ca nostra. Que ja ni sembla ca nostra, ni una casa de putes, que totes volten per les carreteres!!Pobretes amb lo cul gelat!- Homeee $$! A vore si algun diputat em convida a sopar per que calli d'una vegada! Lo Papa i lo Patriarca de Rússia ja, homeee&$$$$ ! i em treuen de la gana, es clar.

JOSEP MIQUEL SERVIÀ

COMIAT

Addio, speranza ed anima!
(RIGOLETTO)

El bar ja quasi buit.
Soroll de gots que es renten.
L'haixix, ja consumit,
i el tabac que ha sobrat,
escampat per la taula.
La música, sonant
debades, poca-solta.
I tu, que em dius adéu.
I jo, que —derrotat—
ja no sé retenir-te.
—Cambrer, quant és?
—Què hi té?
—La fi d'un gran amor… i vuit cerveses.

JERARCA DE LA LLUM

Aquesta tarda he dormit “com si vetllés un malalt incurable” ...Venia de la Garrotxa esgotat, com un atleta que cau al mig d'una cursa que no guanyarà. He arribat a casa en estat crític i he mort al llit amb un son de selva humida. Tot just he despertat que na Roser, qui sempre hi es, quan dormo així, com avui, neguitòs d' haver traspassat el límit, m'ha vingut a dir que un “Senyor” em demanava al telèfon. He reconegut a l'instant, la veu greu i amical de l'escriptor, poeta , joglar i trobador...a part de moltes altres coses: en Josep Miquel Servià.- Semblava un torrent d'entusiasme i m'ha començat a resumir quasi deu anys de desconnexió. De vegades qui creus que ja ni et recorda, resulta que és qui més detalladament sap fer memòria de tu i els teus quefers, i veus que la teva lleu i limitada vida pot arribar a servir a un vell amic...encar que sigui per només fer-lo un chic feliç.

En Josep Miquel volia la partitura d'una cançó que fa un munt d'anys vaig inventar sobre un magnífic poema seu."Cançó del cavallet negre" (Jerarca de la llum, Josep Miquel Servià. Columna 1986-89). A les Cotxeres de Sans, la vaig cantar en un acte en pro i defensa de la Núria Cadenas. Que llavores estava encadenada per la democràcia, acusada de malvestats innombrables. - Lo Pujol i la seva policia política, escanyaven qualque intent que anés més enllà de la seva connivència amb la dreta. I amb Madrid. No cal dir rés més. Qui sap i té memòria calla i fa.

El poema es un esclat fabulós i la cançó fou un vol d'au nocturna ràpid, contundent, inqüestionable. Irrespirable en el sentit respiratori del cant : a mi però, repelòs com soc, no m'encaixava en la resta de repertori i la vaig cantar poc. Va quedar hivernant, com si sabés que algun dia tindria la certesa de que era el seu moment.

Ara deu ser el moment doncs. Es el moment de la “CANÇO DEL CAVALLET NEGRE” un poema èpic de volada molt alta amb música de pastor dels cims lluminosos del pirineu de Molló. Vinga doncs: A la guitarra Josep Mª Rúbies !