dissabte, 30 de desembre del 2006

Estic esperant noticies... deTu


MOTHER

Mother, you had me, but I never had you
I wanted you, you didn't want me
So I, I just got to tell you
Goodbye, goodbye
Father, you left me, but I never left you
I needed you, you didn't need me
So I, I just got to tell you
Goodbye, goodbye

Children, don't do what I have done
I couldn't walk and I tried to run
So I, I just got to tell you
Goodbye, goodbye

Mama don't go
Daddy come home

John Winston Lennon

dimecres, 27 de desembre del 2006

Una blog pública...o una moleskine


Em pregunto si aquesta dèria per mostrar, aquesta immediatesa que ens presta i precipita La red, no ens deixa massa sovint en una evidència temporal, del tot impúdica, si som sincers, i si no ho som; llavors que fem?. -Que és tot aquesta merderola , sino una mena de "mercadillu" de vanitats pedants i altres foteses?-No se, no se... Quan em pica el clatell es que no ho veig clar ... D'entrada aquest dies he tancat la barraca per que han passat coses al meu redós que, si he pogut compartir amb la moleskine (A! la Gènia Clara!), no, amb aquesta cosa pública que és la meva blog. Ve't-en -ací la diferència.
Per que hauria de sotmetrem a mi mateix a una mena de Gran Hermano emocional en directe i a diari, per tal de satisfer la meva pròpia necessitat d'exposar-me? Quin es el límit que jo mateix seria capaç d'auto-imposar-me .? I si he d'estar auto-limitant-me i fent un diari a part com més o menys ja anava fent . Quin sentit té fer dues feines? Altrament Tu, qui en teoria llegeixes aquestes collonades, alego m'escrius un privat i tota la comèdia es desfà com un volado de cal Graells...
Es evident que el concepte i la tecnologia del Bolg, supera en eficàcia al Grup de Yahoo, que per a mi ja fa temps que es obsolet.-Esperava pacient que millorés però no-. La qual cosa em fa pensar en traslladar els Hortets, al format Blog, -o definitivament al web. On crec que podrien adquirir una presència molt més directa. Potser si plantejo la blog més com una plataforma creativa que com una bitàcora personal, si que agafaria un sentit de més utilitat. No n'he visitat moltes de blogs. Així que soc un neòfit que parlo per la meva pròpia experiència. I ja m'està be.
Ja sóc un home quasi definitivament lent i això val perseverar quasi tota una vida. Com l'Àngel va deixar escrit cal ser demoratius en perseguir un orgasme.


divendres, 22 de desembre del 2006

AQUEST NADAL POSAREM DE MODA L'ANTON SALA



XII


Tot gira i canta i crema entorn de l’U.

Anton Sala-Cornadó


“Com les oques del Mas de la Pau a les eres del Cel”
heus ací un vers que em pentina la tarda de pluja amb finesa
de foc a la llar molt a prop de la porta del cor de l’Anton
punt cardinal astre iniciàtic del mot del Joan Barceló
que em rebia a l’eixida de casa del mestre a Menàrguens
abans que fos i ja ho era un colom amb la pota anellada
en viatge d’anada i tornada de l’Illa Riera niant
a la casa del port Miamar sota l’ala de l’Àngel Miquel
i duia notícies al Jordi que escriu a la fornal de Guissona
xerricàvem cargols a l’hort del Josep al país de l’àneu
i a La Mata de nits sortíem veïns del Carles Maria
i sopàvem al call comarcans de mangala i barret
fent guaret al darrere del solc del fruitós Xavier
i al perer de la mola del Verb lo Vilaro ens hi acull
com neurones llencem els axons cercant-nos enmig de la gent
destriant la bondat una mica porucs del camí tan distint
que hem obert un per un cap als altres com ponts
per damunt de la guerra del món clandestins
de tenir la mirada fulgent per amor perillós i valent
has escrit palimpsestos curulls de senyals Mestre Anton
que estalonen la petja oblidada damunt la congesta
eterna del temps...

Extret de "Tornar de tu"
QUADERN DE MAHALTA 2004

POEMA D'ANTON SALA-CORNADÓ



















VELER NOCTURN

Santa nit.Plàcida nit.El sol etern ens il·lumina.

Busco les fulles de música - murtra florida? -amagades
als plecs de les veles del crit de la nit i ombrejades de sol.
Melodies eternes i noves s'enfilen als cims de la por,
de la joia i la feina. Vivim d'esperança i servei, cada dia
i cada any, com les oques del Mas de la Pau, a les eres del Cel.
Tanmateix, cada instant, ben igual, és perfecte pel so diferent
i relluca amb un ritme imprecís i subtil que no es deixa atrapar.
No he trobat les trompetes i sonen els grills i les flautes nocturnes.
Perdut al velam no conec la cangrea ni els flocs, el velatxo,
la gàbia baixa, ni l'ull dels nusos de dalt, les banderes i els corbs.
Arraulit a la cofa major miro el mar com la ma acollidora
que ens torna a la terra. I a l'alba que neix merleteja un colom.

***

La Màgia del Mestre va captivar Joann Barcelò i el va impregnar d'essències que altres descobririen més tard com tant originalíssimes. En aquest poema que porto a la cartera plegadet desde fa uns anys hi vaig trobar el secret de l'univers ... Cada cop que el repaso - ara ja no em cal pas ... el dic com un mantra - s'obre la porta de la dimensió nostrada del mon. Només per un instant albiro que a l'altra banda la bondad hi campa a tort i a dret. El Mestre sap els camins per on anar-hi. Les paraules màgiques... Seguiu-lo, llegui-lo, trobareu el país de la bondat...

dijous, 21 de desembre del 2006

"Ara ja em cansa aquest pou mort, no hi suro..."

I Tanmateix ha estat força profitosa per a mi l'experiència. No seria just si no valorés la sacsejada de la Guttmann, com una injecció positiva de moral i de força. No em puc permetre que un error, un entrebanc, o un malentés, malmetin tant d'esforç. Tant el meu, com el del equip. Així que avui he decidit tornar als deures i als quefers relacionats amb el meu benestar i fer cas omís al mico que encara xerra que xerra sol i argumenta.
Caldrà una bona dosi d'acceptació per tal d'incorporar la nova subtilitat del concepte en torn al SPP i no convertir-lo en una nova creuada- ho no!! Que els deus em protegexin! de la meva tendència a buscar brega... "Quam bene vivas refert, non quam diu." Dit i fet - Començaré la novela definitiva, i abans em regalaré un portàtil . No soporto més el xivarri d'aquest Mamut.
També em vull fer la Bernat Metge encar que sigui la última cosa que faci a la vida...
Seria un bon llegat per deixar als meus fills. "Otium sine litteris mors est et hominis vivi sepultura"...

dimecres, 20 de desembre del 2006

Nisi signo serenas


nisi signo serenas
nisi signo serenas
nisi signo serenas
nisi signo serenas
nisi signo serenas
nisi signo serenas
nisi signo serenas
nisi signo serenas
nisi signo serenas
nisi signo serenas
nisi signo serenas
nisi signo serenas
nisi signo serenas
nisi signo serenas

Una nova enganyifa?...

Si ens atenem a les conclusions de Bodian sobre la polioencefalitis, resulta que als anys 5o ja se sabia que la Poliomielitis era una bomba de rellotgeria (Rooselvelt va morir consumit pel que ara en diem Post-Polio) ...Per que, doncs, s'amaga a la opinió pública i es construeix una versió falsa de la Poliomielitis, (llençant a competir! a milions de malalts) sabent que evolucionaran cap a una dolorosa invalidesa, després d'una no menys dolorosa i titànica recuperació?. I encara més: per que ara, -fa quatre dies- sorgeix el terme "Síndrome post-polio" que situa la aparició d'una nova debilitat i col·leccio de símptomes a partir dels 30-35 anys d'haver adquirit la malaltia?(-falsedat barroera i burral, que només es pot sostenir per que els metges, en general, son joves... i de la pólio no en saben-sentit-vist-estudiat qüasi res des de fa 40 anys.-) Per que, pregunto, ara hem de lluitar contra uns metges escèptics i una administració silent, per que se'ns reconegui una nova malaltia si no se'ns va reconèixer amb tota la seva dimensió i veracitat la primitiva i originària ? "La Poliomielitis". Doncs buscant respostes als enigmes un troba coses que fan feredat i que s'estima més obviar per tal de poder dormir tranquil.
No fos que fos tractat d'orat que ja passa, ja... o que si no, una nit, en deixar el cotxe al pàrquing i enfilar cap a casa amb la cadira de rodes li passés com al pobre jardiner fidel i ... GGrrrzzff--Zas!!

Per cert, gràcies M.Dolors per ajudar-me a tancar les ovelles a pleta, les tenia totes esgarriades, voltant per la muntanya...

dilluns, 18 de desembre del 2006

Nadal, un crit...

M'estic cremant els dits amb aquest incunable de l'Anton Sala-Cornadó. Em val la pena fer de llibreter de vell virtual.Tinc la sensació de ser un pioner... Amb la gran quantitat de llibres enviats a les trituradores, i la superproducció de deixalles culturals, aquests exemplars de llibres autoeditats per autors que amb el pas dels anys han esdevingut veus personalíssimes, i probadament incorruptibles. Son, al meu modest entendre, autèntics tresors.(AI! si pugues trobar el manuscrit perdut del Llet i Vi que en Palol va extraviar una nit de trons i vinatxo en un Bar llardós del Carrer de Regomí, ...Això fora la meva fortuna!!--somni...somnis, record..records.. em faig vell es clar, ja em cargola el reuma i m'acaben de posar una cadira de rodes al cul...una lentitud em pessiga amb tremor les venes i els ossos...Com ho sabies tu tot això Miquel?- i per qué vaig posar música precisament a aquests versos jo,? Ara mateix vaig a buscar el llibre de les mutacions...he de fugir cap al cim nevat de les muntanyes...M'he d'afanyar si vull publicar "El crit..." abans de fi d'any. Serà el meu regalet de Nadal als meus clients desfidelitzats... Je!

...............................................

Sembla que no, però he d'anar amb compte, els projectes han de tenir la mida justa de les meves possibilitats físiques, si no vull que em passi com amb el somni d'edició multimèdia de les "Cançons de la nit benigna" de Jordi Pàmias. Moltes hores, massa dolor i fatiga i al final tot parat durant mesos i mesos. He d'estudiar com em plantejo les "Cançons.." per acabar-ho sense deixar-hi la pell. Això - el quit de la qüestió : fer les coses sense deixar-hi la pell. Estic disgustat avui. L'informe de la Guttman presuposa que: no soc sincer quan parlo del meu dolor? -No sé que pensar. Però aquest metge hem produeix una inseguretat i una sensació de dejà vú que m'esborrona. No tinc esma d'anar a cantar nadales a la Guttmann, no em trobo be, no em recupero del cansament que hi vaig agafar, ni del dolor muscular. Em fan mal les mans. Merda!. He baixat un altre graó i un graó vol dir que no hi ha tornada, no em recuperaré. Ja en tinc prou experiència com per saber-ho. He estat un il·lús, es pressuposa que ells saben el que es fan, però no. Ni idea. Fan experiments. Proben de pillar-te en fals... estan a la defensiva?-Jo que sé... . Que es deu pensar aquest nino per a fer un informe tan absolutament capciós?. Jo l'hi vaig demanar una carta de cortesia per al meu neuròleg, i per demà.-Que vol dir ja. A que ve que ara, a vint dies vista, m'envii a domicili un informe amb segones, terceres i alguna directa? BBBBRRRRR!! -N'estic fart dels metges!




diumenge, 17 de desembre del 2006



Srs. Maratons TV3. :
Estic veient el seu super programa i els torno a escriure per demanar humilment disculpes per encabronar-me tant amb Vostés.
Entenc molt be que son moltes les malalties que causen dolor crònic i que no es poden atendre totes.
Però es curiós que la Polio sempre, i dic sempre per que es "sempre" s'ignora simplement. Fa 40 anys que s'ignora la Polio amb tota la intenció de fer-ho. Uns quants anys més!. Apa nois que ja falta menys !. Només uns quants anys més i ja no en quedara cap d'aquestos pesats que pululen pels hospitals queixant-se de que estan cansats i de que els fa mal tot. El cas es que som una espècie a desaparèixer a curt plaç, almenys al primer mon, --Per què s'hauria d'invertir temps i diners en una malaltia que desapareixerà pràcticament en uns 15-20 anys?.--Ens morirem tots ... El cas és clar. Mentre s'invertexen enormes sumes investigant en el (Paris -Dakar)-negoci a la vista inversors!- dels medicaments pel dolor, el neuropàtic, la fibromiàlgia i la Fatiga Crònica (malaties d'origen incert) que, per cert, estan reconegudes y acceptades. Els que tenim el SPP (malatia d'origen prou conegut i tan antiga per lu menus com les piràmides!) encara em d'anar justificant-mos per estar presents a la Marató de TV-3. i encara se'ns nega el pa i la sal de l'existència. Per cert Marina Geli va prometre- ep!-abans de les eleccions- que l'any 2007 hi hauria un protocol del SPP pels metges de primària.
En que quedem doncs? Srs. Maratons? Qui els ha manat que ens facin fora als coixos de la festa?
A ...I una pregunta tonta... Per que alguns metges es posen de tan mal humor quan un pacient amb Pòlio els diu que esta cansat i te dolor?
O vaig entendre tot malament!? o l'actitud de TV3 és coherent. Com sempre fan el que manen.

Atentament
Miquel Àngel Tena

RESPOSTA DELS MARATONS !!!

Asunto: RE: SINDROME POSTPOLIO I MARATÓ TV3
Fecha: Fri, 22 Dec 2006 16:13:43 +0100
De:"Garcia Batllori, Begonya"
Para:"Miquel Àngel Tena"
Benvolgut Miquel Àngel,
Ens posem en contacte amb vostè un cop s'ha celebrada La Marató de TV3, demanant-li les nostres disculpes pel retard d'aquesta resposta.
Voldríem dir-li que, efectivament, la seva afectació podria haver quedat reflectida al llarg del programa, a l'igual que tantíssimes altres que, com la seva, cursen amb dolor. Però les limitacions del programa i la gran quantitat de malalties relacionades amb el dolor crònic van fer plantejar el seu contingut tal i com va ser emés.
Volem que sàpiga que, de totes maneres, el que és més important és el fet que els investigadors que vulguin participar en la convocatòria pública per a la presentació de projectes de recerca biomèdica sobre totes aquelles malalties que cursen amb dolor crònic, ho podran fer. Tota la informació referent a aquesta convocatòria apareixerà a partir de la segona quinzena del mes de gener de 2007 en el nostre web: www.fundaciomaratotv3.cat i a tota la premsa escrita generalista.
Rebi una salutació ben cordial
Begonya Garcia i Batllori
Cap de Comunicació

SENSE COMENTARIS!!