sorrals de la memòria
A les estàtues
del parc de les tristeses
dels ulls hi plora molsa.
Jardins d'octubre
precoç la boira avança
cap a les venes
de la meva esperança
TU jugues a amagar-te.
Sempre venies
amb aquella rialla
que em desarmava
Els teus ulls com espases
al meu cor endinsaves
Pica pedrera
de l'anima suspesa
A la cabana
levitava en el dubte
La volta me'n donaves.
.jpg)
