N'ARI NANT!!!

Hi ha que pensa que les coses es poden fer ràpidament i amb la màxima eficàcia i tal pasqual... però en aquest aufici de fer o reconstruir instruments no pot ser aixínes, si encoles per exemple aquesta veta ranurada al lateral de la caixa per a augmentar la superfície d'encolat de la tapa i així donar-li un plus de resistència a futures deformacions, hauràs d'esperar al menys 48 hores i encara serà massa poc, abans no encolis res més, perquè sinó a mida que la cola estreny per una banda, estira per l'altra i el resultat pot ser un desastre. No podré encolar la tapa fins que hagin passat un dies prudencials i tot el varillatge que ara estic  confegint, a part, no estigui ben encolat i desprès ben esculpit y refinat i lijat per tal de que faci be la doble funció de suport i de ressonància, que ha de tenir . Finalment he decidit que utilitzaré un sistema clàssic i no el Lattice, fora massa complicat fer-ho be i amb tots els elements que s'hi han de posar . Epoxi, Fibra de carbono en tires que hauria d'anar a comprar a BCN a un lloc que jo me se... i me fa peresa enorme anar a Barcelona, ja nomes hi vaig quan he d'anar de metges!!.  I al capdavall ningú m'assegura que realment aquest sistema estigui massa probat en aquest tipus de guitarres... El que he vist son adaptacions fetes per  afeccionats que pengen vídeos al youtube, però no m'agrada el que he vist... em podria trobar que al cap d'uns mesos, la tapa tornés a tirar cap a endavant com va fer l'antiga ... i no me la vull jugar. De vegades val la pena jugar-se-la . I de vegades no. 

Més superfície d'encolatge,

més garanties de que no torni a fallar ...  mentrimentres anem ajustant la tapa poc a poquet i amb molta cura al voltant de la sanefa de tres colors : blanc-negre-blanc que ja m'està be, n'hi podria posar un altra que afegís verd, per exemple, però no val la pena complicar-se, de fet en una guitarra nova això es fa un cop encolada la tapa, però en aquest cas ho faig a la inversa per estalviar-me desencolar la sanefa i desprès tornar a posar-ne un altra. Pos vaja una burrada, no??? Fem el dibuix del forat i preparo l'estri per fer-lo a la mida exacta, desprès triaré un rosetó, en tinc un parell que s'hi adiuen a aquesta guitarra, ja us els deixaré triar, ho posarem al vostre gust, mira si en soc de democràtic, tot i que ens volen fer perdre la fe en la democràcia a base d'escàndols i corrupcions. Jo encara hi crec. Només faltaria que amb aquesta puta crisis fictícia indecent i abusiva , ens sortís un "Salvapàtrias" i tornéssim a marcar el pas de la Oca!!! no et fot???.  El rosetó te una funció decorativa, però també fa de protecció per que el forat no s'escletxi amb les tensions de la fusta . Sovint per sota del rosetó s'hi posa un circul de fusta , que pot ser de faig, per tal de augmentar aquesta protecció, qualsevol fissura de la veta faria que per un canvi de temperatura o d'humitat la guitarra s'obris de dalt a baix ; Fa molts anys. Una guitara "Kasuga" japonesa que era força bona i em vaig comprar a Paris desprès de que la meva que era una Estruch de les antigues sia de les bones, perquè en els últims temps ja no ho foren de tan bones...  em caigués per unes escales i es trenques tota sense  remei (sinistre total). Donc la kasuga  va literalment petar i es va "obrir en canal" per que sense adonar-me'n l'havia deixat al sol mes de deu minuts, n'hi va haver prou per que la tingues que fer reparar per un luthier,

Aquest era el model kasuga que va petar d'estar al sol
Japonesa, però molt bona; Com les Anika que son una passada també.

perquè en aquell temps jo no en  sabia pas tant com ara, que tampoc es  que en sàpigui pas tant... Tinc el taller a dalt a la terrassa  en una casa de Fusta que em va fer el meu amic Daniel del Monte, que es de Uruguai i fabrica i dissenya taules de Surf, i barques de fibra ... es molt bo amb això. Ara torna a ser a l'Uruguai perquè manen els seus, je je!! I sempre em recordo d'ell, perquè mentre fèiem la caseta de fusta en ho varem passar molt be. Al Daniel, la dictadura militar el va apallissar de valent, però ell va resistir, encara que de vegades l'angoixa se'l menjava viu, es molt bona persona el Daniel... d'aquelles persones que tenen tantes coses que explicar que mai et cansaries d'escoltar-lo... - Però ara de fet treballo ací a baix, al pis, per a fer coses que no fan gaire pols. Perquè a dalt fa fret . Un dia us posaré unes fotos del talleret que tinc ... es fan servir molt petits estris per a facilitar la feina ... el ribot de varies mides, i que es imprecindible, una lijadora que aviat canviaré per una de cinta que m'anirà molt millor que aquesta que es de les que vibren i fot un soroll espantós!!, formons,  cutters, pinces de tota mena per encolar,  fresadores petites i mes grans i un Dremel que es La gran " Navalla Suisa " que ho fa quasi tot i va molt be per a fer coses de precisió...

I per avui The End... que sinó no avanço  i només estic pendent del blog  que es tota una punyetera addicció.

Al capdavall "tot es vanitat i atrapar vents" que diu l'Eclessiastes!! Tot esta dit i tot està per dir...(sempre em recordo d'aquest llibret de la Biblia que te quatre pàgines, només però es el que val mes la pena de tota la col·lecció de llegendes Sumèries que es aquest gran Llibre de Petete sobre el que es basan la nostra civilització occidental, depredadora i cruel, com el mateix Deu que surt al llibre...( ep !! com sempre: la caga amb les Dones he?? deu ser atàvic aquest odi a la dona... amb el que m'agraden a mi !!!) Perquè, Deu, si no es Bondadós, no m'interessa... No el posaré pas en questió, pobre de mi, que soc un ignorant, ni potser entendre mai els seus motius per a jugar-se la vida del pobre  JOB amb el Puto Diable, que pel que es veu son col·legues, van a prendre copes junts... I fan juguesques amb els humans . Hostia!! quin Deu mes Macarra!! Al meu cor hi ha la llavor d'un Deu bondadós i no la d'aquest que li agraden les ofrenes de sang i carn cremada... Valguem Deu!! quantes animalades!!!