.UNA FITA MES ALTA...: DELTA

dimarts, 25 de març del 2014

DELTA

Quan estic sol a la casa nova i clara
i em pren de tu un frisar d'enyorança
com si em faltés la menja acostumada.
O potser un tros de l'ànima molt gros.
Tot escapçat, m'agito i em desvetllo.
On és la pau que em lliures a mans plenes?
Quan estic sol, ja no se viure a penes
perquè de tu ja me n'he fet un motllo
un camí, un solc, una forma d'entendre
ço que es proper i que sense tu em perdria.
Torno de tu mes net que mai: tibat.
Sirga d'un pont per a passar la vida.
Quan estic sol, de prompte trobo en falta
la teva mà . Alosa de confiança.
Fita essencial dels meus anys que transcorren,
ja com un riu que n'ha creat un delta,
prop de la mar, prest a la mort de l'aigua...

Miquel Àngel Tena-Rúbies 3 /Juliol/ 2012

10 comentaris:

Carme Rosanas25 de març del 2014, a les 10:16
A mi, que sóc romàntica de mena, aquest poema em sembla un dels més preciosos que hagis escrit mai... En fi, que el rellegeixo i considero afortunat qui l'escriu, afortunada qui el rep...
ResponElimina
Respostes
Miquel Àngel 25 de març del 2014, a les 10:25
Ella es "La color dels meus ulls" Carmeta el TORNAR DE TU .Es un llibre de poemes d'amor que no s'acabarà mai perque sempre redescobreixo que es insubstituible i únic. Jo soc l'Afortutat!!
ResponElimina
Respostes
PS25 de març del 2014, a les 11:57
Té raó la Carme que és preciós. Felicitats a tots dos!
ResponElimina
Respostes
sa lluna25 de març del 2014, a les 14:33
Dolç, dolcíssim nin. M'encanta!!

Aferradetes a tots dos!! ☺
ResponElimina
Respostes
novesflors25 de març del 2014, a les 20:28
Molt bonic. Crec que sí, que ets afortunat.
ResponElimina
Respostes
Helena Bonals26 de març del 2014, a les 9:36
Jo no sé fer poemes d'aquesta llargada i tan bons!
ResponElimina
Respostes
Miquel Àngel 26 de març del 2014, a les 10:32
OI TANT!! que en saps !! millor que TU i com TU ho fas, no ho fa ningú del mon!!
ResponElimina
Respostes

Afegeix un comentari

No dic el teu nom amb una nota més alta que l’altra,
mai no em moc del bell mig del pentagrama
on s’escriu la veu clara de l’instrument de la vida.
Cap to massa greu, per seriós que sigui l’entrebanc,
ni matolls de fuses pel damunt del violí on esclata el xiscle.
Parlo de tot amb la mesura justa
i la força en l’equilibri de tu entre mi, de jo entre tu,
cap al puny trenat de dits
que ens consolida el tranc i l’alegria.
No dic el teu nom sinó com si llegís un vers d’alta volada.
Torno de tu cap a tu, teixit, brodat al teu nom.
Tot incendi, càlid jo el dic com si et besés l’orella.
I vesso mel al teu mal, canto un salm pel teu neguit,
amb el teu nom tan valuós inserit en el silenci.
La paraula del teu nom, compàs de dos temps,
roda i ser,
flor
i salmòdia

Miquel Àngel Tena-Rúbies

L'Antoni Collado va fer la portada expressament per aquest disc , que fou en el seu moment (1993) poc entés . El Tradicionàrius estava encara en plena feinada de recuperació de materials i jo vaig pensar d'anar a vore al Carles Cases per a fer un disc conceptual on el llenguatge sortís de la mare del pulso i pua de sempre i prengués l'airet de les arrels aràbigues i de les illes del mediterrani.Però amb corda de bordó, corda grossa i en Cases ho va entendre fantàsticament be . Jo volia fer coses com les que fan els Sards o els de Corcega. De fet el projecte fou molt car. Car i ambiciós i de l'esforç en va quedar una desbandada del personal. Està clar que primer es van fer la foto. Qui va fer el disc en realitat fou el Motor ritmic d'en Lluis Llach i en Rabinat, amb les germanes del Cases als aviolonchels, la Rosa i el Ton es van muntar un tema per a lluir-se i ella va cantar una nana apa!! com que jo pagava el projecte no valia la pena gastar cartutxos . El cant de veritat el vaig fer jo i un bon coixí de baríton el Panxito Tomàs ,
Val a dir que després vaig fer una cura de desintoxicació en un caríssim balneari... es clar que vaig tenir que demanar un crèdit per a pagar al cobrador del Frac que es va endur tots los cales i no l'han tornat a veure...