Es va posar moix perquè en llevar-se ja va notar que no estaria be. Havia esperat amb il·lusió aquell dia , que tenia de ser trepidant ! Anar, venir, tornar a anar trobar-se amb ella i conspirar ,fer plans de futur Prendre decisions...de to allò que ja no l'in quedaba. Il.lús! havia de ser un dia per estar en optimes condicions. A mig mati ja va veure que hauria de trucar al neuròleg per que preparés la jugada d'un brot. D'ençà del canvi d'estratègia en la medicació maligna que prenia, havia d'anar a l'Hospital quan el dolor passava d'un grau que ell mateix podia medir per la inestabilitat en el moviment, preparar un Te... i la manca de precisió només de fer anar el Wats ...
Ho va intentar. Però va veure com tantes vegades que no podia fer que altri fes per ell i ho va deixar córrer, i , es va sentir humiliat i estúpid, només d'haver-ho intentat. En mitja hora va tenir llest un Box a l'Hospital per tal de estar un parell d'hores amb un goter amb el “còctel” ocasional que li posaven en vena per tal de ressetejar els centres del dolor cerebral... sabia que després no estaria en condicions de res i que difícilment serviria de res donar explicacions intentant justificar quelcom que no es pot justificar perquè no te cap sentit fer-ho.
Va agafar la motoreta elèctrica i va enfilar cap a l'Hospital pensant el que hauria pogut ser aquell dia i el que finalment seria . Es maleïa, per haver arribat a pensar que això no podia passar i que aquesta vegada encara que passes ho supliria amb una medicació mes forta, però la seva incapacitat de calcular l'havia trair per enèsima vegada .
Quan va sortir del Box el dolor havia desaparegut ... i el seu estat mental era semblant al d'una lobotomia química ... sabia que no li passaria res. Cada vegada, i de pas, estabilitzaven les constants també i prevenien qualque accident. De fet estava perfectement drogat. I sabia també que tenia un temps mort per acabar de fer-se passar el disgust i que ja no venia d'aquí . Total que mes dona una borratxera d'opi destilat, que una de Beefeater... surt mes barata la primera i la segona canvia el color de l'estupidesa, al menys ja la tenia mes apamada, mes coneguda.
Es importante una buena relación con el dolor.
ResponEliminaMejor impossible , Jordim!!
EliminaOoooh! comparteixo la teva decepció per un dia bonic que s'ha perdut... espero que et milloris aviat i que et passi l'efecte de la química... i tornis a ser tu mateix.
ResponEliminauna abraçada...
Buenoo ja saps que hi estic molt avessat aqui només n'esplicop una versió que ja va passar .no esta passant ara he?
EliminaQue et milloris Miquel Àngel. un petó
ResponEliminaNo es pas una cosa actual això es mes aviat un remember d'una de les moltes vegades que tinc que dir que no ..
EliminaGracies secreta pero no et preocupis he ?? que tampoc n'hi ha per tant ...
Axò es una novela valen? es el que hi ha pero es una novela..
ResponEliminaCom la vida mateixa pero nevela he??
EliminaVaeln, valen, millor que sigui novel·la... viscuda però novel·la... és que nen, ens dónes cada ensurt!!! :DDDDD Ets el rei dels ensurts!!!
ResponEliminaÉs que ens fots cada sustu!! :-)
ResponEliminaAra m´ha sortit la vena empordanesa, veus?
Ves... Ja fa un munt d'anys que parlos del SPP i de les seves coses .. ho faig amb mes o menys "sang i fetge" Perquè al capdavall aquest Blog es la cronica d'una decadència anunciada... No se de que us haurieu de sorprendre ... Vaaa!! no m'estimeu tant !! que Llavors no dire mai res he???
EliminaApa, apa... que si no t'estiméssim tant, segur que ho trobaries a faltar... potser millor que ens acostumem als teus sustus... i ja no ens espantem de res, de res... :)
EliminaSi. Ho reconec !! Una mica Histrionic si que soc, He Carmeta?? Però es que sinò m'aburrixo!!! a mes ja ho fa això d'anar d'artista per la vida ... i de malaltó... i tal... No???
ResponElimina