Ja feta la plantilla i dibuixat el contorn de la Guitarra uns dos mil·límetres mes ampla que l'encaix, procedeixo a retallar amb precisió i manualment la tapa de pi avet alemany que vaig triar d'entre les que tinc assecant-se de fa anys. La veta es prou uniforme i la fusta te 5 mm de gruix , Això em donarà coll per a esculpir-la i rebaixar-la donant-li una mica de curvatura . Es una feina que els Luthier mes industrialitzats fan a màquina amb dos minuts però a mi m'agrada més fer-ho a ma. Es com si establís un vincle secret entre la fusta i jo i la futura sonoritat que tindrà . Establir vincles perdurables amb les coses i les persones no m'es, ni m'ha sigut mai fàcil. De vegades encara em sorprèn que les persones estiguin molt segures de si mateixes com per etiquetar les coses o les altres persones sense tenir en compte que tot canvia, que tot es impermanent i que el que avui es d'una manera demà pot ser d'una altra. Aquesta fusta que fa poc no era res mes que una llenca, s'anirà convertint en la "cara" d'un instrument que potser algun dia estarà en un escenari i serà tocat per algun músic que convertirà la seva humil procedència en una obra d'art. No puc mai deixar de tenir en compte aquestes reflexions que em faig mentre remeno la fusta i em treballo a mi mateix a mida que la treballo a ella.
Avui "es un bon dia per tornar a començar" em diu el meu estimat Facundo Cabral. I jo com un instrument canvio de so i de estat segons l'humitat de l'ambient o qui "em toqui" tan si em "toquen" be com si ho fan malament. Quan m'equiboco procuro d'escombrar la meva acera de virutes ... i anar-me'n a dormir amb la certesa de que no he fet mal a ningú. Per això L'Equilibri es el meu Deu principal.
La serra de "calar" es un petit instrument de precisió. El retallat es podria fer amb una màquina i molt mes rapit Però jo no faix 15 guitarres cada dia, ni ganes, no tinc gaires màquines, ni ganes. I si tanta falta em fes sempre tinc la fusteria del carrer de sota on sense ni un retret em passen per la fresadora qualque fusta i no cobren ni un duro. Els fa gràcia això que faig i alguna vegada els hi he ensenyat un instrument acabat i conto que fins hi tot n'estan orgullosos de fer-me un cop de ma. Per a que hauria de comprar una maquinota que no sabria ni on posar-la? Comprar, llençar tot el que s'espatlla, canviar el cotxe cada dos anys ... canviar la Dona cada 7 anys, acceptar la obsolescencia programada dels objectes i de les idees i que més ??
La veta es prou bona en alguna zona en una mica mes ampla que en altra que es força regular i estreta però en conjunt un cop ben polida donarà un bon i agradable aspecte a la tapa i ha de sonar prou be com per que no sia un "barullu". Cosa que sovint passa en aquest tipus de guitarres si no estan prou ben equilibrades . A!! l'equilibri . Si! aquesta cosa tan difícil d'assolir
