divendres, 8 de novembre del 2013

I.. VE'T- EN- ACÍ LA PÒSSIBILITAT D'UNA PROFUNDA TRANSFORMACIÓ ... SENSE BUFETADES...



La meva avial i profunda preocupació social ha precisat de molts anys de reflexió i angunies. L'esperit crític que vaig desenvolupar des que n'era un crio amb hiperactivitat i dèficit d'atenció... No trobaben mai resposta en la ingestió massiva d'antidepresius, ansiolitics o multitud de Eutimitzants. Normotímics. "Capitans Topamax", Parlodels i Bromocriptines .... que nomes feien que enviar-me sovint a llòbrecs Hospitals.  D'on em feien fora a l'endemà per no ser-ne reialment subsidiari. Intermitenment, i des dels 15 anys l'alcohol ... fou el medicament  relaxant muscular i anestèssic més eficaç, immediat i més barat . Perquè ho és.  Tot i que l'alcohol també es un enteògen ocasional, oportunista e il·legítim...i Perillosament neurotòxic. Fou un recurs desesperat per la  una intensa  cerca de respostes que la evolució emmordassada de la Poliomielitis m'exigia dia rera dia. Però la resposta a les meves preguntes es feia esperar molt i a un contra-reemborsament massa tardà i massa car de pagar. Vaig passar damunt dels clàssics,  quan era molt jove. Jove per a captar la profunda saviesa que contenen . Vaig tenir tantíssima curiositat per saber que "Vaig deixar de banda la Capacitat de comprensió dels Idolatres" ( fragment d'un poema escrit als meus 18 anys) , i els Títols: que venen a ser per a molts com la llargada de la titola ... i les convencions socials... que son de fet la carona esmaltada d'innocencia fingida que tots portem de cara enfora...I em vaig literalment "desclassar". Cosa que em va representar un devolució constant de problemes del meu entorn i encara més enllà del meu entorn. La difamació es un esport que marca gols a traició...Perquè el Clan no perdona qui es revela al seu mandat i publica el secret de l'exabrupte intern amb la seva actitud i la seva boca. Es un fenomen que assumia com a necessari però que alimentava també una gran frustració i una ressentida postura en front del mon. Les malalties neuromusculars cròniques solen respondre a conflictes amb el "fer o no fer". I jo Tinc una Polio( nom del virus) Mielitis. Nom de la destrosa neurològica que fa el virus .tam,bé en diuen "Paralissis Infantil" anem doncs a suposar que tot ve de molt lluny i es massa antic per a remoure el llot de les vergonyes familiars . I jo era massa Cartesià i alhora massa dispers i creatiu com  per entendre el que avui en dia una multitud de persones afortunades ja estan incorporant a les seves vides. En la mida que integro nous conceptes que resulta que els Pitagòrics ja posaven en pràctica... el meu cor s'asserena i els meus muscles deixen molt poc a poc de comportar-se com sirgues tibants d'un pont que em semblava que no podria acabar de passar mai... sera que em faig gran.