N'agafaré un pedal per no anar-me'n
per les branques.
-I aixi mirar de dir allò que em corre urgència.
-I aixi mirar de dir allò que em corre urgència.
Abans no prengui ja el camí del cap al
Nord.
Ara es un bon moment per l'última
partida.
Vull refer els camins que em van fer
tant feliç.
Encar que se molt be que em vol costar
la vida.
Si vaig Tornar de TU vull tornar a
trepitjar-te.
Me'n vaig content. Ja ho se. M'enxamparà
l'hivern,
com a tots els exèrcits i no podré
tornar.
Me quedaré a Polònia on hi tinc un
bell niu.
I si ja n'és ocupat per moltes
oronetes
me quedaré gelat com toca als
vagabunds.
Aquesta singladura no serà la
d'antany.
N'ire pels Monestirs, me mantindre en
clausura.
faré un viatge amb guia? de la
badoqueria?.
No mes aviat faré la cerca i descoberta .
De mi mateix .. de tot. Allò que m'ha tocat.
Per fer-ne un farcellet. I poder
enviar-t-ho
a ports pagats es clar . La “Poste”:son
malfiats.
I mentrimentres TU. No passis ansia
alguna.
Ni esperis pas que torni. Segurament no
torni
talment com ara soc, ja no tornaré
mai.
I si algun dia em veus ja no em
coneixeràs.
Perquè ja seré un altre talment que
n'és profunda
la petja d'un viatge com el que ja
preparo.
Ara una lot, calçat... alguns llibres
cabdals
i també el calendari dels pagesos
d'enguany
que manco menys regeix l'entorn del
meridià .
També et volia dir que m'has donat
amor
encar que TU no ho pensis i m'ha costat
un poc
aguantar la fiblada de l'agulla saquera
amb la que m'he cosit el set que m'ha
estripat
el cor. Res, una estrabada, ja saps que
el vull nerviós.
I quasi ja res mes o potser tantes
coses!
que aquest sacramental s'allargaria
massa.
Cuida't també el teu cor ja t'aniré
enviant
postals de cada lloc fiter on amb enyor
t'aniré recordant a cada pas que doni
postals de cada lloc fiter on amb enyor
t'aniré recordant a cada pas que doni
o d'alguna posada sinó em faig fonedís
només com va dir Ell : tombar la cantonada.
només com va dir Ell : tombar la cantonada.
(Aixx! com m'agrada petar els versos
quan em dona la gana!!!!)
