"MAI
DONIS PER FINIT..."
Mai
donis per finit el temps de seduir-me,
allò
que obtens de mi que no et conformi mai.
Sempre
hi ha un més enllà, una fita més alta
cap
a la qual segur que ens plaurà gravitar.
Tu
me fas engrandir les ànsies de misteri,
m'agrada,
amb tu, sentir-me perdut dins la mar gran,
m'atrau
anar sense rumb, aquest no tocar en terra
del
qual ara ja en deim miquelangelejar.
Defineix,
davant meu, els signes del teu codi,
desdibuixa'm,
confon-me amb tant de tuejar,
apropa't
fins al punt on et perdi de vista:
si
em veus empal·lidir, és perquè em dones fam.
Miquel Àngel Riera "El Pis de la Badia"
Columna 1992 1ª Edició
