"NO SÉ TU COM HO SENTS"

No sé tu com ho sents. A mi, la pena

em fa volar pels ulls estels de fosca

i m'ha deixat la sang amb gest d'eclipsi,

com si m'entràs la son d'un déu cansat.

No sé tu com ho sents. Ja no me queda

ni un múscul per tensar amb una rialla,

ni un arrecés de sang per jugar a barques,

ni un os que encara cregui en horitzons.

Un plor encès, com una gran mordala

m'estima peixos pel caló del coll,

i, enllà del crit, el món ja ni és llegenda.

Estic alegre perquè estic tristíssim

patint religions teves que els àngels

no podrien gaudir. Tu, Nai, apaga't:

combregaré calfreds, dejunant albes.

Un centímetre és prou de pell plorosa

per deixar-me enrampat tota la vida.

"Tots els Poemes"

Edicions 62. 1985. 3ª Edició